D'INVASIONS ESTIUENQUES

 Ens envaeixen! Ens envaeixen! Aquest ha estat el lema del que va d'estiu. I no és per la calor exasperant que ens tanca de 10 a 10 als nostres caus amb aire condicionat –el que té la fortuna de tenir-ne–. O ni tan sols els molestos mosquits de cada any o les humides fetors de la nostra ciutat. És Ceuta. I Melilla. I la “gran substitució” fake que prediquen alguns per anar infonent la por a qualsevol. 

A falta de futbol, això ha estat X aquesta setmana: un clam ultra només contrarestat per aquells que alerten amb estupor com s'han invertit certs valors en pocs anys. El debat sobre la immigració pot tenir sentit, però la deshumanització de l'altre és una línia vermella que es creua diàriament a les xarxes. Ni tan sols les morts de nens i joves, enganyats per no se sap qui en el seu intent d'arribar a Europa, apaivaguen la ira d'alguns. “No em fan cap pena! Molta gent mor cada dia i només et fixes en aquests”, escupen. S'han tornat insensibles i el pitjor és que semblen presumir-ne.

Milers de joves marroquins van intentar traspassar la frontera entre Castillejos (Marroc) i Ceuta per provar de creuar la tanca que separa les dues ciutats. Reduan Dris / EFE

Les invasions van per barris. Per exemple, se senten envaïts a Gràcia perquè els expats, segons diuen, proven de guanyar hores de son a les pròximes festes a base de boicots i sabotatges de baixa intensitat contra els tradicionals ornaments dels carrers. “Mengen brunch?”, es pregunta un usuari. A Mallorca, un altre paratge acostumat a acumulacions foranes, es viralitza un vídeo d'un popular i divertit tuitaire local, Àngel Aguiló, que llança un missatge “a la cayetanada invasora” madrilenya. “Caieu malament. Sou bàsicament insuportables”, deixa anar sense cap rubor. Lògicament, se li llancen al damunt. (Creuem els dits per a què un menorquí, un empordanès o un ceretà no se li acudeixi fer el mateix video sobre els barcelonins).

I és que aquestes canícules persistents fan surar el pitjor de nosaltres mateixos. I això a X és molt. El drama permanent. Pot ser per la calor: “Si aquest clima de merda continua així amb el pas dels anys, prefereixo morir-me abans”. O pot ser pel suposat gaudi dels altres mentre hom treballa: “Passar l'estiu sencer a la teva ciutat i no caure en depressió profunda”. O pot ser perquè no trobes res obert a l'agost: “i dic jo, les fleques, les cafeteries, les peixateries i les botigues de barri no haurien de fer torns i no tancar totes de cop?”. Qualsevol petitesa ens emprenya. 

Les invasions van per barris: a Gràcia, per expats; a Mallorca, per madrilenys; i l'enuig tuitaire ens envaeix a tots

Només l'espera del maleït eclipsi, que augura més invasions massives –aquesta vegada de llocs inesperats com Lleida, la Ribera d'Ebre o Terol–, alleuja un xic al personal tuitaire a base de bromes per les tantes expectatives generades. “Hi haurà eclipsi per a vegans?”, es preguntava @Massa_43. “Segurament seguiré l'eclipsi per la ràdio”, avisava @NPamoviles. “Fins el dia 12 estaran donant la tabarra amb l'eclipsi? Si vivim a les fosques tot l'any!”, filosofava @pdpelat.

Miris on miris, invasions. Reals o imaginàries. L'ambient està carregat i la calor, que també ve del sud global, no fa més que multiplicar per mil la mala llet. A l'estiu van començar totes les guerres, no ho oblidem. Potser seria un bon moment per alleugerir la nostra dieta digital i buscar distraccions alternatives, però sembla que les nits tòrrides i les nombroses hores amb la família empenyen a molts a continuar enganxats al mòbil, combinant la foto bucòlica a Instagram amb la queixa i el comentari cunyat a X.

Aquesta és la veritable invasió, la digital. La que ens enganxa al telèfon agitats i passi el que passi. Fins i tot quan, com diem els cursis, seria moment de “desconnectar”. És la invasió que fregeix més els nostres cervells que els 40 graus a l'ombra que ja patim a qualsevol racó del país, de les costes al Pirineu. A aquests, que som nosaltres mateixos, no els podrem fer fora.

Jaume Pi C. de Sobregrau, a la Vanguardia.