L’anàlisi, parteix d’un fet clau: la desacceleració del PIB per càpita català es concentra sobretot en els últims vint-i-cinc anys. Per això, l’informe compara Catalunya amb els principals blocs econòmics i amb les regions més pròximes per determinar si es tracta d’un fenomen local o generalitzat.
Els EUA s’escapen, Europa aguanta, el Japó retrocedeix… i Catalunya encara retrocedeix més.
Les dades mostren que els Estats Units han crescut un 61% en PIB total entre el 2000 i el 2023, molt per sobre del 36% europeu. Tot i que la diferència en PIB per càpita és menor, els nord-americans continuen ampliant distàncies.
El cas del Japó és diferent: la població es contrau i el creixement econòmic és la meitat del europeu. Malgrat això, el PIB per càpita japonès ha evolucionat millor que el català, un indicador que evidencia la pèrdua de posicions de Catalunya en termes de benestar relatiu.
Catalunya: molta economia, molta immigració, poc progrés en benestar
El bloc dedicat a Catalunya és contundent:
La població creix molt ràpidament, fins i tot més que als EUA.
L’economia també creix amb força, per sobre de la mitjana europea.
Però el PIB per càpita avança menys que als EUA, Europa i Japó.
Això significa que el creixement econòmic no es tradueix en una millora proporcional del nivell de vida, perquè l’augment de població dilueix els guanys.
Un problema compartit amb el litoral mediterrani i les illes
Catalunya no és una excepció. L’informe mostra que Canàries, Balears i el País Valencià presenten dinàmiques encara més extremes:
Explosió demogràfica.
Fort creixement del turisme.
Estancament o retrocés del PIB per càpita.
A Canàries, per exemple, la població ha passat d’1,7 a 2,2 milions d’habitants, i els turistes han augmentat de 10 a 15 milions. Tot i això, el nivell de vida no ha millorat.
A Andorra, on les dades homologades comencen el 2010, el patró és similar: el turisme impulsa la població, però el PIB per càpita baixa.
El contrast basc i aragonès: menys població, més riquesa per habitant
En canvi, el País Basc i l’Aragó mostren un model de creixement més equilibrat:
Poca immigració.
Creixement econòmic sostingut.
PIB per càpita clarament superior al català.
Aquestes regions exemplifiquen un patró europeu clàssic: economies que creixen moderadament però que mantenen o milloren el benestar mitjà.
Tres etapes, un punt d’inflexió
L’informe sintetitza les últimes dècades en tres fases:
Creixement que millora el benestar i atrau immigració.
Recuperació de l’atur dels anys setanta i millora de les condicions de vida.
Etapa actual: molt creixement econòmic, molta immigració, però sense millora del PIB per càpita.
La conclusió és clara: Catalunya creix, però no es fa més rica per habitant. I això, segons l’informe, és un dels reptes estructurals més importants del país.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada