EL CATASTROFISME COM A ARMA DEFENSIVA

Cada mesura social d'un govern progressista que toca l'statu quo és rebuda pels poders econòmics amb grans escarafalls, com si fos la fi del món. Però el món no s?acaba. Si haguessin estat certs, com han sostingut la CEOE i Foment del Treball, que cada pujada del salari mínim interprofessional seria un cop mortal per als petits empresaris, ja no quedarien ni pimes ni autònoms a Espanya. L'SMI ha pujat un 66% des del 2018 sense que s'hagi enfonsat la petita empresa, i tot i això, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, hi ha continuat insistint aquest any per una pujada per al 2026 de 37 euros! Un salari mínim de 1.221 euros al mes per 14 pagues, quan el lloguer mitjà d?un pis a Barcelona és de 1.112 euros. Si és una catàstrofe, ho serà en tot cas per a qui ha de fer front als costos de la vida amb aquest salari.

El mateix està passant amb les mesures per fer front a la crisi de la vivenda. Catalunya és la comunitat autònoma que amb més determinació està aplicant el que preveu la Llei d'Habitatge per contenir el preu del lloguer. Ha decretat com a zona tensionada un total de 271 municipis on viu el 90% de la població. Però continua sent insuficient, i per això, el Govern de la Generalitat ha pactat amb els Comuns una actuació excepcional: impedir la compra especulativa. Els detalls de la proposta es podran discutir en la tramitació parlamentària, però suposa una fita que ha rebut la patronal i els inversors immobiliaris amb el catastrofisme habitual. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va parlar de “mesura filocomunista” i va carregar contra el Govern de Salvador Illa per vulnerar el dret a la propietat privada.

Per aquesta regla de tres, tot el planejament urbanístic atempta contra el sacrosant dret a la propietat privada en la mesura que regula què es pot fer a cada lloc i en quines condicions. A això s'hi han d'atenir els propietaris del sòl i els operadors urbanístics. El mateix passarà ara amb la vivenda. La possibilitat d?intervenir està avalada, segons l?informe que ha fet l?advocat Pablo Feu, per la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei d?Habitatge. Considera l'alt tribunal que, en una situació d'emergència, resulta legítim i constitucional intervenir sobre el mercat posant topalls als lloguers, sempre que sigui una mesura transitòria. Això és el que es pretén amb la modificació de la Llei d'Urbanisme que impedirà de manera excepcional la compra d'habitatge amb finalitats especulatives.

La regulació té com a objectiu preservar la funció social de l'habitatge i evitar que els fons d'inversió i les forquilles puguin seguir acaparant un bé que és escàs i que precisament per això ofereix grans rendibilitats. De fet, amb l'actual ritme de pujada dels preus, ni tan sols necessiten llogar: només cal deixar l'habitatge buit i vendre'l al cap d'uns anys per assegurar-se alts beneficis. Acaparar habitatges els permet controlar el mercat i continuar empenyent els preus a l'alça.

La mesura no afectarà aquest comodí que s'utilitza com a excusa contra qualsevol intervenció: el de l'empresari autònom que compra un pis per complementar la baixa pensió. Aquest autònom podrà continuar comprant fins a quatre vivendes, però haurà de posar-les de lloguer amb els límits que estableix la llei. I els inversors també podran comprar, però hauran de ser edificis sencers, per no interferir al mercat de la compravenda entre particulars, i també els hauran de posar en lloguer taxat. Segurament la mesura no serà suficient, perquè el que cal fer és construir habitatge social de manera massiva, però per descomptat no serà la fi del món. En tot cas només serà la fi de la llibertat de la guineu per entrar al galliner. -  Milagros Pérez Oliva. el País