Això que acabo d'escriure segur que s'assembla molt al que abans ha escrit un altre, i abans un altre que l'altre. Fins i tot la semblança podria ser literal. Com sovint tinc escrits preparats per publicar, em trobo que algú ho ha publicat ja abans que jo, amb el mateix o similar tema i amb sospitoses coincidències i no m'ho pot haver copiat en no haver-ho publicat encara; es tractaria doncs d'estar ambdós compromesos o fixats en les mateixes deries i coincidències. En el cas de tractar-se de plagi, el pitjor no seria que es tractés d'un robatori, sinó d'una redundància, i de fet és preferible que s'escriguin plagis de coses sensates que no originals superflus.
En el cas que ens ocupa, no es tracte doncs de plagi, sinó de coincidència, de pura coincidència; com deia Fuster: dues persones nomès poden coincidir en algun lloc - o en alguna idea - quan provenen d'indrets dístints. L'originalitat radica al capdavall en la procedencia i en el ressó a l'hora de ser llegit de l'un o l'altre. Ve a ser com l'exit o el fracàs, l'esforç és el mateix, la diferència entre l'un i l'altre rau en el cas de l'éxit, en el reconeixement.
También me ha sucedido ...
ResponEliminaTu ja tens al net perque tiri milles, i només en té 12. Per cert quan ens veim m'en podries portar un exemplar, es per en Biel. Bé, millor dos, un a,ltre per a mi. Pagando, eh!
EliminaSalut
Sovint penso que amb tant com s'ha escrit es fa difícil que no hi hagi coincidències. I el mateix passa amb la música; arribarà un moment, si no ha arribat ja, que hi haurà tantes melodies compostes, que serà impossible fer-ne una que no hagi estat ja creada abans.
ResponEliminaNo crec (consti que ho he pensat moltes vegades) que aixó passi ni en la música ni en la literatura, ni en el teatre o el cinema, sempre surt quelcom diferent, La prova la tens amb Rosalia. A mi en passava de tan en tant amb els articles del Monzo, ja retirat de les lletres pel que sembla.
ResponElimina