Goretti, Harri, Ingrid, Joseph, Kristin i, ara, Leonardo. Aquests noms no corresponen a la llista de Jeffrey Epstein, sinó que són els apel·latius que han rebut les diferents borrasques que s'han desencadenat sobre la península Ibèrica aquest mes de gener mullat. Sis fenòmens meteorològics tan seguits és inhabitual en aquestes latituds i la causa cal buscar-la en la crisi climàtica que patim. La tendència és que aquestes alteracions extremes es repetiran amb més assiduïtat en el futur i el dubte que es comença a estendre entre l'opinió pública és si les infraestructures existents al país estan en les millors condicions per resistir el repte.

Fa pocs dies, per exemple, vam saber que l'associació que engloba enginyers de camins, canals i ports (Aicape) havia enviat una carta al Govern on alertava de l'insuficient manteniment de les preses dels pantans. "Els dèficits acumulats durant dècades porten a la necessitat abordar un pla de xoc amb una dotació específica", va declarar Imanol García, president d'aquesta entitat.

Les pluges contínues d'aquests últims dies han causat, a més, un increment de les incidències per despreniments de roques i terres, que han afectat carreteres i especialment la via fèrria, com va passar a Gelida, on l'esfondrament d'un mur li va costar la vida a un maquinista. Cal revisar les infraestructures i vetllar pel seu manteniment de forma natural, però, ara, amb aquestes amenaces climàtiques, les millores ja es fan imprescindibles.

Potser és arribat el moment de canviar de política o de polítics, deixar-se de litigis entre partits i afrontar seriosament els efectes del canvi climàtic. Dit d'una altra manera, potser seria arribada l'hora de governar, però governar de debò i allunyar-se de les politiqueries, i això només és possible a part de bona voluntat, amb un govern de coalició, un govern apolític, tècnic, compost de professionals a cada àmbit que gestionin l'economia del país.

Si Espanya no afronta aquesta transició amb serietat, el deteriorament ambiental pot comprometre sectors sencers i posar en perill l'equilibri econòmic i social. El país no es pot permetre seguir a punt de l'abisme, mentre els seus polítics estan embrancats en una confrontació permanent entre partits que bloqueja decisions essencials. El clima no espera que s'acabi una legislatura, i la manca d'acords d'Estat deixa el país sense una estratègia sòlida i continuada.

Governar amb serietat davant el canvi climàtic implica assumir que Espanya ja no es pot permetre la política de la confrontació. L'emergència climàtica avança més ràpidament que els acords, i això exigeix ​​un canvi profund en la manera de gestionar el país. Posin fil a l'agulla i sargeixin el país amb cura d'entomòleg. Senyors polítics, vostès que poden fer, facin, si us plau, i ràpid que ens esten ensorrant en el fonaments.