FOTOGRAFIA GENERATIVA

L'atac dels Estats Units a Veneçuela per capturar Maduro va disparar les imatges generades per intel·ligència artificial; en moltes és relativament fàcil detectar la falsedat- Fotografia generada mitjançant la IA Grok. Les pistes que delaten que una imatge ha estat creada o alterada amb la IA - Ramón Peco.  El cigne de plata és un robot del segle XVII fabricat a escala reial que es conserva a la Gran Bretanya. El 2017 va ser desmuntat per esbrinar exactament com funcionava. Tot i el temps que ha passat des de la seva construcció, el cigne conserva secrets. Una cosa semblant a desentranyar els secrets d'aquest autòmat és el que fem quan intentem dilucidar si una imatge ha estat generada mitjançant IA o no. La captura de Nicolás Maduro pels Estats Units va desencadenar una febre per veure quines eren les primeres fotos en què apareixia retingut. Era gairebé inevitable: juntament amb imatges reals van començar a circular amb rapidesa fotografies generatives, el nom pel qual es coneix les imatges amb aparença fotogràfica creades per intel·ligència artificial generativa. The New York Times fins i tot va publicar un article explicant els passos que van seguir per intentar desentranyar quines fotos de Maduro eren reals i quines falses. Entre elles, van analitzar la imatge difosa pel president dels Estats Units, Donald Trump, una foto de mala qualitat i enquadrament estrany, que semblava fotografiada des d'una pantalla o una impressió, i que fins i tot en passar-la per detectors en línia d'IA no donava una resposta concloent. Això és important perquè a partir d'ara tots podem rebre fotos falses generades totalment o en part mitjançant IA. I, de vegades, pot ser difícil determinar si una imatge ha estat captada amb una càmera, creada o manipulada amb un model generatiu. Però també és cert que moltes falsedats es poden detectar amb relativa facilitat quan se sap què mirar. Des de fa temps, Photoshop i altres programes permetien alterar fotos si es tenien prou coneixements. “Això ve molt de lluny, del segle XIX”, ens explica el fotògraf Manuel Ruíz Toribio, que durant anys va treballar com a fotoperiodista a EFE usant tota mena de tecnologies, des de fotos de rodet escanejades i editades amb Photoshop fins a imatges digitals. "Si examinem una fotografia com les que estem veient en aquesta anàlisi, sí que es nota que hi ha hagut una manipulació tecnològica. Però és curiós que s'hagi intentat rectificar una cosa que ja és força bona", assenyala Ruíz Toribio en veure els avenços aconseguits sense recórrer a IA generativa. La fotografia computacional, la de sempre, ja ha aconseguit resultats molt alts en la millora de les imatges. En fotografia, la IA no generativa fa anys que fa miracles silenciosos. I, tot i això, quan apareix la temptació de millorar amb més agressivitat, el resultat a vegades és el contrari: la imatge pot quedar menys creïble, menys coherent, o simplement més plàstica. En aquests casos, el problema no és que la foto sigui falsa, sinó que el processament intenta fer-la més espectacular i acaba desvirtuant allò que hi havia. De manera resumida, podríem dir que cal desconfiar de les fotos amb aparença perfecta i, alhora, estranyes. Sobretot si apareixen poc després de desenvolupar-se una notícia.

Share This