CAL SABER EUSQUERA PER CANVIAR UNA BOMBETA?

 “Te exigen saber euskera hasta para cambiar una bombilla” no és una citació, senyor Echeverría de les Noves Generacions del PP a Gipuzkoa, per la qual s’ha de sentir tan orgullós perquè la pengi vostè mateix en un tuit. Amb la hipèrbole sovint s’arriba al cim de l’absurd i esdevé soroll, i no veritat. No és una d’aquelles frases que per brillant serà falsament atribuïda a Churchill o Nietzsche. O a Cruyff, que amb bombeta també té una dita: “Si se apaga un bombillo, pongo otro”.

A diferència de la seva citació a compte del basc com a requisit o mèrit per optar a l’administració pública, senyor Echeverría, la de Cruyff té tot el sentit. Era primer de novembre de 1993 i estava empipat. Dos dies abans l’Atlètic de Madrid li havia remuntat d’una tacada els tres gols de Romário de la primera part. Calia deixar les coses clares. Qui no rendeixi, qui estigui fos, serà substituït.

Bombillo sona ridícul a Espanya. Fa riure. Malgrat això les vaques sagrades i la resta dels jugadors se’l van prendre seriosament. Aquella masculinització podria haver-lo traït. Quant a credibilitat. Però no va passar. La frase, encara que simple, transmetia una veritat pragmàtica sobre el rendiment.

Perquè a diferència de vostè, se’l van prendre seriosament. Podria haver-se guanyat l’audiència també amb un simple canvi de lletra i dir bombilla a la basca: bonbilla. Malauradament no li hauria funcionat per hiperbòlic. També, és cert, perquè en una intervenció oral com la seva, substituir una m per una n és pràcticament imperceptible. A més, en una bonbilla a la Viquipèdia basca el filament pot ser de tungstè o wolframi; la Viqui en castellà li diu que la bombilla només és de tungstè. El “dilema” estaria servit...

En tot cas, el problema, com ja hem assenyalat abans, no és tant l’ús de la hipèrbole oralment, sinó recrear-s’hi en la paraula escrita. L’exageració és un recurs habitual en els polítics. De tots els colors. Però a còpia d’experiència gairebé tots han après que per escrit val més que no. Ho han après amb els anys. Han madurat. Aragonès va deixar de dir “Espanya ens roba”; un jove Pablo Iglesias volia “tomar los cielos por asalto, no por consenso”; a Abascal l’hem vist sobre un cavall cridant a la Reconquesta. Feijóo va deixar dit que “nadie puede negarnos que el pueblo gallego se remonta a la noche de los tiempos”.

“Madurar no és això”, podria dir vostè, senyor Echeverría, “sinó no dir-li Dogstoievski al teu gos”. Que madurar és “adonar-se que la casa mai no està completament neta”. És cert pel que fa a la quotidianitat. Però en política és deixar de banda la hipèrbole. Però és que a més, senyor Echeverría, l’exageració per denunciar l’exigència de l’eusquera a l’administració pública li va a la contra també pel que fa al contingut. Perquè la legislació la permet, aquesta exigència: l’article 56.2 de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (Trebep) votada al Congrés, i l’article 15 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú, igualment estatal.

Totes dues faculten Catalunya, el País Basc i Galícia a establir el coneixement del català, l’eusquera i el gallec com un requisit -a més del castellà- o com un mèrit en les administracions públiques pròpies. Euskadi va marcar que sigui un requisit en alguns llocs i un mèrit en d'altres, segons funcions i política lingüística pública. I per  canviar una bombeta... doncs poca exigència hi haurà. I, ves, la primera llei és un text refós del 2007 pel govern del PP que no va modificar aquell article; la segona la va impulsar el mateix PP de Rajoy amb la seva majoria absoluta el 2015.

Hi ha més, ai caram. Feijóo s’hi va aferrar a les dues quan governava Galícia per exigir el gallec a l’administració pública.

Sigui com sigui, amb aquell “te exigen saber euskera hasta para cambiar una bombilla”, salta a la vista que la fa servir com a escut per no haver de donar dades reals. I la maduresa camina cap a la precisió. Amb tot, el seu líder no li dirà res ni el rellevarà, perquè encara avui no és precís. I, sincerament, no seria procedent que  li passés pel cap canviar un bombillo per un altre. Àlex Tort Sagués