Commemoració d'un acte realment important. Molt important. Del llibre de Candel sobre Els altres catalans, que tindrà lloc en el Palau de la Generalitat. És a dir, la màxima institució de Catalunya. Com correspon a un tema que és de la màxima importància i transcendència per al nostre país.Un acte que ha de qualificar-se de molt important perquè va suscitar interès per un fet social, polític i humà, de la màxima transcendència per al futur del nostre país. Una transcendència vital. De ser o no ser. De supervivència. De ser en termes positius, de progrés i de convivència.
‘Els altres catalans’ és l'obra que més ha contribuït a la justícia i el benestar del país
Avui se celebra un acte d'aquests. L'acte de commemoració del llibre de Candel en el qual amb més claredat, generositat, valentia, esperança i esperit positiu va plantejar en 1964 el problema de “els altres catalans”. El problema de la immigració a Catalunya. Al meu entendre, és el llibre que més ha contribuït a fomentar l'esperança, el progrés, la justícia i el benestar global a Catalunya. De tots els que vivim a Catalunya.
Naturalment, aquests objectius positius i esperançadors no poden aconseguir-se amb un sol llibre. Però perquè se suscitessin l'interès i la voluntat i la mentalitat i l'espiritualitat i la generositat indispensables com perquè es poguessin afrontar amb eficàcia, amb fe i esperança, feia falta un llibre molt autèntic. Com Els altres catalans.
Soc un home amb algunes obsessions, que de ben segur amb l'edat se m'han agreujat. Ja tinc 95. I no estic plenament en forma. Però una d'aquestes obsessions té a veure amb Catalunya, amb la seva gent, amb tots aquells –amb tots aquells– que viuen i treballen a Catalunya i que configuren el pilar del país, el país que estimo.
Amb Candel, jo sempre he vist esperança. La personal, però sobretot la col·lectiva. No hi ha país sense gent. Sense tota la seva gent. És el que ens recorda Candel. D'aquí el meu escrit, la meva reflexió, aprofitant l'Any Candel.
En aquest sentit, el llibre de Candel va jugar un paper d'un gran impacte per al futur de Catalunya. A la tala i a la llarga. Perquè realment va ser un llibre diferent. Perquè va aconseguir plantejar un tema amb comprensió cap a tothom. I amb gran convicció i generositat per a arribar a molta gent. I gent diversa. I, per tant, capaç de ser entès i assumit per a arribar a cada vegada més gent. També fins ara. També ara aquest missatge de Candel pot ser entès per tota la gent de bona voluntat que viu, treballa i aspira a ser un país millor. Millor, i de tots.
Gràcies Candel pel teu llibre.
Jordi Pujol i Soley
Es un buen libro. Muy bueno.
Salut
PD: Estoy releyendo, aprovechando que pude estar con Javier Pérez Andújar, el libro "Todo sobre mi madre", otro libro de lectura periférica que se debería dar en el cole como asignatura. Es bueno recordar el pasado para no volver sobre ello.
Un abrazo
Salut
L'escrit de Pujol és d'agraïment a una persona amb qui va tenir una especial i bona relació personal. El llibre els altres catalans, el vaig deixar i no recordo a qui. Crec que a la Txell, li ho preguntaré.
Salut.
Correcte. Un bon llibre que es te que llegir, sense la seva lectura no és pot opinar. Salut
Ni me gusta los otros catalanes, ni Candel.Los otros,los inferiores,los pobres y analfabetos.No.En los sesenta, cuando vine a Barcelona,no había unos ni otros.Habia trabajadores,había universitarios,con dinero y con menos dinero,como en todas partes de España.
Saludos
No sé si hemos leído los dos el mismo libro de CANDEL. Volveré a releerlo, aunque sea en PDF.
Saludos.
La foto explica bien, lo que digo, el Pujol lleva del brazo a Candel, dominante. Le va diciendo, tú sigue hablando de los otros, de los que están en el tajo, que ya te compensaré
Podría ser al revés, Pujol se cuelga del brazo de Candel porque le necesita, le conviene salir en la foto, mientras que a Candel más bien le incomoda.
Una pregunta: ¿Has leído els altres catalans?
Bueno, también es otra posibilidad. En todo caso representa la Cataluña actual. Ahora los otros son de color, hispanos, del Este, veremos como termina la cosa
Bueno, quizás habría que escribir un nuevo libro sobre estos otros Catalanes, muchos de ellos italianos (50.000) y Chinos,(60.000) por cierto. No llegan a los 300.000 hispanos, pero tienen su peso.
Sí, pero su estilo no me va. Ten en cuenta que por los setenta trabajaba en un centro escolar de la Verneda, todo eso ya lo veía cada día. En la Perona, la miseria que se trasladaba al barrio,con los chatarreros, los asaltos a los escolares, los críos snifando coca a la puerta del cole.Nada de interés, para mi para ser escrito y menos la exaltación
Saludos
Pero la mayoría de la gente en Catalunya desconocía todo esto, este es el gran mérito de Candel, de informar de las negligencias de la sociedad en el área metropolitana. Es más, Els altres Catalans, es clave para entender muchos hechos posteriores.
He consultado a tu IA rival porque me sorprendía lo de la coca y los niños: en Barcelona no existía un fenómeno de niños esnifando cocaína en la puerta de los colegios. El consumo de cocaína en España en esa época era muy marginal y estaba más vinculado a usos médicos o a círculos muy reducidos. El problema de drogas entre jóvenes en Barcelona comenzó a ser visible mucho más tarde, especialmente con la heroína en los años 70 y 80.
Ves, es bueno y aconsejable leer a Candel, para no confundirse entre la realidad y los recuerdos.
Saludos
Perdón, esnifaban cola de pegar en una bolsa de plástico, niños de 6 años. La coca es más peligrosa y muy cara
Pues estarían todos estos niños en tu barrio, porque en general de esnifar cola de pegar nasti de plasti.. Y es que lo que pasa en la puerta de algún cole se queda en la puerta de algún cole.
A ver si nos aclaramos. La Perona estaba pegada a la Verneda, un barrio de trabajadores cualificados, con buen ambiente. Los niños de mi cole estudiosos, muchos terminaron carrera.
De la Perona, asentamiento de chabolas, LA mayoría Vivian de la chatarra, que la obtenía de la Verneda. Muchos niños de la Perona se dedicaban al pequeño robo y al acoso, son los que esnifaban cola, pegamento,daban pena, pero mientras no esnifaban podían ser peligrosos, por ejemplo contra los niños del barrio. Cuando esnifaban estaban medio dormidos. Para mi era un problema y no una exaltación para ser escrita
No lo sé, no conozco esta zona que dices, pero en la mía, incluso la más degradada de la ciudad no existía este esnifamiento generalizado.
Me estoy dando cuenta que soy más catalán que tú, al menos barceloni, je, je... Es una broma