Projectar una imatge convincent d'un futur desitjable i pràctic és extremadament important per a la moral alta, el dinamisme, el consens, i en general per ajudar a que les rodes de la societat girin suaument. - Hermann Kahn.

El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas ha mort aquest dissabte als 96 anys a la ciutat germànica de Starnberg, segons ha detallat la seva editorial, Suhrkamp, ​​en un comunicat.

Un dels filòsofs més influents del planeta, la seva extensa obra va transcendir les fronteres de les disciplines acadèmiques i filosòfiques, oferint una visió de la societat moderna i la interacció social. Entre les seves obres més conegudes hi ha la Teoria de l'acció comunicativa.

 "Un viatger arriba a una ciutat estranya. No porta mapes ni guies, només una intuïció: la gent només pot conviure si aprèn a entendre's parlant. Aquest viatger —al qual els habitants acabaran anomenant el Filòsof del Diàleg— és la figura novel·lada de la teoria comunicativa de Jürgen Habermas.

La ciutat dividida - La ciutat està fragmentada en barris que amb prou feines es parlen entre ells. Cadascú defensa els seus interessos, tradicions, veritats. Les decisions es prenen per força, per costum o per simple inèrcia. El viatger observa que tots parlen, però ningú no dialoga.

A les places escolta discussions on cadascú intenta imposar-se. Als mercats veu com la desconfiança creix. Al consell de la ciutat, els poderosos parlen més alt que els altres. I no obstant, percep alguna cosa: tots volen ser escoltats.

El descobriment del viatger - El viatger comença a conversar amb la gent. No dóna ordres, no sermoneja. Només pregunta, escolta i torna a preguntar. De mica en mica descobreix una cosa essencial:

Quan les persones parlen buscant entendre's —no vèncer— sorgeix un tipus de raó diferent: la raó comunicativa.

Això no es basa en qui té més poder, sinó en qui ofereix l'argument més convincent per a tothom. No es tracta de guanyar sinó d'arribar a un acord que qualsevol pugui acceptar lliurement.

El “món ideal” que inspira la ciutat - El viatger proposa un experiment: crear un espai on qualsevol pugui parlar sense por, on els arguments valguin més que els privilegis, on ningú no manipuli ni enganyi. En diu la situació ideal de parla.

No és un lloc real, sinó un horitzó: on tothom pot participar, on ningú és obligat, on només expliquen les raons, on la veritat es construeix entre tots. 

La ciutat comença a imaginar com seria així viure.

La transformació del consell - El viatger convenç el consell que les lleis no s'han d'imposar des de dalt, sinó sorgir del diàleg entre ciutadans lliures i iguals. Els explica que una norma només és legítima si els qui l'obeeixen podrien haver participat en la creació.

Així neix una nova manera de governar: la democràcia deliberativa. No es tracta només de votar, sinó de deliberar, parlar fins a trobar acords raonables.

Les amenaces: el mercat i l'Estat - Però el viatger també adverteix perills. A la ciutat hi ha dos gegants:

El Mercat, que converteix tot això en mercaderia.

L'Estat, que converteix tot en administració.

Tots dos són necessaris, però quan creixen massa envaeixen la vida quotidiana, colonitzen les relacions humanes i fan que la gent deixi de parlar entre ells. La ciutat es torna freda, mecànica, silenciosa.

El viatger insisteix: “Si deixem que els diners o el poder substitueixin el diàleg, la ciutat perdrà la seva ànima.”

Renéixer de l'espai públic - Inspirats per ell, els habitants creen fòrums, places de debat, assemblees obertes. La ciutat recupera la veu. La gent torna a discutir, però ara amb un propòsit: entendre's per conviure.

El viatger somriu. No ha portat solucions màgiques, només una convicció:

La comunicació és la base de la vida social.

La raó floreix quan es comparteix.

La llibertat es construeix parlant.

I així, sense fer soroll, continua el camí cap a una altra ciutat que encara no ha après a escoltar-se". Amb l'ajut de Copilot