Es creu que el temps tot ho esborra i difumina. També el pas de les persones es dilueix a la memòria personal i col·lectiva de forma subtil i selectiva. El record d'Ernest Lluch ha perdurat al cap d'un quart de segle des que va ser assassinat al garatge de casa seva un dimarts 21 de novembre de l'any 2000.
A Ernest Lluch, quan va ser ministre de Sanitat, els funcionaris li varen posar el sobrenom de 'l'abominable home de les 8'. Es veu que el primer dia que es va presentar al Ministeri com a nou titular, a les vuit en punt, ni tan sols havien obert les portes. La seva manera de ser de persona treballadora i matinera li va permetre en molt poc temps deixar empremta en el sistema espanyol de salut al consagrar el dret universal a l'assistència sanitària i desvincular-la de la cotització a la Seguretat Social.
Ernest Lluch pertanyia a una espècie malauradament extingida, 'els socialistes de Catalunya'. Ernest Lluch va ser assassinat per ETA al pàrquing de casa seva el 21 de novembre de l'any, 2000, diuen que l'última persona que va parlar amb ell i que l'acompanyava cada dia, va ser en Lluís Foix.
Ho recordo perfectament, com si fos ara mateix: eren les sis menys cinc del matí quan en engegar la ràdio del cotxe me’n vaig assabentar. Recordo també com si fos ahir les paraules de Gemma Nierga demanant diàleg en acabar la gran manifestació de Barcelona, i li varen fer cas, llevat dels de sempre que la varen criticar en aquell moment i han posat totes les travetes que han pogut al procés de diàleg amb la banda terrorista.
Són ells, els mesquins, els miserables, els que ho anteposen tot els que els hi val tot amb tal d’assolir el poder. No era pas d’aquests l'Ernest Lluch, per això el van matar. Ell parlava de diàleg, de compromís, de generositat i això a banda i banda del conflicte hi ha una sèrie de sinistres personatges que no els interessava ni els interessa a hores d’ara, gens.
Veig sovint el petit homenatge a la memòria de l’Ernest Lluch en forma de placa al Parc Catalunya de Sabadell, estava sol sota un arbre, però després el varen encerclar i al seu costat hi ha un parc infantil per a la mainada, amb tirolina inclosa. Potser algun dia un nen preguntarà al seu pare o mare, qui era aquest senyor, espero que se’n recordin i els expliquin que hi ha gent que perd la vida per cercar la pau i l'entesa entre els pobles.
Un destacat dirigent abertzale va dir anys després que l'assassinat de Lluch havia estat un error, el reconeixement d'aquest error arribava tard, massa anys tard.
Són ells, els mesquins, els miserables, els que ho anteposen tot els que els hi val tot amb tal d’assolir el poder. No era pas d’aquests l'Ernest Lluch, per això el van matar. Ell parlava de diàleg, de compromís, de generositat i això a banda i banda del conflicte hi ha una sèrie de sinistres personatges que no els interessava ni els interessa a hores d’ara, gens.
Veig sovint el petit homenatge a la memòria de l’Ernest Lluch en forma de placa al Parc Catalunya de Sabadell, estava sol sota un arbre, però després el varen encerclar i al seu costat hi ha un parc infantil per a la mainada, amb tirolina inclosa. Potser algun dia un nen preguntarà al seu pare o mare, qui era aquest senyor, espero que se’n recordin i els expliquin que hi ha gent que perd la vida per cercar la pau i l'entesa entre els pobles.
Un destacat dirigent abertzale va dir anys després que l'assassinat de Lluch havia estat un error, el reconeixement d'aquest error arribava tard, massa anys tard.
Recuerdo la mañana, que se propago la noticia, al comienzo de las clases, en la sala de profesores en el instituto. Los lloros, las caras tristes en todos.
ResponEliminaEra un buen hombre, aún no sé el motivo