DESAPRENDRE A DEPENDRE

 

En un congrés d’humanitats digitals a Montreal, la setmana passada, un expert francès acaba la seva ponència sobre IA. Tot seguit, la sociòloga i escriptora Crystal Fleming aixeca la mà i li pregunta com pot saber que la seva xerrada no l’ha escrita una IA. El ponent admet que treballa “molt estretament amb Claude”, que està escrivint un llibre amb IA i que l’experiència l’està fent sentir “inútil com a intel·lectual”.

Un estudi recent amb gairebé 27.000 estudiants xinesos d’entre 12 i 18 anys ha mesurat l’impacte que la IA té en el seu aprenentatge: amb IA milloren la nota dels deures en un 18%, que fan un 30% més ràpid. Per altra banda, al cap de sis mesos, les notes dels exàmens cauen un 20%. La IA millora la mètrica visible mentre degrada l’aprenentatge real. Mesurem el que no toca i desaprenem el que toca?

Desaprendre a dependre és l’única assignatura que la màquina no pot fer per tu.

Un altre estudi publicat a la revista de medicina The Lancet es pregunta si la IA està desentrenant els endoscopistes. Els investigadors han observat que la taxa de detecció de pòlips en colonoscòpies sense l’ajut de la IA cau del 28,4% al 22,4% en endoscopistes habituats a treballar amb IA. Mentre la màquina funcionava cada cop millor, ells “funcionaven cada cop pitjor” sense adonar-se’n.

Cal dir que ambdós estudis són molt recents; el primer no ha estat revisat per iguals i el segon és observacional: suggereix, no demostra. De totes maneres, els resultats encaixen amb la nostra experiència. Penseu en el GPS.

La dependència habitual dels sistemes de navegació afecta la nostra memòria espacial i la capacitat del cervell de formar mapes interns. Sovint, quan el GPS ens ha portat a un lloc, no sabem ni com hi hem arribat, i no hi sabríem tornar sense. Això passa també quan resolem un problema assistits per IA: ho fem, sovint de la manera més òptima, però no n’hem entès els passos subjacents. No hem après res.

El que confessa l’intel·lectual francès no és tan diferent del que deia un altre “intel·lectual” fa vint-i-quatre segles sobre la tecnologia emergent del moment. Sòcrates advertia que els qui aprenen dels llibres només n’obtenen una aparença de saviesa. Plató li feia dir en el Fedre: “Semblarà que tenen molts coneixements, tot i ser, al contrari, en la majoria dels casos, del tot ignorants”.

Aquest és l’exemple canònic de cita sempre que parlem de la irrupció d’una nova tecnologia; si canvieu escriptura per IA, el pensament de Sòcrates entra de ple en el debat actual. És el comodí dels tecnosolucionistes per a qualificar el debat d’obsolet.

Ignoren, però, que la IA no és una tecnologia de la comunicació qualsevol que fa creure savi l’ignorant, sinó que la IA també fa creure ignorant el savi. No sé gaire cosa, però això sí que ho sé. Josep María Ganyet,