UN MISTERI MOLT ANGLÈS, PROPI D'AGATHA CHRISTIE

Un misteri molt anglès propi d'Agatha Christie. Els propietaris del pub 'The Barking Dog' desemmascaren l'equip que feia trampa al seu concurs de preguntes.

Ironitzava Thomas de Quincey en el seu assaig De l'assassinat considerat com una de les Belles Arts amb què un comença per permetre matar a algú i acaba per perdre l'educació i deixar les coses per a l'endemà. A la inversa, si la societat tolera que un grup d'embaucadors guanyi amb paranys un concurs de preguntes al pub local, es corre el risc que els fonaments de la convivència social comencin a rodar pendent avall.

Els propietaris de l'establiment The Barking Dog (El gos bordador), a Urmston, una localitat situada al comtat de Gran Mànchester, es van embarcar recentment en tasques pròpies de la senyora Marple, l'adorable dama anglesa amb habilitats detectivesques creada per Agatha Christie, per desemmascarar l'equip de clients que cada setmana, esterlines (uns 34 euros) de premi per encertar el concurs de preguntes.

La Quiz Night és una tradició britànica sorgida a la dècada dels setanta del segle passat per animar les nits d'entre setmana dels pubs i atreure clientela. Qualsevol excusa és bona al Regne Unit per prendre un glop, i la idea de competir en un concurs de preguntes sobre assumptes diversos (història, esports, ciència, espectacles…) mentre corren les pintes de cervesa va resultar un èxit, fins i tot copiat internacionalment. Avui hi ha prop de 10.000 equips per tot el país.

El grup que va desencadenar els recels i sospites a The Barking Dog el formaven tres o quatre components de mitjana edat, discrets, més aviat poc sociables, que ni tan sols gastaven els vals del premi a consumir begudes. Responien amb certesa preguntes cada vegada més endimoniades i fosques, dissenyades per intentar revelar el seu parany. Un detall va posar sobre la pista els amos. L'equip era capaç d'encertar cada una de les qüestions per separat, però no tenia l'habilitat creativa de trobar la relació entre totes les respostes. Per exemple, quan unides les primeres lletres de totes, la frase resultant era The Barking Dog, el nom del local.

Durant el concurs, estava prohibit l'ús dels telèfons mòbils. I, així i tot, els suposats impostors seguien guanyant cada nit. Fins que una delació anònima va posar sobre la pista els responsables del local: s'havien de fixar amb atenció als canells dels membres de l'equip sospitós. Rob Hardie, el director del pub, va començar a exercir de detectiu. S'ha situat una nit fora del local, de manera estratègica, per observar des de la finestra les maniobres de l'equip. Des de la seva posició va poder veure com cada un  xiuxiuejava discretament el seu smartwatch (rellotge intel·ligent) cada cop que l'animador del concurs llançava una pregunta. Hardie ha relatat a tots els mitjans britànics que es van fer ressò del “misteri d'El gos bordador” que una de les concursants, en témer que podia haver estat descoberta, es va tapar el rellotge amb la màniga del jersei, però es va continuar aproximant a l'aparell per demanar les respostes.

Enxampat in fraganti durant la comissió de la malifeta, la direcció de The Barking Dog ha decidit prohibir a l'equip de malfactors la seva futura participació en un concurs, i han proclamat en un cartell la seva decisió, per animar que tornin els clients que van desertar per frustració. "Vetats. Un equip va ser descobert ahir a la nit fent trampa al concurs. Encara que alguns poden creure que no és una cosa seriosa, sabem que altres equips van deixar de venir per culpa seva”, explica la proclama acusatòria.

Sempre amb aquest impuls britànic d'evitar caure a l'exageració ni a l'excés, i d'actuar segons la norma, la direcció del pub ha preferit no revelar la identitat dels defraudadors. I en principi, els premis acumulats continuen sent vàlids per un any. Els clients locals estaran pendents durant tot aquest temps de veure si cometen la imprudència, o tenen la barra, d'intentar bescanviar-los per unes pintes i desvelar així el misteri.  Rafa de Miguel a elpaís.es

SHARE THIS