Donald Trump regarà la maquinària bèl·lica del Kremlin amb milers de milions de dòlars per sostenir la pressió als mercats de la seva agressió contra l'Iran. Els Estats Units han aixecat temporalment les sancions imposades a la venda de cru i altres productes petrolífers russos que ja estaven carregats en navilis abans del 12 de març. La concessió durarà un mes, si Trump no la prorroga en el futur, i podria suposar la col·locació als mercats d'uns 100 milions de barrils de petroli rus, segons l'enviat especial de Putin i director del Fons d'Inversió Directa rus, Kiril Dimitriev.

Aquesta noticia m'ha recordat un article de maig de l'any passat de Lluis Uria sobre la connexió Trump/Putin, que sembla palesa amb aquesta decisió que tan poc ha agradat al president del Consell Europeuo, António Costa, que ha criticat “la decisión unilateral” dels Estats Units.

CAMARADA KRASNOV - LLUÍS URIA - 23/03/2025

El senador demòcrata per Oregon Jeff Merkley no va anar amb embuts el 4 de març quan li va tocar el torn d’examinar al candidat a sotssecretari d’ Estat Christopher Landau, antic ambaixador dels Estats Units a Mèxic i nou número dos del secretari d’Estat, Marco Rubio. Sense més preàmbul, Merkley li va etzibar a boca de canó: “Senyor Landau, és el president Trump un agent rus?”. “En absolut”, va respondre aquest segon amb cara de sorpresa.

És possible, o versemblant, que Donald Trump sigui un agent de Moscou? Probablement, el senador Merkley no ho cregui i simplement va fer servir aquest recurs retòric per posar en evidència el gir prorús de la nova política exterior dels EUA. Però si va formular la pregunta d’aquesta manera és perquè aquesta sospita plana sobre l’historial del president nord-americà des de fa anys.

Qui ha assegurat explícitament que el president dels EUA és un agent rus encobert és Alnur Mussayev, excap del Comitè de Seguretat Nacional ( KNB) del Kazakhstan i antic agent del KGB soviètic. Actualment resident a Àustria, l’exespia va assegurar al febrer en declaracions a Kursiv Media que Trump va ser reclutat com a agent a mitjans dels anys vuitanta pel KGB, que li hauria donat el nom en clau de Krasnov . Mussayev no va aportar cap prova de tan espectacular com incerta revelació i diversos experts posen en dubte que ell pogués tenir accés –si fos veritat– a tal informació. Però no cal arribar tan lluny. Antics membres dels serveis d’intel·ligència no descarten, en canvi, que els soviètics treballessin durant anys per atreure Trump i fer-lo seu d’alguna manera. Aquesta és la hipòtesi que defensa Iuri Xvets, un antic agent del KGB, destacat a la dècada dels vuitanta a Washington com a fals periodista de l’agència Tass i exsoci d’ Alexander Litvinenko –un exespia dissident assassinat a Londres el 2006–. Xvets va declarar a The Guardian que Trump va ser instruït pels serveis secrets russos durant 40 anys.

L’aproximació al magnat es va iniciar, segons diverses fonts, a mitjans dels setanta, després del seu casament el 1977 amb la model txeca Ivana Zelnickova, la seva primera dona. La jove parella va començar a ser vigilada pels serveis secrets txecoslovacs, segons consta en arxius desclassificats el 2016 pel govern de Praga consultats per Politico . En tot cas, l’acostament decisiu va ser el 1987, quan el llavors ambaixador soviètic als Estats Units, Iuri Dubinin –que anteriorment ho havia estat a Espanya (1978-1986)–, va convidar Trump, interessat a fer negocis immobiliaris a l’URSS, a visitar Moscou i Sant Petersburg. És en aquell moment quan els serveis secrets haurien llançat la seva xarxa sobre el futur president dels EUA.

Els amants de les conspiracions atribueixen la presumpta captació de Trump a un xantatge, a partir de suposades proves comprometedores –des d’un vídeo sexual fins a informació financera– segons la vella pràctica soviètica del kompromat . D’altres, més realistes, creuen que els russos simplement van detectar la principal debilitat de la personalitat de l’avui líder republicà –la desmesurada vanitat– per atreure’l cap als seus interessos mitjançant l’adulació. I alguns favors...

Sigui com sigui, quan va tornar a Nova York, Trump –fins aleshores centrat exclusivament en els seus negocis– va abandonar la seva discreció i va començar a qüestionar públicament la política exterior de Washington i la participació del seu país en l’OTAN, fins i tot va publicar anuncis de pàgina sencera als diaris.

Durant els anys noranta, Trump va tenir negocis amb inversors russos i el 2013, com a copropietari de l’empresa que tenia la titularitat, va portar el concurs de miss Univers a Moscou, l’organització del qual el va posar en contacte amb persones vinculades al Kremlin. Va ser per mitjà d’aquells contactes que, tres anys després –en plena campanya de les eleccions presidencials–, s’organitzaria una controvertida reunió del seu fill gran, Donald Trump jr.; el seu gendre, Jared Kushner, i el seu director de campanya, Paul Manafort, amb una advocada russa que els havia promès informació comprometedora sobre la seva rival, la demòcrata Hillary Clinton.

A partir d’aquí, tot és més conegut. Els serveis d’intel·ligència dels Estats Units van constatar la ingerència de Moscou en la campanya electoral del 2016 per beneficiar Trump, cosa que –unit als contactes de membres del seu equip amb ciutadans russos– va portar l’FBI a obrir una investigació per determinar si el candidat republicà treballava secretament per a Moscou. Després de la seva elecció com a president, Trump va destituir de manera fulminant el director de l’FBI, James Comey, per haver-se negat a tancar la investigació, però no va poder impedir que el seu adjunt, Rod Rosenstein, nomenés un fiscal especial, Robert Mueller, per investigar el que es va acabar anomenant Rusiagate .

L’informe final de Mueller, presentat el 2019, va constatar les interferències russes –desinformació a través de les xarxes socials, pirateig dels ordinadors de l’equip de Clinton–, però no va trobar cap prova concloent d’una cooperació criminal entre el Kremlin i l’equip de campanya electoral de Trump.

Durant el seu primer mandat, el president dels EUA ja va mostrar una extraordinària entesa amb el seu homòleg rus, però al començament d’aquest segon ha anat encara més enllà, assumint les tesis de Moscou sobre la guerra d’ Ucraïna. Després de preguntar si Trump podria ser un agent rus, el senador demòcrata Jeff Merkley va repassar les declaracions i preses de posició del president i va concloure amb una altra pregunta: “Què podria fer un agent rus que Trump no hagi fet ja?”.

Un souvenir a Moscou amb la imatge de Trump, com un nen petit, als braços de Putin - MLADEN ANTONOV / AFP - lavanguardia.com