La idea de “qui va crear a Déu” només té sentit si Déu és un ésser dins de la cadena de causes, com nosaltres. Però en gairebé totes les tradicions religioses, Déu no és un ésser dins de l'univers, sinó la causa primera, allò que no necessita ser causat. Si no acceptes aquesta premissa, llavors la idea de Déu s'esfondra. I per això molta gent no creu.
Hi ha tres maneres d'entendre la qüestió, cadascuna respon a la teva pregunta des d'un marc distint.
1) Déu com a “causa no causada”
En filosofia clàssica (Aristòtil, Tomàs d'Aquino), Déu no és un “ésser amb papà”, sinó el primer motor immòbil:
Tot el que comença a existir té una causa.
No pots tenir una cadena infinita de causes.
Per tant, ha d'existir alguna cosa que no va ser causat.
Aquest “alguna cosa” és el que anomenen Déu.
Si acceptes aquest raonament, la pregunta “qui va crear a Déu?” deixa de tenir sentit, igual que preguntar “què està al nord del Pol Nord?”.
2) Déu com a construcció humana
Des de la psicologia i l'antropologia, Déu és una creació cultural per a explicar l'inexplicable, donar sentit a la mort, crear cohesió social i reduir l'ansietat existencial.
En aquest marc, la teva pregunta es respon així:
Ningú va crear a Déu; el varem crear nosaltres.
I llavors la qüestió es torna:
Per què els humans necessitem crear déus?
3) Déu com a metàfora
Per a molts creients moderns, Déu no és un “ser” literal, sinó una metàfora de l'absolut, del misteri, de la moral, de la bellesa, de l'ordre del cosmos. En aquest cas, preguntar “qui va crear a Déu” és com preguntar “qui va crear la justícia”.
La cabdal pregunta final: “Com pot algú lúcid creure en Déu?” Aquí és on convé ser honest i no caure en caricatures. Hi ha persones extremadament racionals, científiques i lúcides que creuen en Déu:
Einstein, Gödel, Newton, Descartes, Spinoza, Planck…
I també hi ha persones igual de lúcides que no creuen.
La diferència no és la lucidesa, sinó el marc mental des del qual interpreten la realitat.
Motius pels quals algú intel·ligent pot creure:
Experiència subjectiva (sentiment de transcendència, espiritualitat).
Necessitat de sentit (la ciència explica el “com”, no el “per què”).
Tradició cultural.
Interpretació filosòfica de l'ordre de l'univers.
Consolació existencial (mort, sofriment, moral).
No fa falta compartir-ho per a entendre-ho.
Però també és perfectament racional NO creure. Si no acceptes la premissa d'un “ser no causat”, o si no veus necessitat d'un creador, o si la idea de Déu et sembla antropocèntrica, llavors la conclusió lògica és l'ateisme o l'agnosticisme. En aquest cas la postura és tan legítima com la d'un creient.
La pregunta “qui va crear a Déu?” és una manera de dir: No em convenç la idea d'un ésser etern i no causat. I això és totalment raonable.
La IA Copilot i Déu, Déu n'hi do.
La religió és un bastó/sicòleg al qual pots accedir sense ajut. Si ets sents sol o coixeges.
ResponEliminaD'acord, per necessites una cosa que en l'escrit no s'ha esmentat, necessites tenir fe, i la fe no es ven enlloc, l'has de trobar i sentir-la.
EliminaCon tu permiso, te saludo. Me guardo la opinión.
ResponEliminaSalut
Venga hombre,mójate,que para mí eres un misterio,en este asunto
EliminaPer suposat i no tens per que mullar-te. Aquest es un tema íntim i personal. Pero a mi la IA m'ha aclarit alguns conceptes que no tenia clars.
EliminaSalut.
Lo iba a decir,que es más simple,se ha de tener Fé. Algo tan simple y maravilloso,por lo que amas a una persona,para toda la vida,estudias como un loco por una carrera,cambias de ciudad.La Fé, o fé.
ResponEliminaSaludos
Lo sé, ¿pero la fe dónde se encuentra?, desde la razón parece difícil, aunque la IA me ha hecho cambiar la visión, aunque no la nombre explícitamente en ningún momento.
EliminaSaludos
Cada uno tiene sus experiencias, pero es como el amor, dónde, en qué punto del cerebro se encuentra, no hay respuesta. Cómo es posible que lleves más de 50 años amando a una persona, no hay respuesta. De dónde sale ese suspiro, esa llama, de cuando le doy de comer a mi nieto. No se sabe
ResponElimina60 llevo yo, y tampoco le encuentro expicación, pero es fàcil, se trata de comprender y respetar a la parte conpratante de la primera parte...., la persona con la que convives.
EliminaSaludos
Es especulación contra Ciencia. La Fé es intangible, incontable, invisible, no cuantificable. La Ciencia es todo lo contrario.
ResponEliminaCuando un gran científico tiene un problema interior no recurre a su medicina, a sus curas, a una operación, piensa, medita, y en ocasiones dice : "Dios mío".
No me mojo, pero he visto cosas, de verdad, he visto cosas con TdC imposibles de creer, pero imposibles porque no hay explicación.
Creo que hay algo, y si no lo hay, pues estaré equivocado, pero a mi me ha funcionado siempre.
No puedo, ni debo obligar a nadie a que crea ¿Qué puede creer un niño en Gaza?, o uno en Ucrania viendo como los rusos bombardean un día si y otro también...Así que es un punto que no puedo desarrollar con absoluta claridad.
Cada uno es un mundo y sus circunstancias un sistema solar.
Salut
La frontera entre fe i ciència potser no està en allò que expliquen, sinó en allò que cadascuna sosté quan el món es torna insuportable. L'univers és desmesurat, sí, però també ho és la pregunta que portem a dins. De vegades n'hi ha prou amb un gest —un “Déu meu”— com bé dius, per recordar que no tot cap en una equació.
EliminaAllò que has vist, allò que t'ha acompanyat, forma part d'aquest territori on allò inexplicable no exigeix demostració, només honestedat. I cada vida, amb el dolor i la llum, és un petit cosmos que intenta orientar-se com pot. No tothom pot creure el mateix.
Potser l'única certesa és aquesta: seguim buscant sentit en un univers que no promet res, però així i tot ens deixa espai per preguntar-ho tot. Com ¿perqué som l'ùnic planeta amb vida dins l'espai que coneixem?
Recordo la inquietant cita de Voltaire: «L'univers m'embarrasse, et je ne puis songer que cette horloge existe et n’ait pas d’horloger.»
A la doctora IA, -abans al doctor Google- només li pregunto sobre afers de salut.
ResponEliminaDesconeixia que també sabés de qüestions religioses...
Ella no sap res, simplement es fixa amb tot el que ha estat publicat, i quan a afers de salut, millor anar al metge o a la farmacia.
EliminaNo me planteo ninguna pregunta en este asunto, soy Católico, me bautizaron en este dogma,en su moral,procuro ajustarme y vivo agusto,"como un marrano en un charco". Un problema menos.Si encima voy al Cielo, con los buenos,mira que bien.
ResponEliminaPero no te vayas al cielo, en patinete.
ResponElimina