- 
Sembla que la tecnologia avança rapidíssim, però les seves arrels, una ingrata i mal finançada investigació bàsica, creixen molt més a poc a poc del que es pensa. A la fotografia, una màquina Enigma, el codi de la qual va desxifrar Alan Turing. Cordon Press, Javier Sampedro a elpais.es
Ignacio Sánchez-Cuenca proposa que la confiança minvant en la democràcia es deu a la seva lentitud a adaptar-se als ràpids canvis que la ciència imposa a la societat. Com a antic científic, no puc evitar sentir-me afalagat per aquesta hipòtesi, que m'investeix amb l'agilitat d'un Aquil·les en comparació amb la catxa de tortuga amb què es mou el pensament polític. A res que ho penso una mica més, però, m'adono que no puc acceptar el premi. Aquesta carrera, en realitat, no és entre Aquil·les i la tortuga, sinó entre dues tortugues de lentitud exasperant. Per això la cursa no s'acaba mai.
Els mateixos exemples que posa Sánchez-Cuenca ens serveixen per il·lustrar-ho. El telèfon mòbil s'ha fet amb la nostra rutina diària en només un parell de dècades, és cert, però la ciència que hi subjau ja té un segle i quart. Va néixer el 1900 amb la mecànica quàntica de Max Planck, quan la tecnologia de comunicacions dominant era el telègraf i la gent se seguia desplaçant amb cotxe de cavalls.
L'exemple més recent de rapidesa científica que ens ve al capdavant és la vacuna de la covid, que estava llesta a només un any de declarar-se la pandèmia. Però solem oblidar que això només va ser possible gràcies a una ciència que havia estat desenvolupada gairebé en solitari per dos visionaris, Katalin Karikó i Drew Weissman, que van posar a punt la tecnologia de l'ARN missatger durant 20 anys de recerca heroica, mal finançada i menyspreada per la indústria farmacèutica i l'establishment científic de l'època. L'ARN missatger, per cert, es va descobrir el 1961 com a conseqüència directa de la doble hèlix de l'ADN trobada el 1953. Això fa un total de 70 anys per fer la vacuna de la covid. Una altra tortuga.
La intel·ligència artificial que ens ha negat en només dos o tres anys és un concepte publicat per Alan Turing al seu article Computing machinery and intelligence, del 1950. un humà ha de decidir si parla amb una màquina o amb un altre humà. Hi ha un acord general en què ChatGPT és el primer artefacte que supera el test de Turing, cosa que ens torna a donar un termini de 70 anys entre el plantejament del problema i la seva solució. Això és Aquil·les? Més aviat torna a semblar la tortuga, oi?
La ciència no és ràpida. La que pot ser ràpida és la seva explotació tecnològica, sempre que els estímuls econòmics estiguin a l'abast de la mà i tinguin un munt de zeros. Però aquests Aquil·les depenen d'una ciència bàsica que no es va fer per guanyar diners, ni tan sols per resoldre problemes pràctics. La física quàntica no es va desenvolupar per fabricar telèfons mòbils, ni la doble hèlix de l'ADN no es va descobrir per curar el càncer. Els científics que van fer allò van estar moguts per una força molt més poderosa que l'ambició, la compassió o la urgència per canviar el món. Aquesta força es diu curiositat, i segurament és el veritable motor del coneixement, però els resultats són qualsevol cosa menys ràpids. Són tan exasperantment lents com l'avenç dels nostres sistemes de governança democràtica. Insisteixo: una cursa entre dues tortugues.
En realitat, el desenvolupament vertiginós de la tecnologia a què assistim estupefactes té menys a veure amb la ciència que amb la política, una política que estimula, finança i consent la concentració d'un poder econòmic sense límits en mans d'unes quantes persones a les quals ningú no ha triat per exercir-lo. Aquests sí que són els Aquil·les d'aquesta faula.
Ignacio Sánchez-Cuenca proposa que la confiança minvant en la democràcia es deu a la seva lentitud a adaptar-se als ràpids canvis que la ciència imposa a la societat.
ResponEliminaNo encuentro justificación en comparar dos cosas que no tienen nada que ver, al menos en el aspecto de promesa electoral. Ciencia y política. El arte de saber gobernar, de cumplir con la palabra dada, de hacerse respetar, de credibilidad, no lo da la ciencia, la da la democracia si se actua con sus principios básicos.
És més que justificada, fixa't que l'autocràcia sí que s'adapta de pressa a les noves tecnologies, mentre la democràcia s'hi adapta molt lentament. Trump n'és l'exemple.
EliminaQuant a les promeses electorals, com deia 'el viejo profesor Tierno Galvan', estan fetes per a no ser complides.
Recorda l'anècdota atribuïda a Rusiñol: Era en un poble de Lleida fent un míting i en l'ardor de les promeses davant l'auditori els hi va prometre: Si guanyem les eleccions us farem un pont!. Aleshores algú dels assistents li va dir: escolti!, que aquí no tenim riu. I Rusiñol o el polític que fos sense immutar-se va contestar: Doncs també us posarem un riu! i és va quedar tan ample. Possiblement és una llegenda urbana o rural en aquest cas, o potser és certa, que mai se sap, però ens ensenya que durant les campanyes electorals es promet l'oro i el moro amb total impunitat i convenciment de què no es podrà dur a terme el que s'està prometent.
S'havia proposat fa un temps (crec que era el publicista Quim Llorente) que potser s'hauria de crear un tribunal que controlés les promeses electorals, de manera que al cap d'un any de Govern, programa electoral en mà, aquest Tribunal comproves si el que s'havia promès en campanya s'havia complert i en el cas de no ser així s'inhabilités aquest Govern i es tornessin a convocar eleccions, i així successivament fins que en primer lloc, en campanya prometessin coses raonables i possibles d'assolir, i no fessin volar tants coloms que entabanen i alhora desencanten a la gent. Pot sonar a utòpic o una mica forassenyat, però la proposta caldria tenir-la en compte.
Salut
Cuando en 1964 estudiaba preuniversitario ,una de mis asignaturas preferidas era Biología,dentro del bachillerato de Ciencias.Ya se sabía y la estudiábamos la estructura del ADN,su forma helicoidal doble y que cada una a su vez por una serie de aminoácidos.Que había un tipo de ADN,que se llamaba mensajero, que ayudaba a duplicar un mensaje genético. Pero lo que no sabíamos era que medio siglo después, se utilizaría este hecho para fabricar una vacuna,por un nuevo concepto,que ya no era el clásico de sensibilizar a una persona con inyectar una pequeñísima cantidad del virus,que se quería atacar,para que creará anticuerpos y defenderse del virus patógeno. Aún me acuerdo,pero a cambio a veces me olvido del nombre de una persona,por eso no debemos dejar de leer y escribir.
ResponEliminaLo que he escrito,lo he hecho de u tirón sin ninguna ayuda
Saludos
Y Fíjate, como al ARN poco caso le hicieron en principio. L'ARN missatger, per cert, es va descobrir el 1961 com a conseqüència directa de la doble hèlix de l'ADN trobada el 1953.
EliminaSaludos
Recuerdo que en los 60,se puso de moda la carrera de Biología, precisamente por sus contenidos,conjuntamente con la Bioquímica, que era la química que se daba en los hechos biológicos. la Facultad de Biología en la Diagonal la vi construir,muy moderna por cierto.Ya somos viejos.
ResponElimina