La resolució es refereix exclusivament a determinar la contingència que va afectar PS, és a dir, quina va ser la causa de la seva baixa laboral i de les seves afectacions mentals, per la qual cosa no entra en eventuals compensacions econòmiques.
La sentència, però, pot tenir una gran repercussió en aquest terreny, perquè estableix clarament la relació de causilitat entre la malaltia mental que pateix el treballador i el treball de moderador de contingut. Desenes d'extreballadors de CCC (després adquirida per Telus, que modera continguts per a Meta a diversos països) tenen litigis oberts amb l'empresa, a l'àmbit laboral i al penal.
Si els tribunals estimen que aquests treballadors pateixen una malaltia comuna, qui pagarà les baixes és la seguretat social, però si estimen que el responsable és l'empresa que va causar un accident de treball, és ella (o les seves mútues) qui ho haurà d'assumir. En aquests procediments es pot aplicar un recàrrec dentre el 30 i el 50%, que proposa la inspecció de treball i que ha daprovar la Seguretat Social i que, si simposa, haurà de pagar lempresa.
Un factor clau és si l'empresa va prendre mesures per protegir l'empleat. CCC/Telus sempre ha argumentat que tenia una sala de wellness on els treballadors podien descansar i relaxar-se, a més de psicòlegs. Però, almenys als inicis de la seva instal·lació a Barcelona, els criteris que primaven eren els de productivitat, amb cinc minuts de descans per cada hora de moderació, i amb una ajuda psicològica que instava a tornar com més aviat millor a la pantalla.
Cada moderador havia de veure les imatges “diverses vegades, de manera completa, per assegurar-se que la política aplicada a aquest contingut gràfic era adequada”, segons la sentència.
La resolució remarca com la pròpia web de l'empresa titllava els seus treballadors com a herois no reconeguts d'internet.
Atès que la feina se li donava bé, CCC va destinar aviat PS a la cua de “high priority”, on entraven els pitjors continguts. PS va començar a patir “atacs de pànic, conductes d'evitació, aïllament al domicili i remugacions hipocondriformes, sensació de disfàgia, despertars nocturns i tanatofòbia important”, tal com recollien els seus informes mèdics. Vuit mesos després de quedar contractat, va entrar a “incapacitat temporal”. El novembre del 2020, i sense haver tornat a la feina, va deixar l'empresa.
El noi va ser entrevistat l'octubre del 2023 per La Vanguardia, en descobrir que una epidèmia de malalties mentals afectava al voltant del 20% dels treballadors d'aquella companyia a la Torre Glòries: els horrors que va descriure PS, amb duríssims detalls del que va veure, van causar una gran commoció.
La providència de l'alt tribunal avala els plantejaments de PS, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja havia donat la raó: “El visionat dia rere dia, durant tota la jornada, amb una determinada exigència de ritme laboral, d'imatges de violència extrema qualificades per la pròpia empresa com a “altament sensibles” és causa determinant de l'alteració psíquica” del jove, com demu.
No es aquesta la millor setmana per a Marl Zunckerberg, a banda d'aquesta sentencis, un jurat va fallar en contra de Meta en un judici celebrat a Nou Mèxic, en què el fiscal general de l'estat va al·legar que l'empresa no va protegir adequadament la família en les aplicacions davant depredadors infantils. Basant-se en el nombre d'infraccions a la infància, Meta va rebre el veredicte de pagar 375 milions de dòlars. Linda Singer, advocada que va representar Nou Mèxic, va instar el jurat durant els al·legats finals dilluns a imposar una sanció civil contra aquesta empresa que podria haver superat els 2.000 milions de dòlars. Tot i la seva reducció, la decisió marca un principi d'una llarga marxa d'aquesta companyia als tribunals.
0 Comentaris