Estiu del 416 a.C., en plena guerra civil entre els grecs, Atenes contra Esparta, la coneguda com a guerra del Peloponès, que explica el genial historiador grec Tucídides. Atenes ha deixat de ser “la defensora de la llibertat grega” i s’ha convertit en un imperi, una potència naval que cobra tributs, castiga els dissidents i viu de fer que els aliats no semblin aliats, sinó súbdits. Fins al punt que al segle V a.C. la paraula grega per a aliats va passar a denominar també els súbdits. Ens sona?

En aquell tauler apareix Melos, una illa petita amb lligams amb Esparta, que intenta el que algunes vegades s’intenta en política internacional: ser neutral. Atenes no ho tolera, i no perquè l’illa sigui decisiva militarment, sinó perquè la neutralitat, en un imperi, s’interpreta com a mal exemple: d’altres també ho voldran fer. A més, un imperi no pot decréixer ni aturar el seu avanç, diu l’historiador.

Tucídides, que també va ser general atenès en aquella guerra, escriu llavors l’anomenat Diàleg dels melis : “Del que és just, només se’n parla entre iguals en poder, però els forts fan el que poden i els febles ho han d’acceptar”. Quin bany de realpolitik... La llei del més fort. Melos no va cedir i Atenes va arrasar l’illa.

Però si ja ho va dir Tucídides abans que Aznar, fa gairebé 2.500 anys! Si poden fer-ho, el que sigui, ho faran

Recorda Robert Kaplan al seu llibre La política de los guerreros que el general George C. Marshall –el del pla– ja va avisar de la necessitat de llegir Tucídides per afrontar el futur: “Dubto seriosament que ningú pugui analitzar correctament els problemes internacionals fonamentals si no coneix el període de la guerra del Peloponès i la caiguda d’Atenes”.

Canviem les túniques per vestits i les trirrems per míssils, el mecanisme és el mateix: Putin, a Ucraïna, elevant a condició de pau la cessió de territori. I Trump, amb els aranzels o Grenlàndia, reobrint la vella forma d’actuar dels imperis. I encara ens preguntem què faran? Però si ja ho va dir Tucídides fa gairebé 2.500 anys! Si poden fer-ho, el que sigui, ho faran. Alguns afirmen que som en una nova era, de cap manera! Hem tornat a la de sempre.

I és que Melos, al final, no és una illa: és el nom clàssic d’una veritat incòmoda que no volem acceptar i que Tucídides va deixar escrita sense anestèsia. Si una nació poderosa pot fer alguna cosa, ho farà. Per això, o Europa es reforça, o serem súbdits. Emilio del Río.