La gira recent de Rosalía, LUX Tour, amb quatre dates a Madrid i Barcelona, no permet l'accés als reporters gràfics adduint a “les particularitats tècniques i de producció de l'esdeveniment”, com ha denunciat el diari El País en un article del redactor en cap de fotografia Moeh Atitar. La ruptura d'aquesta baula artista-premsa musical, en aquesta part del projecte on es trasllada al format concert el format discogràfic, resulta abusiva i suposa la cosificació manipulada dels professionals. La raó no és altra que els qui són requerits i demandats en la fase de promoció del disc per contribuir al procés de llançament –per part de la discogràfica i l'agència de promoció– són posteriorment obviats i rebutjats per l'artista o la promotora. Si els recintes ofereixen els seus propis fotògrafs als artistes (i aquests decideixen comptar amb ells) o són ells els que ja porten als seus equips professionals que fan les tasques de registre gràfic i audiovisual, assumint la realitat d'aquest nou paradigma en la comunicació pública del concert. Això no exclou el dret a assenyalar que la cadena del dret a la informació està sent comissariada pel costat artístic a favor del control reputacional.
La promotora o qui hagi decidit no deixar entrar els fotoperiodistes diu que hi està en dret. És un esdeveniment privat i ells decideixen - diuen -... ULL, privat no, públic, es paga entrada per veure'l i el recinte és Municipal, per això l'Ajuntament de Barcelona ho té molt fàcil, o es deixa entrar tots els reporters gràfics per cobrir l'esdeveniment, o se suspèn l'acte, i punto, que diria l'amic Joan. Es tracta d'un gravíssim atemptat a la llibertat d'expressió, d'informació, i l'Ajuntament de Barcelona no ho hauria de permetre. Clar que els partits polítics ja fa temps que practiquen aquesta censura als fotoperiodistes en els seus actes, lliurant el material enllaunat perquè el difonguin. Mentrestant, Pablo Hasel a la presó per dir que el Borbó és un lladre. MANDAHUÉ
El concierto es público, la gente paga por ver lo que hay; y el recinto es municipal, o sea, no es privado.
ResponEliminaMe recuerda, a grandes rasgos, auellas bodas donde la iglesia ya tenía su fotógrafo y tu no podías hacer fotos, aunque fueras el padre de la novia porque estabas acondicionado a que las hiciera un fotógtafo "profesional" y pagarle a este por cada foto. Este, a su vez, pagaba un cánon al cura por tener la "concesión" de hacer las fotos. Bien es verdad que la iglesia es un recinto privado "subvencionado con dinero público".
L'esglesia és un ens diferent, inmutable i incontrolable que menja a part de la resta d'espectacles públics o privats.
EliminaLo que veo es que esta artista,ha tomado un impulso de fama y económico ,tremendo,que no sé si sabrá aguantarlo y soportarlo.Es muy fuerte el asunto.Por lo tanto ,economía, legalidad,abogados,intereses,ya no es cosa de pocos,sino de muchos.Asi que no compares con otros hechos.Julio Iglesias, hizo bien en marcharse a Miami,me parece que Rosalía o lo deja o tomará el mismo camino.Aqui somos muy catetos. Llegará el momento que hasta los deportistas de élite se marcharán, con el volumen de dinero que mueven.Una pena,porque si el dinero se queda,aumenta el PIB de servicios,que es el bueno,el que paga las pensiones.
ResponEliminaSaludos
De momento dicen que se ha comprado un casoplon en Madrid. No creo la preocupe la fama se ha hecho a si misma y tiene talento.Además, eso de la prohibicion a los fotoperiodistas es cosa de la emprea que organiza el evento y no es el orimer caso. Otros atistas hacen lo mismo, algunos, incluso prohiben la entrada de mòbiles en el recinto.
EliminaSaludos.
A la Rosalia, fora d'obres puntuals, li falta profunditat. Profunditat músical i profunditat com a persona humana i com a ciutadana. Hauria de vigilar, perquè el temps passa factura; i el més important per ella mateixa hauria de ser ella mateixa, no pas tot allò que genera.
ResponEliminaMusicalment entenc que va molt sobrada, com a persona no ho sé, pero casos com aquest no la beneficien, ans al contrari, encara que no se el seu públic que opinará sobre aquesta questió dels fotoperiodistes,
ResponEliminaHe sido fotógrafo profesional durante cerca de 30 años y me permito deciros que si ponéis en el mismo saco las reglamentaciones (que han ido cambiando con el tiempo) de las bodas, con las restricciones de los partidos políticos y sus actos y los espectáculos sean de caracter público o privado, os estaréis equivocando. Ninguno de los tres tiene que ver uno con el otro. Y tienen su reglamentación ( o no la tienen, pero es la suya). Rosalia (o quien sea) establece un contrato para llevar a cabo un concierto o espectáculo y tiene todo el derecho a limitar, incluso prohibir, el registro de imágenes Y es comprensible, cuando ella maneja esa imagen y la administa a conveniencia. Y esto no es nuevo ni tiene que ver con la época digital. Yo mismo recibí empujones y expulsión por dilatar el tiempo que Charles Aznavour nos había concedido a los fotógrafos y videógrafos en un concierto en Perelada (tres minutos). La lucha de los fotoperiodistas con este asunto es un clásico.
ResponEliminaCe n'est pas vrai, ma chère. No ens confonguem, oi tant que els tres fets tenen relació, tenen a veure amb les restriccions a la informaciólliure dels periodistes. Compte, els partits politics fa ja un temps que gestionen les imatges de les seus actes publics, la culpa si de cas es de la premsa que els Permert fer-ho. Quan a Rosalia, un espectacle public en un lloc public, a més de propietat municipal, no pot vetar l'entrada als fotoperiodistes, i el que haurien de fer aquests fotoperiodistes. en comptes de queixar-se es anar tots en grup al festival a fer fotos, a veure qui els ho impideix.
ResponEliminaSi tu ho dius...
ResponElimina