El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha anunciat aquest diumenge des de l'acte de commemoració del 81è aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen (Àustria) que Catalunya col·locarà 113 stolpersteins més al llarg d'aquest 2026. Amb això, s'arribarà a un total de 872 al conjunt del territori (sense comptar.
Les stolpersteine -que en alemany significa “pedra que fa ensopegar pel camí”- són llambordes de record a les persones que van ser deportades pel règim nazi. Són peces d'uns 10 x 10 x 10 centímetres que es col·loquen a la via pública. Habitualment se solen situar davant de l'edifici on les víctimes de l'Holocaust van néixer o de l'últim domicili on van viure en llibertat. Si aquesta informació no està disponible, es posa a punts cèntrics de la ciutat. A Sabadell el 2018 en va colocar 23 el mateix Gunter Demnig.
SENTINELLES DE L'OBLIT - 23.2.12018
Dilluns al matí quan tornava de caminar per la cosa aquesta de que s'ha de fer exercici, en passar pel carrer Borràs, em va cridar l'atenció aquesta llamborda amb una placa daurada que hi havia al terra, amb aquest nom gravat: Marià Llonch Casanovas, assassinat el 31.8.1941 GUSEN.
Em va sorprendre, no n'havia vist mai cap, així al terra, com per ensopegar-hi. A el periódico d'ahir vaig trobar la resposta; Efectivament la idea és aquesta, posar aquestes llambordes al terra davant cases de les víctimes del nazisme, tasca que l'artista alemany Gunter Demnig du a terme des de fa 25 anys.
Demnig va començar el seu homenatge sota la màxima "una persona només és oblidada quan el seu nom és oblidat", així que a les 'stolpersteine' (que literament significa pedres per ensopegar), grava el nom del deportat, la data de naixement i la de defunció edn el cas que fos assassinat pel règim de Hitler.
Demnig va començar el seu homenatge sota la màxima "una persona només és oblidada quan el seu nom és oblidat", així que a les 'stolpersteine' (que literament significa pedres per ensopegar), grava el nom del deportat, la data de naixement i la de defunció edn el cas que fos assassinat pel règim de Hitler.
Nomès a Sabadell, dissabte n'hi va instal·lar 23, una d'elles és la que teniu a la foto. No és la primera vegada que l'artista alemany col·loca llambordes als carrers catalans -el 2015, el poble de Navàs va ser pioner- però ha sigut la més extensa. A més de Sabadell, també s'han col·locat 'stolpersteine' a Olesa de Montserrat, la Segarra, Granollers, Girona i als Guiamets (Priorat), el poble de Neus Català. La supervivent del camp de Ravensbrück, de 102 anys, va assistir amb la seva família a l'homenatge. "És un honor posar una 'stolperstein' a la Neus, perquè n'hi ha poques que es puguin col·locar a persones que encara són vives". La seva filla, Margarita Català, va agrair en nom de la seva mare -tot un símbol de la recuperació de la memòria històrica- l'acte i va assegurar que aquestes pedres contribueixen a fer que la història no sigui una cosa abstracta i llunyana. "Són com sentinelles -va afegir- que impedeixen l'oblit de totes aquelles violències infringides. La realitat actual de nombrosos països d'Europa, on la xenofòbia i l'extrema dreta aixequen el cap, ens mostra la gran necessitat de la memòria". El museu d'historia de la ciutat va gravar aquest vídeo de l'acte.


Vaig poder estar a la col·locació d'una d'aquestes plaques a Terrassa, on també n'hi ha unes quantes. La qüestió és no oblidar fins a on és possible caure com a societat si no tenim sempre en ment quins són els valors irrenunciables.
ResponEliminaSembla poc, però és molt, el fet de col·locar aquestes llambordes daurades. Es una manera de rescatar la memòria del'oblit.
EliminaMira esta calle y observa los árboles... Al fondo está las montañas donde se sacó la pelicula "La Gran guerra", de la primera mundial.
Eliminahttps://www.google.es/maps/place/Bassano+Del+Grappa/@45.7692239,11.7373584,3a,29.9y,8.43h,83.95t/data=!3m7!1e1!3m5!1sn3ABo3HoXSVnTUC4E3hgHQ!2e0!6shttps:%2F%2Fstreetviewpixels-pa.googleapis.com%2Fv1%2Fthumbnail%3Fcb_client%3Dmaps_sv.tactile%26w%3D900%26h%3D600%26pitch%3D6.0457018310569595%26panoid%3Dn3ABo3HoXSVnTUC4E3hgHQ%26yaw%3D8.433972252261988!7i16384!8i8192!4m6!3m5!1s0x4778da87e2e4f4f5:0x45037d3c7071558d!8m2!3d45.7666537!4d11.7412678!16s%2Fg%2F122fjnkn?entry=ttu&g_ep=EgoyMDI2MDUwNi4wIKXMDSoASAFQAw%3D%3D
Els veig, gracies.
EliminaEn Bassano están colocadas en los árboles de la ciudad, con un pequeño jarrón alrrededor del tronco para depositar una flor, Hay incluso fotos de los deportados.
ResponEliminaHa de ser bonic de la manera que descrius. L'Important es que no caiguin en l'oblit
ResponEliminaY un pelín tétrico. Allí no olvidan lo que hicieron los alemanes, que, aunque fueron aliados, fusilaron a muchos judios y deportaron a miles. Hay, en Roma, el barrio judio, el epicentro es la plaza de as Tortugas, donde no hay edificio sin su placa con los nombres de los deportados. Siempre me pone mal cuerpo cuando visito el Trastevere.
ResponEliminaYa, pero no es malo recordar, es de justicia.
EliminaNo sé, no me gusta,el asunto del recuerdo,soy de vivir el presente.Me pasa lo mismo con el de los sacerdotes asesinados,en las iglesias. Una cruz y sus nombres..Igual cuando había aquellas cruces enormes con el lema de Caidos por Dios y por España,de tan mal gusto.
ResponEliminaSaludos
Bueno, todo son opiniones, pero la idea de los adoquines dorados me parece adecuada, es una manera de homenajear y recordar a las víctimas del horror nazi.
ResponEliminaSaludos
Ya tenemos bastantes pesares actuales,desde pequeños nos han tocado muchas guerras,felizmente España se ha librado.Como dijo Heraclito,nunca te bañas dos veces en el mismo río, una gran verdad
ResponEliminaDepende si en el rio se está ahogando el Met de Ribes.
Elimina