Quin és el costat correcte de la història? La pregunta és pertinent, perquè tenim una classe política que l'autocontesta contínuament: el costat correcte és aquell on nosaltres hi som. El dolent és que les xarxes també se la fan, i la resposta no deu ser del gust dels qui presumeixen tant de saber situar-se en cada moment on toca. Isabel Gómez Melenchon a la vanguardia.
És el que passa amb allò que l'enemic dels meus enemics és el meu amic, que de vegades cal empassar-se gripaus com si fossin caviar iranià. Els testimonis de la repressió del règim dels aiatol·làs denuncien talls d'internet, apagades de llum, metrallaments massius i ocultació dels cadàvers, ja més de tres mil morts, però a X es parla més de silencis que d'adhesions.
Els últims dies diaris com The Times han publicat articles sobre la falta de compromís de les esquerres amb els iranians i en especial amb les iranianes. A les xarxes passa el mateix, però pel broc gros, com passa sempre. Amnistia Internacional va reclamar ahir “una acció diplomàtica global per assenyalar el final de la impunitat”. El dels aiatol·làs.
“Si dius que defenses els drets humans, però no t'atreveixes a solidaritzar-te amb els qui lluiten per la seva llibertat a l'Iran, t'has revelat. T'importa un rave que la gent pateixi opressió i brutalitat mentre ho facin els enemics dels teus enemics”, publicava fa uns dies en el seu perfil d'X l'escriptora J.K. Rowling, que ha demostrat àmpliament no tenir pèls a la llengua, encara que li clavin una bona allisada, que li claven.
Molts més comptes diuen el mateix, però d'una altra manera: @UnSrdeBarcelona posteja una fotografia, molt bonica, per cert, d'un mar tranquil sense res a l'horitzó, amb aquest text: “Una imatge preciosa de la sortida de la Flotilla de la Llibertat, amb Ada Colau al capdavant, sortint rumb a l'Iran per donar suport a les protestes contra la dictadura teocràtica”. La idea deu haver tingut èxit, perquè la trobem en prou comptes més, en diferents idiomes.
“Si dius que defenses els drets humans, però no t'atreveixes a solidaritzar-te amb els qui lluiten per la seva llibertat a l'Iran, t'has revelat”, escriu J.K. Rowling a X.
I molts altres comptes també diuen el mateix, però amb vidriol: “Greta Thurnberg vista en una flotilla cap a l'Iran per portar ajuda al règim islamista”, apunta amb ironía @NiqabNancy, amb una imatge de l'activista sueca a la Global Sumud Flotilla amb rumb a Gaza. “M'informen fa pocs minuts que acaba de salpar una flotilla de vaixells des de Barcelona amb rumb a l'Iran per oposar-se al genocidi que està duent a terme el règim iranià. Molta sort i bon viatge a aquests guerrers per la vida”, escriu @santiuribedel10 amb un vídeo de la coneguda com Barbie Gaza. La recorden?
A Greta Thurnberg li deien de xiular les orelles de tant com es repeteix el seu nom a X sota el hashtag “L'Iran”: per què no diu res davant el que Amnistia Internacional qualificava ahir d'“assassinats massius de manifestants”? També els deuen xiular les orelles a Ada Colau, Irene Montero, Ione Belarra i un llarg etcètera. És el que passa quan es presumeix de ser al costat correcte de la història, que et prenen la paraula.
Irene Montero mostra maneres polítiques quan fa servir el que des de l'inici dels temps s'ha considerat la millor defensa: un atac. “Ni una sanció a Israel en 3 anys de genocidi ni als EUA pels seus crims, però la Unió Europea sí que sanciona l'Iran 'per drets humans'. Europa ha perdut tota la credibilitat i prepara el terreny per donar suport a una altra guerra per petroli a les ordres de Trump”, postejava Montero dilluns a X.
Trump sens dubte no fa cap favor quan, parafrasejant els germans Marx en Sopa d'ànec, deia que “l'ajuda és en camí”. Però és una manera elegant de fugir per la tangent, la d'Irene Montero. Li importa a ella l'Iran? I les dones iranianes? Li diu alguna cosa que s'estiguin traient massivament el hijab? Que el cremin com a símbol de la seva opressió?
Doncs això no ho sabem, bàsicament perquè no ho diu. Resposta de @adais_casares: “Per quan la manifestació per la matança a l'Iran? Em vindria bastant de gust veure 'feministes' com tu encapçalant una mobilització per les dones assassinades a l'Iran”.
En un món tristament polaritzat tot és susceptible de ser manipulat a favor d'algú. Si Israel i els Estats Units són els enemics del règim de l'Iran, cal situar-se sota el paraigua de Khameini i els seus adlàters, encara que això signifiqui callar quan condemnen a mort sense judici un jove de 26 anys per manifestar-se? És aquest el costat correcte de la historia?
0 comments: