Després del detall amb què el Tribunal Suprem ens ha distret del 50è aniversari del 20-N, cal rendir-se a l'evidència: poques activitats tan perilloses en aquest país com desmentir les falsedats d'Isabel Díaz Ayuso i el seu cap (de gabinet). Miguel Ángel Rodríguez, l'autoanomenat MAR, aquell home condemnat per anomenar nazi un metge que sedava malalts terminals per alleujar-los l'agonia, s'ha elevat a personatge de literatura picaresca a l'Espanya contemporània. MAR reparteix crits a discreció, se'n presumeix davant els mateixos nassos del Suprem entre bromes i fatxenderies —“jo no soc notari”— , amenaça periodistes díscols —“us triturarem”—, presumeix que anticipa les decisions judicials… I sempre acaba entonant el seu triomfal crit de guerra!
Convé recordar que aquell ja gairebé oblidat episodi de la primavera del 2022 que va enfonsar la cursa de Pablo Casado també va començar amb un bullo posat en circulació per MAR. Sabent que la direcció nacional del PP disposava d'informacions comprometedores per a la presidenta madrilenya, el guionista Rodríguez es va anticipar i va idear una història d'espies amb aquell toc cañí que el distingeix: Gènova havia creat un gestapilla per acorralar Ayuso. Només va ser qüestió de buscar sol·lícits mitjans que el compressin i… pa·lante!
Casado va intentar sortir al pas i va fer aquella tremenda denúncia als micròfons de la Cope sobre els negocis del germà de la presidenta: "La qüestió és si és comprensible que l'1 d'abril, quan morien a Espanya 700 persones, es pot contractar amb la teva germana i rebre 286.000 euros de benefici per vendre màscares". De la pel·lícula d'espies mai més se'n va saber ni es va presentar cap prova. El líder del PP va ser sumàriament defenestrat cinc dies després, un 23-F (l'atzar sembla regalar a l'ayusisme dates simbòliques). Palant!
Just dos anys després, sorgeix una nova història amb ingredients semblants: un altre familiar d'Ayuso —el seu xicot, registrat per MAR al seu telèfon com Alberto Quirón, nom de l'empresa que rep els contractes més grans de la sanitat pública madrilenya— i un altre negoci fabulós mentre morien 700 persones al dia, que diria Casado: una exorbitant comissió Pontevedra. Amb alguns elements no gaire bonics: factures falsificades per un milió i mig d'euros per defraudar el fisc 350.000. Com a fruit d'aquest botí, un àtic de luxe a Madrid per compartir amb la seva parella. Palant!
La premsa se n'assabenta i ho publica. El guionista es posa fil a l'agulla. La presidenta, que no es cansa d'advertir que ens hem convertit en una dictadura, denuncia una “operació d'Estat” per destruir-la. MAR va aportant detalls amb rivets de Netflix: periodistes encaputxats que intenten entrar per la força al domicili de la parella, altres que terroritzen els nens del veïnat... Fins al cop d'efecte final, sempre amb una plèiade de mitjans disposats a representar el guió: el Ministeri Públic havia ofert un acord a l'indefens nuvi víctima de l'infern fiscal espanyol, però una mà negra que el va aturar “per ordres de dalt”. “Tot tèrbol i brut”. Pa'lante!
Després de la iniciativa del fiscal de l'Estat d'explicar que les coses eren exactament al revés i que no hi havia cap operació prevaricadora contra Ayuso, Rodríguez es marca una altra fita: en un país on cada any es registren centenars de filtracions judicials, el Suprem es posa fil a l'agulla per investigar-ne una. Ni més ni menys que amb el fiscal general de l'Estat a la diana. El cas, malgrat l'enorme controvèrsia jurídica que desperta, va superant esglaons contra Álvaro García Ortiz. MAR, en la seva clarividència, pregona les decisions judicials a les xarxes amb dies d'antelació. Pa'lante!
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada