PHILIP MORRIS A SILICON VALLEY

 Una nena de deu anys entra en un bar i demana un paquet de Philip Morris. El bàrman li pregunta quina edat té. “Divuit anys”, menteix la menor. “No m’ho acabo de creure, però si m’ho ha dit, deu ser cert”, pensa el bàrman mentre li cobra el paquet. Substituïu el bar per Instagram, el bàrman per Mark Zuckerberg i la nena per la Kaley, una noia de Califòrnia­ que va crear el seu compte a YouTube amb sis anys i a Instagram amb nou.

La Kaley ha portat als tribunals Alphabet i Meta, les matrius respectives d’ambdues plataformes. Els documents interns de Meta presentats al judici –un procés en què fins i tot el mateix Zuckerberg va declarar– demostren que l’empresa tecnològica sabia que Instagram era perjudicial per als menors i va decidir no fer-hi res. Tenien informes interns, i van callar mentre la Kaley desenvolupava ansietat, dismòrfia corporal i pensaments suïcides. Aquest 25 de març, el jurat del Tribunal Suprem de Los Angeles ha condemnat Meta i YouTube a pagar sis milions de dòlars en concepte de danys. L’endemà, un altre jurat a l’estat de Nou Mèxic condemnava Meta a pagar 375 milions per violar les lleis estatals de protecció de la infància en un cas similar.

El discurs de les xarxes socials del segle XXI s’assembla al del tabac del XX

La sentència de Los Angeles és la primera d’una sèrie: hi ha uns 2.000 casos similars esperant torn als tribunals dels EUA. El sociòleg Jonathan Haidt, autor de The anxious generation ( La genera-ción ansiosa , Deusto, 2024), fa anys que documenta la davallada dels indicadors de salut mental juvenil a partir del 2012, quan van coincidir per primera vegada mòbils, xarxes socials i connexió omnipresent. Alguns ja ho anomenen el moment del tabac de la tecnologia, anàleg al de novembre del 1998, quan la indústria tabaquera va haver d’acceptar, davant els tribunals, que el tabac era perjudicial, que ho sabien i que ho havien amagat deliberadament.

El discurs de les xarxes socials del segle XXI s’assembla massa al del tabac del XX: campanyes de relacions públiques, informes encarregats a conveniència i externalitats negatives socialitzades mentre els beneficis són ben privats. No és un error de disseny; passa per disseny: scroll infinit, reproducció automàtica, filtres de bellesa que distorsionen la realitat, notificacions tothora… un combinat pensat per maximitzar el temps de pantalla, especialment dels més joves. 

Els veredictes dels tribunals estat-unidencs haurien de ser un avís per a Europa. No és que no tinguem regulació –el DSA, el GDPR i les iniciatives d’accés de menors, entre altres exemples recents–, sinó que tenim molta norma i poca execució. No diuen que hem de copiar la innovació dels EUA? Doncs copiem també la dels seus tribunals. Sembla que el moment del tabac ha arribat a les xarxes socials, Josep Maria Ganyet a la vanguardia.cat.