“Va morir Jürgen Habermas. Va morir el segle XX”. “Va morir Habermas, el món que vam conèixer ja no existeix”. Aquests dos comentaris resumirien per si mateixos el sorprenent impacte que va tenir la mort del filòsof i sociòleg alemany dissabte passat a les xarxes socials. Potser són els prejudicis, però no estava a les travesses que l'últim gran exponent de l'Escola de Frankfurt compartís un notable protagonisme a X amb altres tendències del moment, com van ser la pel·lícula Torrente Presidente, les eleccions del Barça o la falsa notícia de la mort de Netanyahu. 

El cert és que hi ha una mica de trampa. Una bona part dels comentaris tenien to humorístic. Aquest qui escriu, per exemple, no s'havia adonat fins dissabte de la sorprenent semblança entre el filòsof i Carl Fredricksen, l'entranyable ancià rondinaire protagonista de la famosa producció de Pixar Up. “Vola alt, Habermas”, desitjava un usuari adjuntat la preceptiva imatge del personatge d'animació a l'aire gràcies als seus globus.

El filòsof alemany va veure que internet no era l'espai de debat cívic per enfortir la democràcia que ell mateix havia projectat

D'altres, aprofitant l'èxit del trending, van ironitzar precisament de la suposada popularitat d'Habermas, els textos del qual, com és sabut, no són plat de digestió fàcil. I així va ser com es va inflar la conversa. “Així que ets seguidor d'Habermas? A veure, anomena'm tres cançons”, assenyalava un. “Ha publicat Rosalía ja el seu vídeo sobre Habermas a TikTok?”, deia un altre. “Ja ha mort Habermas, ja podeu admetre que no el vau entendre mai”, feia broma un tercer. Per no parlar dels poc originals jocs de paraules amb el seu cognom. Que sí, que ja sabem que no “va a haber más” ni “lo vamos a ver más”...ai!

Perquè com sempre passa a X, l'últim que es respecta és al mort. Els codis de cortesia han canviat en l'esfera digital respecte als del món en el qual va pensar el mateix Habermas. De fet, tot ha canviat respecte el món que va imaginar Habermas. Si les xarxes socials són la translació digital del debat deliberatiu i racional en l'esfera pública que va configurar el gran pensador per modelar una millor democràcia, doncs estem arreglats.

Per exemple, més enllà d'acudits, una altra bona part dels comentaris a X eren cobraments de factures ideològiques. Els marxistes de la vella escola no perdonaven a Habermas el seu acomodament a la democràcia liberal o, dit d'una altra manera, li retreien “el divorci entre la teoria marxista i la praxi revolucionària de la classe obrera”. Fins al punt de recordar, alguns, el seu passat en les joventuts hitlerianes. Però el que més van subratllar va ser la seva posició sobre Israel, país al qual recentment va donar suport públicament en plena guerra a Gaza. “Habermas va morir el dia en què la seva atrofiada brúixola ètica el va portar a donar suport al genocidi a Palestina”, van sentenciar amb cruesa.

Ell se'n va adonar. Va veure que les xarxes ja no eren aquell espai de comunicació adequat per a la deliberació en les democràcies. O que si podien ser-ho, estaven fracassant. En un dels seus últims textos, traduït al castellà com Un nuevo cambio estructural de la esfera pública y la política deliberativa, va apuntar que les xarxes fragmentaven el debat fins al punt de fer imposible una opinió pública compartida, i va alertar davant el triomf de l'emocionalitat sobre la racionalitat. Fins i tot els comentaris sobre la seva pròpia mort semblen donar-li la raó. Ho explicava millor el politòleg Javier Sánchez (@javisanchezglez): “El filòsof que va teoritzar l'espai públic va acabar assenyalant una paradoxa: internet prometia més debat, però ha acabat sent un sistema de cambres d'eco, dominat per algoritmes, polarització i uns quants gegants tecnològics”. 

Per això el que regnava era el pessimisme amb la seva defunció. Com si, amb ell, morís una Europa possible basada en un diàleg enraonat. Com si tothom hagués ja tirat la tovallola. Perquè “se'n van els pensants i seriosos” i “es queden els bàrbars i xerraires”, com lamentava el politòleg Elvin Calcaño (@elvin_calcano24). Perquè “sembla que en la conversa pública actual sobreviuen millor els eslògans que els arguments”, com apuntava el filòsof Eduardo Infante (@eledututordecía). Vist això, va resultar molt pertinent la reflexió de la cuinera Maria Nicolau (@MAlbercocs): “Gràcies per pensar, Habermas, però el diàleg racional no existeix: són els pares”. Serà cert? Jaume Pi C.de Sobregrau, a la vanguardia.