MESTRES ARTIFICIALS

 

Els agents d’intel·ligència artificial (IA) han tingut una acollida entusiasta entre els joves espanyols. Els utilitzen regularment un 75% entre els 16 i 24 anys. L’ús pels estudiants en aquesta edat arriba al 59%, mentre que la mitjana a la Unió Europea és del 39%. Així­ mateix, un 35% dels alumnes de l’ESO els fan servir en les seves tasques, superant el 14% a França o el 25% a Itàlia. També els docents estan adoptant la IA. Però hi ha una forta bretxa digital. Mentre que el 60% dels menors de 30 anys la fan servir, el percentatge cau al 27% entre els de més de 30. La major part dels que no la utilitzen addueixen que els falta formació i que no és útil per a la seva feina. Manuel Castells.

Alumnes i mestres estan coexistint en dues galàxies tecnologico pedagògiques diferents, perquè a l’ESO i batxillerat tan sols el 17% d’alumnes no utilitza la IA. El problema, segons els docents, és que, per assegurar-se que els seus pupils són els autors de les tasques assignades, han de canviar els mètodes d’avaluació. En lloc d’exàmens cal passar a una avaluació basada en treballs presencials i orals. La qual cosa, segons un 84% dels docents, genera una càrrega de feina no compensada amb el temps estalviat en la preparació de classes i en tasques administratives.

El problema més greu, segons els estudis internacionals, és que s’està danyant la relació entre mestres i alumnes, la clau de l’aprenentatge de qualitat. Segons els docents, al perill d’integritat acadèmica per plagi parcial o total del material creat per IA s’uneix la reducció de l’autonomia intel·lectual i de l’esperit crític, al delegar en la màquina l’elaboració de coneixements. Amb la qual cosa, s’exposen a errors i biaixos suscitats en els agents d’IA durant el seu entrenament.

Els docents no tenen prou formació i temps per entrar en el triangle pedagògic entre mestres, IA i alumnes

Curiosament, bona part de l’alumnat també desconfia d’aquells docents que reprodueixen el que els proporciona la IA. El desig estudiantil majoritari és poder accedir als materials d’IA comptant amb suport i guia dels mestres, que corregeixin possibles errors i dialoguin amb els estudiants. Tot i això, sovint els docents no disposen de la formació o de prou temps per entrar en aquest nou trian­gle pedagògic entre mestres humans, mestres artificials i alumnes.

L’ús de la IA podria potenciar l’anomenada educació personalitzada, adaptada a les característiques de cada alumne. Però aquest somni tecnològic xoca amb les condicions de feina i el desfasament de la familiaritat tecnològica entre una i altra generació. És més, a l’individualitzar la relació, es trenca l’aprenentatge de la classe com a col·lectiu, que és una norma essencial de les bones pràctiques educatives, perquè l’aprenentatge és també un procés social en el que els joves aprenen amb d’altres i construeixen habilitats de relació amb el seu entorn social.

És a dir, que la introducció sistemàtica de la IA en l’ensenyament, ara com ara impulsada en gran mesura pels mateixos estudiants, requereix l’acompanyament d’una nova pedagogia i de la capacitació del personal docent, tant en la seva formació com en les seves condicions de feina, per exemple, augmentant el personal per evitar la sobrecàrrega laboral, tal com assenyala un document recent del sindicat UGT.

D’altra banda, la pedagogia necessària en la nova era digital basada en la IA és molt diferent segons els cicles educatius. Si en l’educació superior es pot confiar en l’autonomia dels estudiants, aplicant simplement alguns controls que superin els exàmens com a forma obsoleta d’avaluació, no és el mateix en edats inferiors. En particular, l’ensenyament primari ha de ser fonamentalment analògic, basat en l’expe­riència de diferents formes de relació i entorn. Com que els cervells d’aquests alumnes encara estan en fase de formació, confiar a agents IA el seu desenvolupament bàsic és amputar una part essencial de l’experiència humana: l’aprenentatge de la vida en la seva meravellosa multidimensionalitat.