Una dona vestida amb un nicab que només deixa al descobert els seus ulls, a Barcelona -Mané Espinosa a lavanguardia.com

El Congrés espanyol d'Espanya debatrà avui si cal prohibir el burca i el nicab als espais públics. L'assumpte torna a la política espanyola i experts de diferents àmbits ja han abordat aquesta qüestió amb tantes arestes. A debat hi ha la llibertat religiosa com a dret fonamental a la Constitució, davant de la seguretat ciutadana que s'invoca per defensar la prohibició d'unes peces que cobreixen completament la dona musulmana a la vista dels altres: amb el nicab es veuen els ulls; el burca deixa una reixeta perquè hi vegin a través.

Evidentment, la proposta de Vox, secundada pel PP i amb el dubte que votarà la done e mobile de Junts, té un nul interès a preservar els drets de les dones musulmanes. La seva proposta no és més que politiqueig, una descarada recerca de la confrontació contra el govern, secundada la política feminista de VOX per la candidata extremenya María Guardiola, que per aconseguir ser investida, s'ha convertit com un Fernández Díaz qualsevol a Las Vegas.

Onze anys fa que reflexionava sobre aquest tema, en un escrit que, per cert, va tenir 0 comentaris. "Reconec que no m'agrada que les senyores i filles dels musulmans vagin amb hijab i no tinguin els mateixos drets que els seus marits o pares, entre altres qüestions, perquè l'Alcorà enlloc diu que s'hagi de portar un mocador al cap i menys encara una burca. Diu, referint-se a homes i dones: vestir amb decòrum, y malgrat aquest comentari meu, sigui aquesta la seva cultura, la seva tradició ancestral i la interpretació religiosa que li han volgut donar, el temps s'encarregarà d'anar canviant aquests costums. M'he pres la molèstia de llegir-me l'Alcorà en una versió que tinc en català, que, per cert, és més avorrit que la Bíblia, on hi ha més sexe, drogues i rock'and roll, incestos i més. He trobat dos versicles adients al tema que ens ocupa:

Surat an-Nur (24:31): Demana a les dones creients que “estenguin els seus vels (khimār) sobre el seu pit”.

Surat al-Ahzab (33:59): recomana que les dones portin un jalabib (plural de jilbāb), una peça exterior àmplia, per ser reconegudes i no ser molestades.

Però cap d'aquests versicles no exigeix ​​cobrir la cara. A més, molesta veure l'home amb la samarreta i els texans i la senyora tapada de dalt a baix, cosa que té poc a veure amb l'Alcorà i sí amb un clar atemptat cap als drets de la dona. 

Dit això, la nostra societat ha començat a experimentar un gran canvi en els darrers 50 anys, i ens queda encara molt de camí per recórrer fins que dones, nenes i vells tinguin tots els mateixos drets... i obligacions que els homes. O és que hem oblidat que no fa gaires anys, per a les dones era obligatori, si volien entrar a l'Església, posar-se la mantellina al cap o, si no, un mocador, els braços coberts i mitges, o les àvies als pobles amb aquell mocador negre al cap que tan trist era i que feia que dones de 50 anys semblessin de setanta?

Tot i el que he manifestat i aprofundint en el tema dels costums musulmans, crec sincerament que per sobre de les religions i les seves normes, hi ha les persones i els seus drets igualitaris, i el que no tinc res clar és el fet que les dones o nenes musulmanes no puguin vestir com vulguin, perquè si ho fan com un acte de fe, ho puc per obligació, aquí ja s'estan violant els seus drets com a persones i aleshores ja no anem bé, ja que els drets de qualsevol ésser humà estan per sobre dels llibres sagrats que sobre déus més o menys justos hagin pogut escriure els homes. I és que aquí tothom es veu capaç de ficar-se amb catòlics, protestants, testimonis de Jehovà i altres sectes, però el tema musulmà és tabú, i si hem de ser coherents, hem de ser-ho amb totes les conseqüències, ja que si no és així, farem un trist servei als afectats, o millor dit, en aquest cas, a les afectades”.

Al·là és gran i Mahoma el seu profeta, però més d'un imam ni tan sols sap de lletra.