El gran i enyorat Pepe Rubianes tenia un gag del seu repertori dedicat a la feina que era molt celebrada. Començava lloant la seva funció social i deia que "la feina dignifica l'home, t'honra, et realitza, et poleix, t'abrillanta, la feina és l'hòstia, et posa divertida..." i anava portant la broma fins a l'exageració més absoluta per acabar llançant tota mena d'exabruptes contra l'inventor. I és que això de guanyar el pa amb la suor del teu front és una frase que avui no gaudeix de gaire bona premsa. La cultura del lleure és cada dia més estesa i també la conciliació de la vida professional i la familiar. La prova és l'informe que ha elaborat la Societat Barcelonesa d'Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment amb l'Institut Opina que conclou que el salari ja no és el més important per triar una feina, sinó que hi ha altres condicionants com poder gaudir de més temps amb la família. La conciliació prima com a element més important a l'hora de buscar feina (36,2%) per sobre del salari (26,8%) i la flexibilitat d'horari i lloc (23,6%).
L'informe deixa clar que a la societat espanyola predomina una visió instrumental de l'ocupació. La majoria (61%) el concep com un mitjà necessari i obligat per poder viure, encara que n'hi ha una part rellevant que també li atribueix una dimensió de vocació professional (21,3%) i una altra d'utilitat social (14,7%). La realització personal que suposa la feina és minoritària, segurament perquè moltes de les ocupacions no són vocacionals, sinó simplement necessàries per poder subsistir.
Al moment de la jubilació es produeix una dada interessant. Fins a 1.200.000 persones d'entre 50 i 69 anys estarien disposades a continuar treballant més enllà dels 65 si la seva capacitat física els ho permetés. En el moment de penjar les botes i entrar al terreny de la jubilació, segueix havent-hi un nombre molt important de ciutadans que desitgen seguir sentint-se útils desenvolupant algun tipus de feina. I és que, estimat Pepe, malgrat les bromes, és clar que la feina dignifica. I no estaria de més que estigués més ben valorat a Espanya, perquè milloressin els baixos índexs de productivitat que hi ha al país.
Treballadors d'una empresa agroalimentària, a la foto: Mikel Muruzabal/ Jordi Juan Raja, la Vanguardia
El mejor...el mejor, el mejor
ResponEliminaEl millor e irrepetible.
EliminaMira esto de hoy del Enric:
ResponEliminahttps://enarchenhologos.blogspot.com/
Gracies. Per setmana santa els sabadellencs hi anàvem en masa.
EliminaLa feina, si és de debò i en condicions de salut, comoditat, i amb mitjans... és una de les formes més dolces en què es presenta el plaer i la felicitat. El problema és que moltes feines no compleixen aquestes condicions.
ResponEliminaEm feia molta gràcia el Rubianes quan parlava de la jubilació, i deia que quan arribaves a vell, ja et podies jubilar i fer el que volguessis: esquí aquàtic, esquí alpí, jugar a futbol...