![]() |
| Emigrants intentant creua a Ceuta. fotografia: |
El 9 de novembre de 1989, Günter Schabowski va anunciar la nova normativa de viatges de l’RDA. A la pregunta de quan entrava en vigor, va dir “de seguida”. No s’havia llegit bé el text que només preveia permisos tramitats a les oficines de passaports. AP va enviar un urgent: “L’RDA obre la frontera”, i la televisió de l’Oest va dir que les portes del mur eren obertes. Ho van ser quan milers de persones van córrer als passos i un guarda va obrir finalment la barrera. No va morir ningú.
El 30 i el 31 de juliol van entrar a Ceuta entre 50.000 i 60.000 persones. De moment s’han recuperat cent cinquanta cossos, i els equips de rescat n’esperen més. La vigília, Mohamed VI feia el discurs del tron des de Tetuan, a trenta quilòmetres de la platja, i demanava optimisme contra els discursos que alimenten la desesperança. No va parlar de fronteres.
Una xarxa atura la gent, l’altra la mou; qui no voldria ser Lamine Yamal?
El 1989 la notícia va arribar per la televisió i la brama la va amplificar el boca-orella al carrer. A Ceuta va arribar als mòbils i la van amplificar els algorismes de recomanació.
Al Marroc hi ha 57 milions de línies mòbils per a 38 milions de persones i, sobre la població total, Facebook arriba al 59%, YouTube al 56%, TikTok al 43% i Instagram al 39%; X no passa del 3%.
Què hi han vist, aquests joves, per jugar-se la vida? Mitges veritats i notícies falsificades sobre regularitzacions i invasions inventades per la ultradreta europea. Això després d’una vida de veure un nord enllà passat pels filtres d’Instagram, on inevitablement “la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”. El darrer exemple és l’èxit de la selecció espanyola, que també ho és a les xarxes, i hi ressona Lamine Yamal, un català d’ascendència marroquina que duu el nom de dues persones que van ajudar els seus pares. Qui no voldria ser Lamine Yamal?
Això és la punta de l’iceberg. La conversa que compta és, emperò, als grups privats de Facebook i als de WhatsApp, Telegram i Signal —als grups dels amics del futbol, de l’escola o de la feina— en què les brames corren sense que ningú les desmenteixi. I aquí és on els traficants d’informació excel·leixen. Són els que van guanyar molts diners amb els linxaments de l’Índia i la neteja ètnica dels rohingyes, amb l’assalt al Capitoli i el de Brasília, amb els aldarulls racistes de Dublín i de Southport i ara amb Ceuta. En tots, la concurrència de les xarxes socials ha estat condició necessària.
M’agradaria ser al grup privat de WhatsApp que deuen tenir Infantino, Trump i el rei del Marroc, per saber si la final de la Copa del Món del 2030 es jugarà a l’Spotify Camp Nou o al Gran Estadi Hassan II, que amb 115.000 espectadors serà l’estadi de futbol més gran del món. - Josep Maria Ganyet a la vanguardia.

Estaremos de acuerdo, entoncesm que tanto Infantino, Trump i el rei del Marroc, como el Grandona (el argentino), y sólo en referecia al futbol, han creado una mafia muy particular.
ResponEliminaNo se la diferencia entre la FIFA y la UEFA, pero si se que hay diferencias, y siempre sobre la base del negocio, no del deporte.
La FIFA és la FILFA, i la UEFA quasi no és. El cert es que entre FIFA i UEFA han prostituït el futbol.
ResponEliminaQué fácil, no,demasiado sencillo.Van unos y dicen una cosa y vengan todos las siguen..
ResponEliminaPero es mucha gente y variada de edad.De nivel de estudios y necesidades.
Como siempre la culpa es de la ultraderecha,bueno,un día de estos habría que pensar en hacerla ilegal.
Lo único que está claro es que Sánchez disfruta de sus merecidas vacaciones y no sabemos nada de nada.
Los vecinos de la barriada del Principe,si que lo tienen claro,reparten comida,toman nota y registran a todos los menores.Agrupan a las chicas y protegen su seguridad.Como si fueran sus hijas.Abogados y sanitarios voluntarios ayudan en la gestión. El pueblo musulman,españoles.
Saludos
1.- No estaría mal ilegalizar a la extrema derecha, igual volvíamos a ser un país democrático, por fin. Aunque desde que el PP empezó a judicializar la política, la cosa tiene difícil solución. Bueno, ya puestos podríamos ilegalizar al PP.
Elimina2.- Sánchez está de vacaciones, lo que no quiere decir que no esté como yo, al menos, al tanto de todo.
3.- Los vecinos de la barriada del Príncipe están haciendo precisamente lo que no deberían de hacer, buenismo del tonto. Si los menores marroquíes se quieren organizar una Rave, que lo hagan en su desierto, o en el Sahara, (antes español), que les regaló el Gobierno Español, Y dejen a los okupas de CEUTA y MELILLA tranquilos.
4.- El gobierno hace bien en actuar displicentemente y sin prisas, los menores deben aprender a comportarse y no andar haciendo el por ahí. Los responsables de su situación son sus padres y solo sus padres, ni España ni Marruecos.
Saludos
Cuando la zanahoria no funciona es hora del palo.
ResponEliminaUn saludo.
Es curioso, la gente siempre huye de los países socialistas e islámicos, nadie huye de los países capitalistas o cristianos. Debe ser otro de los efectos del cambio climático. Sin embargo nadie dice de prohibir la Internacional o el Islam y si los partidos que defienden el liberalismo-capitalismo y los cristianos.
Elimina¿No te parece curioso?
Como digo debe ser el cambio climático.
Un saludo
Bueno, no hace tanto tiempo en España, la gente también huía hacia Cataluña o Alemania. Y no tiene nada que ver con el cambio climático, al fin y al cabo el cambio y el climático no afectan a los que defienden el liberalismo-capitalismo y los cristianos.
EliminaSí que es curioso, es más, me parece curiosamente curioso como curiosidad.
Saludos
Francesc Puigcarbó cuando ibas de emigrante hace muchos años, ibas identificado, las autoridades sabían donde ibas a vivir y donde trabajar. Nadie saltó la frontera de Alemania ni de Suiza. En Suiza, ese paraíso de ladrones, narcotraficantes y corruptos millonarios legalizados cuando un español iba a allí si no trabajaba en tres meses le expulsaban directamente. Esto me lo ha contado una persona que estuvo allí de emigrante varios años, es el padre de un cliente mío con el que coincidí, un señor serio.
EliminaUn saludo.
¿Y?
Elimina