No ens ho mereixem. No pot ser que el parlamentarisme ens faci passar vergonya als que encara creiem en l’efecte transformador de la política. El Congrés és una institució que mereix bons discursos, no números circenses. Però algunes de ses senyories estan temptades per les performances, pensant que tindran més reconeixement amb això que amb un parlament ben elaborat. Hauria de ser una obligació dels partits posar a prova la intel·ligència, el seny i la dignitat de les persones que van a les seves llistes. Tanmateix, juraria que no s’ho plantegen, ni tenen la voluntat de fer-ho, encara que la misèria mental i moral s’acumula com escombraries no reciclables sota els bancs del Parlament.

L’última astracanada l’ha protagonitzat la diputada Ana Vázquez del PP amb un pot de gas pebre. El que va ser un intent de tenir uns minuts de glòria a les xarxes socials i a les televisions, mostrant un esprai irritant com el que assegurava que es compren les dones de Ceuta per protegir-se dels migrants, va acabar irritant no només els que van considerar que la referència era alarmista, sinó sobretot una dotzena de persones de la Cambra, que van haver de ser ateses amb irritació als ulls i amb vòmits. En la manipulació de l’envàs als lavabos per part d’un empleat del PP se li va escapar el gas pebre per les conduccions del Congrés.

El número de la diputada Ana Vázquez (PP) amb el gas pebre va resultar doblement irritant. El numeret va registrar l’aplaudiment del grup conservador, fins que van començar a sortir les assistèn­cies. La més mal parada va ser una convidada del Parlament maurità, que va requerir tractament mèdic. El goig d’Ana Vázquez va perdre tota l’alegria. A més, va resultar ridícul que defensés que l’esprai no és una arma, quan el reglament del Congrés en prohibeix l’entrada a la sala per considerar-lo com a tal. I això que la dama és inspectora de policia en excedència. No li servirà per fer una gràcia a TikTok, ni en les seves habituals intervencions com a tertuliana televisiva.

I pensar que un dia van ser diputats d’aquesta Cambra Ortega y Gasset, Pérez Galdós, Unamuno, Echegaray, Menéndez Pelayo o Azaña. El seu verb impressionava. Molt més que els numerets d’aquesta colla de saltimbanquis.

La diputada Ana Vázquez amb l'esprai, a la fotografia de Dani Duch, Màrius Carol. La Vanguardia.