Hi ha qui considera que les Festes de Nadal són només un obscè malbaratament de diners en regals i menjar. Hi ha qui creu que aquest bon rotllo que impera aquests dies no és més que una hipocresia col·lectiva que desapareix en arribar el 7 de gener. Deia algú que aquest fer el bé, aquest esperit de Nadal, s'hauria de guardar en ampolletes i anar-les obrint al llarg de l'any. Hi ha qui voldria ser ja al set de gener (hom n'és un d'ells) tot i que la nit del 6 quan com deia Quino en una tira de Mafalda, els adults ens sentim terroristes de la felicitat, primer amb els fills i després amb els nets, sia possiblement el millor i més autèntic d'aquestes festes. Terroristes d'una felicitat falsa, de la primera mentida seriosa que hom descobreix de les moltes amb les que es trobarà al llarg de la seva adolescència.
Hi ha qui detesta el sonsonet repetitiu i ensucrat de les cançonetes de Nadal, (sempre ens quedarà the Pogue) o els Santa Claus penjats dels balcons i alguns Reis Mags també, o l'excés de guarniments arreu. També hi ha qui es cansa de desitjar bones festes i després proper any nou a tothom sabent que no ho serà, sí nou però no bo.
Hi ha qui detesta aquells dinars de Nadal o Sant Esteve amb la família al ple, i que sovint acaben tard i com el rosari de l'aurora.
Hi ha massa gent que no té humor per celebrar Nadal ni res, i menys encara el nou any. Però malgrat tot, quelcom hi ha d'aquest esperit de Nadal que a poc malament que et vagin les coses s'acaba encomanant d'una manera o una altra. I no es tracta d'una percepció religiosa. No, no és una qüestió religiosa.
Hi ha un centenar de persones, que encara dormen sota un pont de l'autopista C31 a Badalona, en un improvisat pessebre vivent.
Malgrat tot, tenim dret a celebrar les festes, possiblement perquè portem associats en el subconscient bons records de Nadal de la nostra infantesa, i sense adonar-nos'en ens tornem per aquestes festes altre cop infants. En nom d'aquest esperit bonista, en part per educació i en part perquè en major o menor manera també m'ha afectat el virus de Nadal, us desitjo de tot cor que tingueu un bon Nadal i Sant Esteve: BON NADAL!

Bon Nadal, Francesc, de tot cor.
ResponEliminaBon nadal, Miquel, et desitjo a tu i als teus.
ResponEliminaEmocionante, muy emocionante. Lo había visto, pero siempre me conmueve. Por cierto os recomiendo la película sobre Mac Gowan.
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=MQ0N_UK227M
Por cierto ese homenaje a Mac Gowan en el funeral es una manera diferente a la siniestra y tradicional del rito. ¿Otro concepto sobre la muerte? ¿Una manera de despojarla de sus atributos? Fue genial.
ResponEliminaTambién le dedicaron una Flash Mob los de una coral. No es el primero ni el último funeral con música, en los de Aretha Franklin, Michael Jackson, Johnny Cash, y más de uno que no recuerdo, sonó música en directo también, y eso es bueno, es la victoria de la vida sobre la muerte, Shane McGowan es eterno.
Eliminahttps://www.youtube.com/watch?v=yHi7eJPAk5w&t=97s
Gracias por la recomendación me la guardo para verla.
ResponElimina¡Viva la inteligencia! ¡Abajo la muerte!
ResponElimina