El 1994, un manifest nascut a Atlanta i titulat A magna carta for the knowledge age (*) va certificar la fi de l'utopisme dels primers anys de Silicon Valley i el naixement d'un corrent tecnolibertari, apòstols ultraliberals de mercat, oposats a la regulació pública, postulants de la reducció ciberespai la nova frontera americana, terreny de conquesta. 
Entre els seus quatre autors apareixien Alvin Toffler, divulgador de les bondats de la llibertat tecnològica, i George Keyworth, exassessor de Reagan. I entre els presents a Atlanta, Newt Gingrich, ferm defensor i propagandista 'd'A magna carta' i líder clau en la radicalització del Partit Republicà. Va convertir aquest missatge en el paradigma dominant sobre el paper de la tecnologia al món ia l'economia. També va ser precursor del Tea Party, moviment antiimpostos, contra l'Estat federal i la despesa social, que va mobilitzar sectors de classe mitjana dels EUA i en què va germinar la futura base social trumpista. Gingrich va anticipar els mètodes polítics i mediàtics de Trump, de qui va ser assessor en la seva primera campanya electoral, el 2016. Al final, 'A magna carta' va canviar el món.

Ara, en plena desfeta dels EUA a l'Iran i mentre s'engrandeix la polèmica sobre els seus errors en aquesta guerra, Palantir, la firma de programari i intel·ligència artificial més inquietant i polèmica, ha llançat a X un fil titulat La República tecnològica, un remei de filosofia política que ja es coneix com el Manifest Palant. Karp, va publicar el febrer de l'any passat, un mes després de la presa de possessió de Trump.

El document aspira a agafar el relleu d'A magna carta, encara que amb canvis notables. On defensava la jibarització de l'Estat i dipositar la confiança en l'empresa innovadora, aquella propugna ara una integració de les empreses tecnològiques (Sillicon Valley) amb l'Estat. Forta al lloc de feble.

I això perquè, segons Karp, el poder tou (soft power) amb què els EUA han governat el món han arribat al seu límit. És necessari un poder dur (hard power) que “en aquest segle es construirà sobre la base del programari”. Militarització de leconomia i de la tecnologia. Superioritat armamentística nodrida per les tecnològiques dels EUA Palantir en primer lloc, que proveeix de programes de control de la població, com els que utilitza l'ICE o els de control i execució d'operacions militars autònomes a l'Iran.

El president de Karp és Peter Thiel, finançador i pare de bon nombre de les grans tecnològiques i encapçala l?ala més dura dels llibertaris, un sector que aspira a erigir un nou ordre econòmic controlat pels oligarques de la tecnologia i polític autoritari. I padrí financer i polític del vicepresident JD Vance, candidat a succeir Trump.

Thiel i Karp aspiren a un nou ordre ultraliberal finançat per l'Estat i autoritari en la política.

Una combinació de control policial de la població i un Estat desentès del que és social i bolcat en el finançament de les tecnològiques, en l'ordre intern, amb un desplegament de força militar sense precedents a l'àmbit extern.

El manifest Palantir, compendia una síntesi reveladora de la visió d'aquest grup d'integristes tecnològics. Primer, l'autoestima. Defensa el seu dret, el dels qui s'han fet rics amb la tecnologia, a portar a la pràctica el pla social. Un dret de conquesta a què s'han fet creditors els triomfadors.

I per això reclama també relaxar els criteris i exigències als responsables públics, oblidant-se de purismes i acceptant que cometin errors, per evitar que l'elit més valuosa quedi exclosa de les responsabilitats de govern, encara que sigui a costa de tolerar abusos o corrupció. Una autèntica picada d'ullet a Trump, el millor exemple d'algú força impresentable i del ideari populista reaccionari del qual extreuen algunes propostes.

Com la crítica a unes elits inconcretes per la seva suposada intolerància cap a les idees religioses i el tancament intel·lectual, just quan el secretari de guerra, Pete Hegseth, defensa el caràcter sagrat de la guerra contra l'Iran. De fons, el control de les idees i de les universitats, un dels primers cavalls de batalla de Trump. Com a remat, la jerarquització de les cultures: algunes serien progressives (les seves) i ajuden a l'avenç tecnològic, la seva vara de mesurar absoluta; unes altres, en canvi, serien regressives i fomentarien l'endarreriment. Superiors i inferiors. Recepta, els EUA han de definir una cultura nacional i fugir del pluralisme.

