Hi ha qui passa tota una vida periodística anhelant fer servir un aforisme cèlebre. No seria el meu cas -escriu Rebeca Carranco a 'el País'-, però admeto que provoca certa satisfacció titular un article amb un joc de paraules que evoca el prestigiós periodisme econòmic: “És l'economia, estúpid!”. No m'atreveixo a buscar a l'hemeroteca les vegades que algú ha sentit el mateix pessigolleig creient-se especial.
Coses de l'ofici a part, en aquest cas la reconversió en titular de la frase ve a tomb pel desastre a Rodalies. Qui no visqui a Catalunya, difícilment es farà càrrec del desemparament en què viuen aquests dies centenars de milers de treballadors que necessiten el transport públic per tirar endavant. Una cosa teòricament tan senzilla com viatjar de Malgrat de Mar a Barcelona, a 63 quilòmetres, és una odissea. Cada matí sorgeix la incertesa de si hi ha tren. I si n'hi ha, no se sap fins quan funciona, ni amb quin horari. I si no, a veure com llença el bus i amb quina freqüència circula.
Alguns s'ho prenen amb filosofia. “El Rodalies de Schrödinger ja s'ha dit?”, fa broma una usuària de X. La resta del repàs ràpid a la xarxa social deixa un reguitzell de queixes agres i amargues que podrien resumir-se en dues idees troncals: la xarxa ferroviària funcionaria millor si la gestionés Catalunya o, directament, el que necessita Catalunya és la independència. Encara que el més trist, com escriu un altre dels tuiters anònims, és que “amb tot aquest desgavell de Rodalies hi haurà gent que perdrà la feina”.
La destrossa meteorològica d'aquests dies ha estat també molt gran. A Rodalies el servei s'ha vist seriosament afectat.
Per tot això, en aquesta setmana de caos i incertesa, és impossible no pensar en l'espantall que agita des de fa anys l'extrema dreta amb molt d'èxit a les xarxes: la immigració com a origen de tots els problemes. Però en el despropòsit de Rodalies (amb gairebé 400.000 viatgers cada dia), s'han quedat sense el seu predilecte culpable. Si no pots agafar el tren no serà perquè un immigrant t'ho impedeixi. La veritat és que tampoc sembla que sigui la immigració el que faci inviable comprar-se un pis. Ni tan sols se'ls podria culpar dels horaris impossibles que destrueixen la conciliació. O del fet que la majoria de persones únicament ambicionin descansar una mica, com explica Ana Morales al seu llibre Estat civil: cansada (Roca editorial).
"Si el problema amb Rodalies hagués estat la immigració, Aliança Catalana, @orriolsderiopoll i la seva colla... haurien escrit tuits des del primer segon. [En aquest cas] han trigat quatre dies els molt impresentables", retreu un usuari de X que cita el comunicat del partit xenòfob sobre el desastre ferroviari català. L'escrit de l'organització penjat a la xarxa social és del 24 de gener. L'accident de tren de Gelida, que va costar la vida a un maquinista i ha derivat en un caos sense precedents, va passar la nit del dia 20.
Tampoc el perfil a X de la seva líder, Sílvia Orriols, versada a epatar amb petits clips de les seves intervencions parlamentàries per assenyalar les contradiccions de l'esquerra, ha corregut per abordar l'assumpte. Alguns tuits i retuits tardans, fins que diumenge Orriols va difondre un vídeo on es queixa de la casta política, del pagament d'impostos, de l'ajuda a la cooperació i de la solidaritat fiscal. Ni tan sols esmenta la independència de Catalunya, una consigna cada cop més descafeïnada en el seu discurs.
És angoixant aixecar-se cada dia amb la incertesa de si funcionaran els trens, i amb l'única certesa d'un disgust nou a compte de Rodalies. Els qui tenim la sort de no moure'ns amb tren, podem atrevir-nos a buscar la (maleïda) part positiva: en aquest cas, les xarxes han deixat d'atiar l'odi i el racisme. La immigració ha deixat de ser la carta política nuclear i s'ha començat a parlar de finançament, recursos públics, canvi climàtic... Sense que les fronteres i els migrants siguin l'origen de tots els nostres mals. Ja anava sent hora, encara que no sé jo si els criticoides han adonat que el Govern està a punt de regularitzar la situació de 500 mil immigrants.

Publica un comentari a l'entrada