TUCÍDIDES AL SEGLE XXI


Estiu del 416 a.C., en plena guerra civil entre els grecs, Atenes contra Esparta, la coneguda com a guerra del Peloponès, que explica el genial historiador grec Tucídides. Atenes ha deixat de ser “la defensora de la llibertat grega” i s’ha convertit en un imperi, una potència naval que cobra tributs, castiga els dissidents i viu de fer que els aliats no semblin aliats, sinó súbdits. Fins al punt que al segle V a.C. la paraula grega per a aliats va passar a denominar també els súbdits. Ens sona?

En aquell tauler apareix Melos, una illa petita amb lligams amb Esparta, que intenta el que algunes vegades s’intenta en política internacional: ser neutral. Atenes no ho tolera, i no perquè l’illa sigui decisiva militarment, sinó perquè la neutralitat, en un imperi, s’interpreta com a mal exemple: d’altres també ho voldran fer. A més, un imperi no pot decréixer ni aturar el seu avanç, diu l’historiador.

Tucídides, que també va ser general atenès en aquella guerra, escriu llavors l’anomenat Diàleg dels melis : “Del que és just, només se’n parla entre iguals en poder, però els forts fan el que poden i els febles ho han d’acceptar”. Quin bany de realpolitik... La llei del més fort. Melos no va cedir i Atenes va arrasar l’illa.

Però si ja ho va dir Tucídides abans que Aznar, fa gairebé 2.500 anys! Si poden fer-ho, el que sigui, ho faran

Recorda Robert Kaplan al seu llibre La política de los guerreros que el general George C. Marshall –el del pla– ja va avisar de la necessitat de llegir Tucídides per afrontar el futur: “Dubto seriosament que ningú pugui analitzar correctament els problemes internacionals fonamentals si no coneix el període de la guerra del Peloponès i la caiguda d’Atenes”.

Canviem les túniques per vestits i les trirrems per míssils, el mecanisme és el mateix: Putin, a Ucraïna, elevant a condició de pau la cessió de territori. I Trump, amb els aranzels o Grenlàndia, reobrint la vella forma d’actuar dels imperis. I encara ens preguntem què faran? Però si ja ho va dir Tucídides fa gairebé 2.500 anys! Si poden fer-ho, el que sigui, ho faran. Alguns afirmen que som en una nova era, de cap manera! Hem tornat a la de sempre.

I és que Melos, al final, no és una illa: és el nom clàssic d’una veritat incòmoda que no volem acceptar i que Tucídides va deixar escrita sense anestèsia. Si una nació poderosa pot fer alguna cosa, ho farà. Per això, o Europa es reforça, o serem súbdits. Emilio del Río.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Es que es así ¡...Es que no ha cambiado nada de lo interior, sólo el envase, cambian los nombres, las personas y el milenio, pero no el contenido.
    Siempre, siempre gana el más fuerte.
    Una entrada de diez ¡

    PD: O ponemos pasta para nuestra OTAN sin los EEUU, o se nos comerán con patatas dentro de veinte años.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Això de posar pasta a L'Otan, tots ho entenen menys Sánchez, I potser no va tant errat, nomès cal canviar d'aliats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejeje..nos aliaremos con Gibraltar y Andorra ¡¡¡ A ver quién puede con nosotros. Y para los días de tregua, a Mónaco ¡ que allí hay movida de la buena ¡

      Elimina
    2. Amb Andorra no s'hi poden posar, Ja saps que no els hi caben els presoners.

      Elimina
  3. Por lo pronto, Francia e Inglaterra,ya están diciendo que si hace falta irán a la guerra contra Irán. Mientras tanto China, que parece que comen gasolina con los fideos,dice que como les falte petroleo tomarán medidas(contra quién).Nada,el amigo Sánchez, quiere la paz entre los pueblos y no hará el payaso como Aznar.Lo mismo Trump le concede el papel de neutral
    Saludos

    ResponElimina
  4. De momento el canciller aleman ya ha reñido a Sánchez, que en este asunto creo que está en el lado correcto de la historia.
    Saludos

    ResponElimina
  5. Una cosa es el lado correcto(la paz),otra lo que se puede hacer en estado de guerra.Supongo que sabiendo lo que pasó con Aznar y su desprestigio,de que no había armas bioquímicas,Sánchez aguantará todo lo que pueda,pero al final si tiene ir,iremos.Es mi opinión a mi ya no me llaman a filas.De todas maneras,al ritmo que está quemando su arsenal Irán, esta guerra no dura mucho,como no sea que intervengan otros factores

    ResponElimina
    Respostes
    1. La situación es la misma que cuando las armas de destrucción mas iva. Trump dijo el año pasado que Iran no representaba ningun peligro por su arsenal atómico. Ahí Sanchez ha sido listo.

      Elimina
  6. ¡ Nada de equidistantes !!. ¡¡ Al paredón con ellos !!. Son unos traidores en potencia.

    Saludos.

    ResponElimina
  7. Coneixes l'acudit del partisà:
    "Un heroico partisano búlgaro de la Segunda Guerra Mundial escribe en su diario:
    Lunes - Hoy hemos desalojado del bosque a los fascistas.
    Martes - Hoy los fascistas nos han desalojado del bosque.
    Miércoles - Hoy hemos desalojado nuevamente del bosque a los fascistas.
    Jueves - Hoy los fascistas nos han desalojado nuevamente del bosque.
    Viernes - Hoy hemos combatido todo el día en el bosque.
    Sábado - Hoy el guardia forestal nos ha desalojado del bosque, a nosotros y a los fascistas."

    Doncs, que vingui el guarda forestal ja!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada