A QUIN LAVABO HAIG D'ANAR?

Fins al 1964, als lavabos públics del Japó feien servir els caràcters japonesos que signifiquen dona i home per identificar-los. Però aleshores es van trobar que els visitants que no coneixien la llengua nipona i que van començar a arribar al país deixant enrere el record de la Segona Guerra Mun­dial es feien un embolic a l’hora de fer-los servir. Magí Camps.

L’excusa dels Jocs Olímpics de Tòquio va ser perfecta perquè els dissenyadors decidissin identificar-los de dues maneres. D’una banda, amb els pictogrames que han acabat esdevenint universals: la dona amb faldilla i l’home amb pantalons. I de l’altra, un color per a cada sexe: vermell per a la dona i blau per a l’home. Així doncs, per fer-se entendre van duplicar les identificacions i van caure en la redundància. Però val més que quedi clar, esclar.

El grau d’abstracció marca la diferència entre pictogrames i ideogrames

Aquest codi de colors, amb rosa en lloc de vermell, és el que es fa servir a molts països occidentals des d’abans dels Jocs de Tòquio. I avui, mentre que alguns progenitors eviten marcar el sexe dels infants per no condicionar-los des de ben petits, n’hi ha d’altres que munten festes per comunicar a familiars i amics el sexe del futur nadó. És ben bé que n’hi ha per a tots els gustos, i després ens estranyem que la gent no s’entengui.

En aquests sis decennis, els lavabos també han evolucionat. Avui, en alguns equipaments públics, i perquè cap identitat de gènere se senti exclosa, els lavabos s’han fet inclusius, sense separar per sexes. En casos com el de la UPF han fos els ideogrames del sexe femení (Venus) i del masculí (Mart) en un de sol. En d’altres, especialment quan només hi ha un lavabo, s’ha optat per fer un pictograma humà que a una banda du faldilla i a l’altra pantaló. O senzillament s’identifica amb la paraula serveis o amb les sigles internacionals WC, i queda clar que tothom hi pot entrar, se senti com se senti des del punt de vista del gènere.

Com que la tendència a fer que els lavabos siguin únics està cada cop més estesa, cal anar rumiant un pictograma que identifiqui amb claredat que allò és un lavabo i que hi pot entrar tothom. Potser els pròxims Jocs Olímpics el trobaran, perquè aquests certàmens internacionals i els aeroports són els llocs més abonats perquè arrelin les noves propostes.

El grau d’abstracció marca la diferència entre pictogrames i ideogrames. Els primers representen persones o objectes reals que es poden arribar a entendre per deducció, mentre que els segons són signes abstractes que representen conceptes que cal conèixer prèviament per interpretar-los.

Haig de confessar que en l’actualitat, entre tanta varietat de pictogrames i ideogrames, una vegada em vaig ficar en un ascensor pensant que era un lavabo. I ja que parlo de lavabos, si encara no l’heu vista, torno a recomanar la pel·lícula Perfect days, de Wim Wenders.

De lavabos d'homes i dones en vaig parlar un llunyà 2013, donava fins i tot idees per solucionar un problema encara no resolt: Les cues als lavabos de les senyores. i quan a Perfect Days, vegeu-la, es cinema al 100%