La gira recent de Rosalía, LUX Tour, amb quatre dates a Madrid i Barcelona, ​​no permet l'accés als reporters gràfics adduint a “les particularitats tècniques i de producció de l'esdeveniment”, com ha denunciat el diari El País en un article del redactor en cap de fotografia Moeh Atitar. La ruptura d'aquesta baula artista-premsa musical, en aquesta part del projecte on es trasllada al format concert el format discogràfic, resulta abusiva i suposa la cosificació manipulada dels professionals. La raó no és altra que els qui són requerits i demandats en la fase de promoció del disc per contribuir al procés de llançament –per part de la discogràfica i l'agència de promoció– són posteriorment obviats i rebutjats per l'artista o la promotora. Si els recintes ofereixen els seus propis fotògrafs als artistes (i aquests decideixen comptar amb ells) o són ells els que ja porten als seus equips professionals que fan les tasques de registre gràfic i audiovisual, assumint la realitat d'aquest nou paradigma en la comunicació pública del concert. Això no exclou el dret a assenyalar que la cadena del dret a la informació està sent comissariada pel costat artístic a favor del control reputacional.

La promotora o qui hagi decidit no deixar entrar els fotoperiodistes diu que hi està en dret. És un esdeveniment privat i ells decideixen - diuen -... ULL, privat no, públic, es paga entrada per veure'l i el recinte és Municipal, per això l'Ajuntament de Barcelona ho té molt fàcil, o es deixa entrar tots els reporters gràfics per cobrir l'esdeveniment, o se suspèn l'acte, i punto, que diria l'amic Joan. Es tracta d'un gravíssim atemptat a la llibertat d'expressió, d'informació, i l'Ajuntament de Barcelona no ho hauria de permetre. Clar que els partits polítics ja fa temps que practiquen aquesta censura als fotoperiodistes en els seus actes, lliurant el material enllaunat perquè el difonguin. Mentrestant, Pablo Hasel a la presó per dir que el Borbó és un lladre. MANDAHUÉ