La crisi de Ceuta confirma que el millor aliat del pitjor Pedro Sánchez és la seva oposició. Ceuta ha colonitzat el relat polític i ni la reaparició del president no posa llum a la crisi: queden tantes preguntes per respondre com persones per atendre a la ciutat autònoma. El que proliferen són culpables: Sánchez defensa el Marroc i mira a Elon Musk, Rússia i Israel; el PP diu que “només li falta culpar Franco”; i Santiago Abascal, que es jutgi el president per “traïció”. 

L'actuació de l'administració dista molt de ser satisfactòria i la magnitud de la crisi i els dubtes han obert les portes de l'infern a les xarxes socials. Proliferen les imatges de milers de migrants deambulant per Ceuta. La massa atordeix a X, Tiktok i Facebook així que es busca entreteniment entre els patriotes d'ampolleta. Que l'empresari Marcos de Quinto, exdirectiu de Coca-Cola, comparegui davant les càmeres de televisió amb una ampolla de cervesa a la mà és esperpèntic. L'analogia amb el “tercio” en castellà grinyola a Catalunya perquè el que triomfa és la mitjana. Encara que els 33cl de cervesa no variïn i l'estupor sigui el mateix.

De Quinto, exdiputat en el Congrés per Ciutadans, presumia durant el cap de setmana de capitanejar una “armada civil” per dir-li al Marroc que Ceuta no es toca. Banderes espanyoles, iot i cerveseta. “Una quedada de club nàutic amb brillantina i braçalets”, ho defineixen a X. La politòloga Carolina Alonso lamenta que Ceuta “desgraciadament s'ha convertit en un centre de peregrinació de friquis, oportunistes i carronyers”.

Les manifestacions d'habitants de Ceuta contra el Govern estan més que justificades si la resposta a la crisi no es considera diligent, però la denominada #flotilladelbotellín provoca hilaritat si no fos perquè els tripulants de la seixantena de vaixells van sopar a càrrec del govern de Ceuta en el club nàutic. Roberto Sotomañor ho resumeix: “Mengen al Club de Regates de la ciutat i el seu promotor ofereix una roda de premsa amb una cervesa a la mà mentre s'escolta música chill. La ultradreta frikie espanyola és fascinant”.

La tripulació va carregada de banderes espanyoles triomfants però les seves intencions generen dubtes maliciosos entre els tuitaires: “1- algú haurà d'explicar-me aquesta tendència generalitzada de les dretes, a arribar com símbols salvadors, en iot. 2- imagino que això de “l'armada solidària”, ve a fer un símil patriòtic amb el tema de la mida amb la famosa “armada invencible. O sigui... respecte a aquest punt... a veure... l'hi explico jo? Hauran llegit història?”. Tampoc no falten a les xarxes referències a la pel·lícula més taquillera de la història: “El mateix any que tuvimos La Odisea de Christopher Nolan, ens arriba la versió cañí, dirigida per un catecumen de Mariano Ozores”.

A Marcos de Quinto no li preocupa la seva imatge, sinó que li repliquin. Va demanar davant els mitjans de comunicació que es declari l'estat de setge i, davant els convidats al club, que es convoquin eleccions ja. Les “caretes” de qui pagava, Nicola Cecchi, conseller del PP de comerç i turisme a Ceuta van provocar una iracunda reacció de l'empresari a les seves xarxes socials: “Sembla que el fet que l'àpat fos costejat pel seu govern, li conferia el dret a decidir el que jo lliurement podia dir o no, fins i tot sent jo un dels organitzadors de l'Armada. Els aplaudiments dels assistents van contrastar amb l'actuació d'aquesta persona que (desgraciadament) reflecteix la incapacitat del PP de connectar amb el sentit comú”.

Per si de cas, l'hemeroteca digital recorda el passat de l'empresari: “Se'n va anar a Portugal per pagar menys impostos. Va deixar a milers d'empleats de Coca-Cola tirats...” , però ni l'ampolleta ni la seva biografia no supera el sacerdot de San Fernando, Jesús Francisco Molina, del bisbat de Cadis i Ceuta, que s'ha despatxat davant el micròfon de Vamos a ver (Telecinco) i ha revoltat a qui encara no ho estava amb aquesta crisi humanitaria. El sacerdot afirma que “l'església no és una oenagé”, que la seva funció principal “no és atendre al necessitat, sinó atendre al seu poble en les necessitats sobrenaturals, els sagraments, la predicació...” i després, si es pot, ja vindrien els necessitats. Això sí, per ordre. “La caritat exigeix la jerarquia, un atén abans al proper, a l'habitant de Ceuta, que a qui no ho és”. @iguardans imposa penitència: “Aquest pobre capellanet no ha entès res de res, però gens, d'allò a què ha dedicat la vida. El seu senyor Bisbe faria bé d'enviar-lo una bona temporada a treballar al Senegal. O de tornada al Seminari, a estudiar-ne una miqueta més”.

“Allò de donar menjar al famolenc, donar beure a l'assedegat, vestir al nu i estimar el proïsme com a tú mateix. Ja un altre dia sí un cas...”, sentencia un usuari. Pobre Ceuta. Isabel Garcia Pagan, Subdirectora de 'La Vanguardia'