LA PARADOXA DEL BISCUTER

 Dos dies després del col·lapse de la passarel·la de la platja del Bocal, a Santander, tots els ponts estan precintats. Cinc joves han mort i es busca una noia desapareguda. Els veïns denuncien davant les càmeres de laSexta que havien advertit del mal estat de les passarel·les. El pont del Bocal de Santander feia anys que estava abandonat i sense manteniment. Ni el Miteco ni l'Ajuntament no aclareixen de qui era competència la seguretat de la infraestructura. El Govern central va impulsar la construcció d'un recorregut per la costa, però mai no va rematar el projecte per la pressió veïnal.

No hi hares de nou, la deixadesa administrativa no la vol assumir ningú, i es van traient les puces uns i altres. Es veu que un veí havia avisat del mal estat del pont el día abans, i li varen fer el cas que sol fer l'administració als seus ciutadans, zero patatero, això si, avui ja estan tots els ponts de la zona precintats, faltaria més...

Recordo que fa molts anys, quan encara viviem en blanc i negre, hi havia un pont sobre el riu Ripoll on hi faltava un tros del mur de protecció de pedra, la gent clamava perquè l'arreglessin - algú hi prendrà mal algun dia - deien, però la protecció no s'arreglava, fins que un dia el fill de l'alcalde amb un biscuter va caure al riu precisament pel tros on faltaba la protecció i es va matar. Segurament s'hauria estavellat igualment, però la questiò és que al cap d'una setmana dels fets, la protecció del pont estaba reparada. Com succeeix sovint, cal una desgracia que tingui fort ressó mediàtic perque s'obri el debat als mitjans, encara que en el cas del Bocal de Santander el ressó ha estat poc, absorvit per tot el sidral de l'Orient Mijtà.

És la Paradoxa del Biscuter: fins que no es mata algú, no es mou ni Déu