L’anàlisi, parteix d’un fet clau: la desacceleració del PIB per càpita català es concentra sobretot en els últims vint-i-cinc anys. Per això, l’informe compara Catalunya amb els principals blocs econòmics i amb les regions més pròximes per determinar si es tracta d’un fenomen local o generalitzat.
Els EUA s’escapen, Europa aguanta, el Japó retrocedeix… i Catalunya encara retrocedeix més.
Les dades mostren que els Estats Units han crescut un 61% en PIB total entre el 2000 i el 2023, molt per sobre del 36% europeu. Tot i que la diferència en PIB per càpita és menor, els nord-americans continuen ampliant distàncies.
El cas del Japó és diferent: la població es contrau i el creixement econòmic és la meitat del europeu. Malgrat això, el PIB per càpita japonès ha evolucionat millor que el català, un indicador que evidencia la pèrdua de posicions de Catalunya en termes de benestar relatiu.
Catalunya: molta economia, molta immigració, poc progrés en benestar
El bloc dedicat a Catalunya és contundent:
La població creix molt ràpidament, fins i tot més que als EUA.
L’economia també creix amb força, per sobre de la mitjana europea.
Però el PIB per càpita avança menys que als EUA, Europa i Japó.
Això significa que el creixement econòmic no es tradueix en una millora proporcional del nivell de vida, perquè l’augment de població dilueix els guanys.
Un problema compartit amb el litoral mediterrani i les illes
Catalunya no és una excepció. L’informe mostra que Canàries, Balears i el País Valencià presenten dinàmiques encara més extremes:
Explosió demogràfica.
Fort creixement del turisme.
Estancament o retrocés del PIB per càpita.
A Canàries, per exemple, la població ha passat d’1,7 a 2,2 milions d’habitants, i els turistes han augmentat de 10 a 15 milions. Tot i això, el nivell de vida no ha millorat.
A Andorra, on les dades homologades comencen el 2010, el patró és similar: el turisme impulsa la població, però el PIB per càpita baixa.
El contrast basc i aragonès: menys població, més riquesa per habitant
En canvi, el País Basc i l’Aragó mostren un model de creixement més equilibrat:
Poca immigració.
Creixement econòmic sostingut.
PIB per càpita clarament superior al català.
Aquestes regions exemplifiquen un patró europeu clàssic: economies que creixen moderadament però que mantenen o milloren el benestar mitjà.
Tres etapes, un punt d’inflexió
L’informe sintetitza les últimes dècades en tres fases:
Creixement que millora el benestar i atrau immigració.
Recuperació de l’atur dels anys setanta i millora de les condicions de vida.
Etapa actual: molt creixement econòmic, molta immigració, però sense millora del PIB per càpita.
La conclusió és clara: Catalunya creix, però no es fa més rica per habitant. I això, segons l’informe, és un dels reptes estructurals més importants del país.
A mi me sale otra cosa, en los 4-5 últimos años Cataluña crece por encima de media española y europea PIB/habitantes,según los datos que da Geminis.Otra cosa es la sensación que tengamos,de pérdida de poder adquisitivo ,por culpa de la dichosa inflación real,que parece que ahora se estabiliza.
ResponEliminaEste año las fresas están muy ricas y a muy buen precio.
Saludos
Hoy hemos tenido fresas de postre. Mi mujer, fresas con Nata, y yo Nata con fresas, eso después de zamparnos la madre de todas las paellas.
ResponEliminaLo otro, si te atreves con el enlace (es oficial) verás el porquè de las afirmaciones de estos economistas, liderados por Xavier Roig, analiza todos los puntos de vista, turismo, sector cárnico.Por eso la economía crece, el PIB crece, pero los ciudadanos, en vez de crecer, nos ensanchamos. Habràs oído hablar a menudo, referente a Catalunya o a España que la macro enonomía va como un tiro ( y es cierto ) pero la micro, la de la ciudadania, no acaba de crecer. Y eso es lo que analizan detalladamente en el informe Fenix, que no hay que olvidar que es un ave que renació de sus cenizas.
Esta mañana me he metido por unos caminos de bosque en los que, en alguna cuesta, incluso enchufado y a tope la batería, la faena que he tenido para coronar. Pero ha valido la pena.
Saludos.
No uso la I.A. para estas cosas. Utilizo la percepción. Observo como a partir del día 22/23 del mes los bares ya no llenan. Como el 25 hay colas en los bancos (no hay casch en el bolsillo). Como aumenta la población por los caminos de excursión con los niños (son baratos). Como se usa menos el coche y más lo público.
ResponEliminaEs curioso ir al super a partir de la tercera semana, apenas hay gente. Y curioso la cantidad de pescado que les sobra a las del Condis (ahora casi cada día, dicha por ellas mismas, las expendedoras). No crece la riqueza, por varios motivos, porque se reparte menos, queda en manos de unos pocos. Crece la inflación, cierto, pero la gente se va a la marca blanca, lo que sucede es que no se puede ahorrar.
Hay una carnicería de esas grandes, pero apenas tocan el cordero, ni el cabrito ( lo has de encargar, porque solo funciona el cerdo y el pollo).
Las veremos peores; los fertilizantes han subido una burrada; la gasolina de la maquinaria y el reparto está insufrible; y los seguros, con tres malas cosechas ya no aseguran.
Los sueldos suben, pero siempre retrasados con respecto a los precios, y estos lo hacen semanalmente. Los alquileres están elevados y las costructoras no saben a que atenerse. Lo que compré hace cuatro años ha subido un 20%, eso no es revalorizarse, eso es inflación puro y duro.
Temo que todo pare de golpe, estilo COVID.
Esto no se si crece, lo que observo es que año que pasa, año que las cosas están mas complicadas.
Salut
son simptomes, sobretot el aixer automàtic el 25. Ara,al meu barri que es un microclima, els bars estan sempre a tope i els supers també. Clar que es un barri geriàtric, de jovent poc eo veuràs i d'immigrants nous no n'hi ha gaires, axo si bars i barbers son de xinesos i magribins.
ResponEliminaSalut
Ni més rica ni més plena com a vaticina l'himne. Bé més plena si, però de dròpols i carallots.
ResponElimina