CISJORDÀNIA, LA GUERRA SENSE NOM

 El 15 de març passat, la família Bani Odeh, resident a la població palestina de Tammun, a Cisjordània, va tenir la infortunada ocurrència de celebrar la fi del dejuni del Ramadà portant els nens a menjar dolços a un poble proper. Quan tornaven, el seu cotxe va ser cosit a trets per una patrulla de la policia israeliana, que va dir sentir-se amenaçada per la velocitat del vehicle. A conseqüència dels trets, van morir el matrimoni i els dos fills menors, de 7 i 5 anys. Només van sobreviure els dos grans, de 12 i 9, asseguts a la part del darrere.

La tragèdia dels Bani Odeh podria semblar un fatal accident, un dramàtic error, si no fos perquè la pràctica de disparar primer i preguntar després s'ha convertit en un hàbit de les forces de seguretat d'Israel als territoris ocupats. En els darrers dos anys, des de l'octubre del 2023, quan l'organització terrorista islamista Hamàs va llançar el seu atac contra l'Estat jueu des de Gaza, i el novembre del 2025, l'ONU ha registrat l'assassinat de més de 1.000 palestins –entre ells, 213 nens– a Cisjordània. Així com el desplaçament forçat i il·legal de 36.000 persones, en allò que l'Alt Comissionat per als Drets Humans veu un clar indici de “neteja ètnica”.

En dos anys, més de 1.000 palestins han mort a Cisjordània a mans de l'exèrcit i els colons

La majoria de les morts van ser perpetrades per l'exèrcit i les forces de seguretat israelianes, però un nombre creixent dels assassinats van ser –i continuen sent– obra de grups de colons extremistes que es dediquen a fustigar violentament els palestins per expulsar-los de casa i terres, i crear nous assentaments jueus il·legals.

L'activitat d'aquests grups, tolerats i armats –quan no encoratjats– pel Govern d'extrema dreta israeliana, ha estat qualificada pel diari d'oposició Haaretz de “terrorisme jueu” i la compara amb la violència del Ku Klux Klan als estats del sud dels Estats Units contra la població negra en l'època de la segregació i la lluita pels drets d'un pla coordinat de més envergadura. Aquests actes de violència tenen com a objectiu sembrar el terror entre els palestins, reduir el seu espai vital i expulsar-los per la força de les seves terres, on s'establiran noves granges jueves i maajazim [llocs avançats d'assentaments irregulars]”.

El Govern israelià resta importància al fenomen –reduint-lo a l'acció de petits grups d'incontrolats–, condemna amb la boca petita els atacs i no fa res per frenar-los. De fet, els colons fanàtics compten amb el suport del ministre de Finances, Bezalel Smotrich (del Partit Sionista Religiós, d'extrema dreta), que té un paper clau en l'administració de Cisjordània –les antigues Judea i Samaria, com prefereixen dir–, de la qual promou la seva annexió de la creació en la creació de la creació de la creació de l'annex internacional.

La violència dels colons contra els palestins forma part d‟aquesta estratègia d‟assetjament. Des de l'atac de Hamàs de l'octubre del 2023, el Govern israelià, a iniciativa del ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir –un altre ultradretà, líder del partit Poder Jueu–, ha distribuït 157.000 llicències d'armes i més de 120.000 armes entre els colons jueus a Cisord 527 milícies o “esquadrons de seguretat”.

"El govern del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu -el més extremista de la història del país- està impulsant un nou ordre radical dissenyat per consolidar la supremacia israeliana a Cisjordània. L'expansió dels assentaments, l'escalada de violència dels colons i les operacions militars israelianes són cada vegada més agressives i són cada vegada més agressives". autodeterminació palestina”, afirmen Hugh Lovatt i Tahani Mustafa, de l'European Council on Foreign Relations. Es tracta de boicotejar la solució de dos estats.

Prop d'un centenar d'antics ambaixadors i diplomàtics israelians van fer pública recentment una carta en què instaven el Govern a posar fi a la “violència intolerable” contra els palestins a Cisjordània ia castigar “els autors d'aquests actes atroços”. Lluny d'això, l'Executiu ha aconseguit aprovar al Parlament –per a satisfacció de Ben-Gvir, que brindava amb gran alegria– una controvertida llei que instaura la pena de mort a la forca exclusivament per als palestins condemnats per atemptats terroristes mortals. La llei fa referència a actes terroristes que pretenguin "negar l'existència de l'Estat d'Israel", així que els terroristes jueus estan exempts.

La de Cisjordània és una guerra no declarada, una guerra silenciosa i oculta –igual que la de Gaza– per la tremenda ona expansiva de les bombes que cauen avui sobre l'Iran i el Líban. A la Franja les morts de palestins a mans de les forces israelianes també són constants: almenys 500 des de l'alto el foc acordat el mes d'octubre passat, que s'afegeixen a les més de 70.000 víctimes mortals –xifra confirmada pel mateix exèrcit israelià– causades per l'ofensiva militar ordenada per Netanyahu. L'exèrcit hebreu, que va desplegar un perímetre de seguretat marcat per una 'línia groga', manté avui ocupat una mica més de la meitat de l'enclavament. La resta ho controla Hamàs.

Embarcat en més guerres de les que pot abastar –el cap de l'Estat Major, Eyal Zamir, ha advertit del risc d'“implosió” de l'exèrcit per manca d'efectius–, Israel creu possible desterrar definitivament totes les amenaces internes i externes per les armes, mentre intenta consolidar els seus somnis d'expansió bíblics a costa dels palesos. Però la guerra no portarà la pau. I la victòria –si es produeix– no serà res més que una closca buida. - Lluís Uría Massana a la Vanguardia.  .