La frase “Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta” és una de les sentències feministes més brillants i iròniques del segle XX. S’atribueix sovint a Gloria Steinem, tot i que la va popularitzar l’activista australiana Irina Dunn.

La frase vol dir, literalment, que una dona no necessita un home per a res essencial. Un peix no necessita una bicicleta. Una dona no necessita un home. La comparació és absurda a propòsit: serveix per ridiculitzar la idea —encara persistent— que la vida d’una dona només és completa amb un home al costat.

Què diu realment: Que la dependència afectiva o social és una construcció cultural, no una necessitat biològica. 

Que la identitat femenina no es defineix per la presència d’un home.

Que la idea de “completar-se” a través d’una parella és una ficció romàntica imposada.

Que la dona és un ésser autònom, suficient, complet.

La frase ho desmunta amb una imatge absurda i memorable.

És una manera elegant de dir: “No necessito que ningú em legitimi.”

Com un peix sense bicicleta, és, de fet, una excusa per recordar a Maria Mercé Marçal.