La Kaley ha portat als tribunals Alphabet i Meta, les matrius respectives d’ambdues plataformes. Els documents interns de Meta presentats al judici –un procés en què fins i tot el mateix Zuckerberg va declarar– demostren que l’empresa tecnològica sabia que Instagram era perjudicial per als menors i va decidir no fer-hi res. Tenien informes interns, i van callar mentre la Kaley desenvolupava ansietat, dismòrfia corporal i pensaments suïcides. Aquest 25 de març, el jurat del Tribunal Suprem de Los Angeles ha condemnat Meta i YouTube a pagar sis milions de dòlars en concepte de danys. L’endemà, un altre jurat a l’estat de Nou Mèxic condemnava Meta a pagar 375 milions per violar les lleis estatals de protecció de la infància en un cas similar.
El discurs de les xarxes socials del segle XXI s’assembla al del tabac del XX
La sentència de Los Angeles és la primera d’una sèrie: hi ha uns 2.000 casos similars esperant torn als tribunals dels EUA. El sociòleg Jonathan Haidt, autor de The anxious generation ( La genera-ción ansiosa , Deusto, 2024), fa anys que documenta la davallada dels indicadors de salut mental juvenil a partir del 2012, quan van coincidir per primera vegada mòbils, xarxes socials i connexió omnipresent. Alguns ja ho anomenen el moment del tabac de la tecnologia, anàleg al de novembre del 1998, quan la indústria tabaquera va haver d’acceptar, davant els tribunals, que el tabac era perjudicial, que ho sabien i que ho havien amagat deliberadament.
El discurs de les xarxes socials del segle XXI s’assembla massa al del tabac del XX: campanyes de relacions públiques, informes encarregats a conveniència i externalitats negatives socialitzades mentre els beneficis són ben privats. No és un error de disseny; passa per disseny: scroll infinit, reproducció automàtica, filtres de bellesa que distorsionen la realitat, notificacions tothora… un combinat pensat per maximitzar el temps de pantalla, especialment dels més joves.
Els veredictes dels tribunals estat-unidencs haurien de ser un avís per a Europa. No és que no tinguem regulació –el DSA, el GDPR i les iniciatives d’accés de menors, entre altres exemples recents–, sinó que tenim molta norma i poca execució. No diuen que hem de copiar la innovació dels EUA? Doncs copiem també la dels seus tribunals. Sembla que el moment del tabac ha arribat a les xarxes socials, Josep Maria Ganyet a la vanguardia.cat.
Es un buen simil, el del tabaco y el de las redes. ¡Nunca un nombre común, redes, se aplicó con tanta veracidad!. Es una verdadera red que te engancha y te machaca.
ResponEliminaUna abraçada
Si no es enganxem a una cosa, ens enganxem a una altra, la questió es que sembla que necessitem estar enganxats.
EliminaSalut.
Un buen artículo, con una buena comparación con el tabaco, que tanto costo erradicar de las zonas comunes
ResponEliminaPero aquí, el caso es al contrario, el problema está en la intimidad, donde el niño, se las arregla para usar un dispositivo, de los muchos que encuentra en su casa. Las broncas que he tenido esta Semana Santa, con algún nieto, por este asunto.
El problema es que la subrealidad atrae, Ya Paso en el pasado siglo, que más de uno terminó con problemas mentales.
Las redes, son el formato ideal para el subrealismo y te apartan de la realidad.
Saludos
Y lo dificil que es controlar a los críos para que no se metan donde no deben. En Australia,donde hace poco quisieron controlar el acceso de los mejores a la red, han reconocido que solo lo han conseguido en un escaso 20%
ResponEliminaSaludos