En l'ordre geopolític, defensen que els EUA es van equivocar després de la Segona Guerra Mundial en amputar militarment Alemanya i el Japó i ara toca convertir aquests països satèl·lits en gendarmes regionals on delegar funcions subordinades i que de passada comprin armes i programes de control militar a les empreses nord-americanes.

Thiel i Karp no lideren avui les elits nord-americanes, però tenen una gran influència que avança a mesura que es fusionen les noves tecnologies i el militarisme. El que diuen serà un dels eixos de les presidencials del 2028. El seu manifest arriba quan es proposa regular la intel·ligència artificial. Per això, ells i altres megacorporacions com Open AI o Meta financen amb centenars de milions els candidats republicans a les properes eleccions de mig mandat del novembre. A través de grups com ara Innovation Council Action o Leading the future, que compten amb el suport d'assessors públics de Trump. Com van fer els seus antecessors d'A magna carta.

 Diverses de les grans tecnològiques, criptes i de defensa, encapçalen també la llista de donants per al nou saló de ball de Trump a la Casa Blanca. Quelcom no menor en una administració amb usos tan feudals. En vista de l'èxit d'A Magna Carta quan es va proposar canviar el món, el nou Manifest per a la República tecnològica de Palantir hauria de ser una causa d'enorme preocupació. - Manuel Pérez Arias a la vanguardia.cat

(*)  La “Magna Carta” que va canviar Internet (1994)

El 1994, quan Internet era encara un experiment universitari i no el sistema nerviós del planeta, un grup de pensadors va publicar un manifest que pretenia anticipar el rumb de la nova era. El van anomenar A Magna Carta for the Knowledge Age. Trenta anys després, la seva influència continua sent tan profunda com poc discutida.

Aquest text no només descrivia un futur digital: va ajudar a construir-lo. I ho va fer promovent una visió concreta del paper de l'Estat, del mercat i de la tecnologia. Una visió que, per bé o per mal, ha marcat la cultura digital contemporània. Un manifest que va convertir la desregulació en utopia.  El document defensava que l'economia industrial estava esgotada i que la nova riquesa sorgiria del coneixement, la informació i la innovació. Fins aquí, gens sorprenent. El més rellevant és la conclusió que extreia: perquè aquesta nova economia florís, l'Estat s'havia de retirar.

El missatge era clar: la regulació és un fre, la burocràcia un llast i el mercat el millor arquitecte del futur digital.  Aquesta idea, que als 90 sonava audaç, es va convertir en un dogma per a bona part de l'ecosistema tecnològic. No és casualitat que moltes empreses nascudes a Silicon Valley adoptessin la filosofia de “moure's ràpid i trencar coses”. El manifest va ajudar a legitimar aquesta mentalitat.

El ciberespai com a frontera moral - Un dels elements més potents del text va ser la seva metàfora del ciberespai com a “nova frontera”. Aquesta imatge connectava amb un imaginari profundament arrelat: el del territori verge on la llibertat individual s'expandeix sense límits. Però aquesta visió tenia un efecte secundari: Si Internet és una frontera, aleshores qualsevol intervenció pública es pot interpretar com una intrusió.

El resultat va ser una cultura digital que durant anys va tractar la regulació com una amenaça i no com una eina. I aquesta actitud ha tingut conseqüències: des de la manca de control sobre les dades personals fins a la concentració de poder a mans d'unes poques plataformes.

Un llegat que avui exigeix ​​revisió - La influència del manifest és innegable. Va inspirar polítiques, discursos i models de negoci. Va alimentar la idea que la tecnologia, per si sola, és una força alliberadora. I va contribuir a fer que la innovació s'associés gairebé exclusivament amb la iniciativa privada. Tot i això, tres dècades després, el panorama ha canviat. La intel·ligència artificial, la vigilància digital, la desinformació i el poder de les grans plataformes plantegen preguntes que el manifest no podia preveure.

Avui, la qüestió ja no és si l'Estat ha d'intervenir, sinó com equilibrar la llibertat i l'interès públic en un entorn dominat per actors privats amb un poder sense precedents.

L'oportunitat de repensar la “Magna Carta” - El text del 1994 va ser un producte del seu temps: optimista, ambiciós i profundament marcat per la fe al mercat. Però la realitat actual exigeix ​​una reflexió més matisada. Potser la veritable lliçó d'aquella Magna Carta no en sigui el contingut, sinó l'audàcia. Va ser un intent d'imaginar-se el futur sense por. I això és una cosa que avui necessitem més que mai, encara que el rumb que elegim hagi de ser diferent.

I el 2026, 32 anys més tard, apareix el Moviment Palantir, al qual em sembla no li estem donant la importància que té.