El creixement de l’economia espanyola –“l’enveja europea”, es llegia a The Economist – no arriba a àmplies capes de la població. La bonança econòmica es contradiu amb el malestar de molts ciutadans que viuen o estan al caire de la pobresa.
Càritas va presentar dijous l’informe Foessa amb indicadors econòmics per a Catalunya que haurien de sacsejar les nostres consciències: el 38% de la població ocupada “està en situació de precarietat laboral”. Pot sorprendre la dada quan s’informa que el percentatge d’aturats ha baixat a Espanya, però la realitat és que molts treballadors tenen ocupacions irregulars i jornades parcials tan limitades que tenen moltes dificultats per poder subsistir amb dignitat.
D’aquí al salt a la pobresa només hi ha un lleu pas i, per aquesta raó, el nombre de persones que viuen en l’exclusió social severa s’incrementa. Fa uns dies, La Vanguardia publicava un missatge de socors del mateix Ajuntament de Barcelona demanant ajuda a la Generalitat per poder atendre les 5.000 persones sense llar que comptabilitzaven que vivien a la ciutat. D’ells, hi havia un cens de 2.860 que estaven acollits en albergs o centres residencials, uns 500 que estaven en assentaments de barraques i n’hi havia uns 1.600 que vivien al ras en ple carrer. Mig centenar d’aquestes persones viuen als voltants del mercat municipal de Sant Antoni, segons explica avui Luis Benvenuty a la nostra secció Viure. Cada nit despleguen tendes de campanya o dormen directament al carrer enmig de la inquietud dels veïns, que han demanat ajuda a l’ Administració. L’eliminació de bancs perquè els pobres no es puguin estirar a dormir no hauria de ser l’única solució per a aquest problema.
Barcelona està atraient persones sense llar de tot Catalunya i segurament d’altres parts de la Península. El problema creix i l’Ajuntament comença a estar desbordat. Aquesta és una realitat que molesta i disgusta. Potser seria millor escriure aquí sobre la temporada d’esquí que avui comença o la fira de literatura de Guadalajara, on la capital catalana és l’estrella, però no es pot silenciar aquest greu problema. Jordi Juan a la vanguardia
