Els Estats Units s’acosten a les eleccions de mig mandat del 3 de novembre, sumits en l’habitual clima de polarització política. Tot i això, hi ha un assumpte que suscita cert consens entre els votants: la implantació de nous centres de dades. Segons­ una enquesta de The   New   York   Times, el 61% dels nord-americans s’oposen a construir-ne més, i només el 14% hi estan a favor. El rebuig és més gran entre demòcrates, però també guanya entre republicans. Llàtzer Moix a La Vanguardia, la foto és de Piero Cruciatti/AFP.

Els centres de dades són infraestructures clau en la nostra era. El núvol digital no és al cel, sinó a la terra, empresonat en naus enormes plenes de gom a gom d’armaris amb servidors, llumetes que parpellegen i cables de colors. Sense elles, internet, la banca en línia, el correu electrònic, l’emmagatzematge de fotos i la intel·ligència artificial (IA), a més de la nostra memòria digital, estarien compromesos.

 A què obeeix llavors aquest rebuig? En primer lloc, al cost mediambiental. Els centres de dades ja consumeixen entre el 2% i el 3% de l’electricitat del planeta i s’espera que dupliquin la demanda d’aquí a quatre anys. La seva activitat insomne genera molta calor i obliga a un centre de mida mitjana a gastar cada any fins a 25 milions de litres d’aigua (l’equivalent a deu piscines olímpiques) en els sistemes de refrigeració, perquè xips i microprocessadors no se socarrin. L’efecte “illa de calor”, producte d’aquests centres, crea un microclima indesitjat, amb pujades de temperatura de dos graus en un radi de cinc quilòmetres al voltant, i d’un grau en un radi de deu quilòmetres.

En segon lloc, el rebuig obeeix a les incògnites que causa la IA, en particular després que alguns dels seus principals impulsors hagin aconsellat interrompre el desenvolupament, temorosos que escapi del control dels humans.

En tercer lloc, esmentarem els nimby –not in my back yard –, acrònim que des dels anys vuitanta s’aplica als que s’oposen a la instal·lació a prop de casa seva d’un ventall divers d’infraestructures molestes o inquietants, des d’aeroports fins a presons, passant per parcs eòlics, abocadors, nuclears, mesquites, narcosales... i, ara, centres de dades.

Malgrat el que hem dit, l’expansió d’aquests centres sembla assegurada, tant en nombre com en mida. Al món ja n’hi ha uns 11.000, on més als EUA (4.000). Europa n’allotja uns 3.500, dels quals 130 a Espanya (47 a Madrid i 20 a Barcelona). Quatre dels cinc més grans són a la Xina: el més gran s’acosta al milió de metres quadrats i és en un lloc apropiadament deno­minat Hohhot (que caldria tra­duir –perdó per l’acudit dolent–, com “Cahcalent”).

Corren bons temps per a l’economia digital, que ja suposa, sumant el seu impacte directe, indirecte i induït, el 27% del nostre PIB, segons l’Associació Espanyola d’Economia Digital. Vivim a més en l’època de la gran escala, que estalvia costos als operadors. Els creuers ja transporten fins a 10.000 passatgers; els portacontenidors fan fins a 400 metres d’eslora (i els iots privats dels oligarques, fins a 180). Els centres d’Amazon sumen tretze milions de metres quadrats.

Al sector digital, les coses no podien ser diferents, atesa la concentració empresarial que protagonitzen grups com Alphabet, Microsoft, Amazon, Apple o Meta. Cap no vol frenar en la cursa per veure qui acaba dominant la IA. Cap no deixarà de cons­truir centres de dades. Per no parlar del que farà la Xina, que s’obstina per arrabassar el ceptre digital als EUA.

Ara es parla molt de les eleccions de mig mandat, de si Trump perdrà la Cambra de Representants o de si conservarà el Senat. Això podria tenir efectes sobre el futur immediat dels EUA. Però no sembla que es vagi pel camí de controlar més l’economia digital, encara que demòcrates i republicans coincideixen en desconfiar del creixement sense control de la IA i la proliferació d’aquestes estufes enormes i insostenibles que són els centres de dades. Com si les big tech ja manessin més que la Casa Blanca.

UNA REFLEXIÓ SOBRE L'ARTICLE - Trobo a faltar en els innumerables escrits que sorgeixen cada dia sobre la IA i les seves maldats, algú que aporti alguna idea en positiu, i sobretot molta contradicció. Si un parla de moderar o aturar la velocitat de creixement, li diuen de tot els apologistes de la IA, que a la vegada la critiquen precisament perquè creix massa i massa de pressa. Aquests centres de dades que ara són imprescindibles tenen els seus propis mitjans de control de creixement i manteniment, i s'ha de saber que estan provant diferents maneres de refrigerar-se. Òbviament, he recorregut a la IA perquè m'informés d'aquestes maneres de refrigerar-se i reduir el consum d'energia. Aquest és el resultat:

A. Utilitzar energia renovable

Solar. Eòlica. Hidràulica.Geotèrmica.

Grans empreses com Microsoft, Google i Amazon ja estan contractant grans quantitats d'energia renovable per alimentar els seus centres de dades.

B. Construir centres de dades en llocs freds

Per exemple:  Suècia. Finlàndia. Islàndia. Noruega.

Això permet aprofitar l'aire exterior durant gran part de l'any.

C. Reutilitzar la calor residual

La calor generada pels servidors es pot utilitzar per: Escalfar habitatges. Escalfar piscines. Xarxes de calefacció urbana. Processos industrials.

Així es converteix un residu en un recurs.

D. Xips més eficients

Cada nova generació de processadors d'IA intenta: Fer més càlculs per watt consumit. Reduir les pèrdues energètiques. Millorar la gestió de la temperatura.

La millora de l'eficiència dels xips és probablement una de les solucions més importants a llarg termini.

E. Intel·ligència artificial per gestionar la refrigeració

Curiosament, la mateixa IA es pot utilitzar per: Regular ventiladors. Ajustar temperatures. Predir càrregues de treball. Optimitzar l'ús de l'energia en temps real.

Això pot reduir significativament el consum de refrigeració.

F. Centres de dades modulars i distribuïts

En lloc de construir gegants energètics, es poden crear instal·lacions més petites repartides geogràficament: Més properes als usuaris. Amb millor aprofitament de recursos locals. Amb menys concentració de calor.

Quina és la solució més prometedora?

Actualment, la combinació més eficient sembla ser: 🎯 LA COMBINACIÓ GUANYADORA:

💧 Refrigeració líquida

 ➕  🌞 Energia renovable

 ➕  ❄️ Zones fredes

 ➕  ♻️ Reutilització de calor

 ➕  🧠 IA d'optimització

🏆 = Centres de dades més sostenibles i amb menor impacte ambiental.

També s'utilitza aigua de mar per refrigerar, sobretot a la Xina, però com em deia Ricard, té més inconvenients que avantatges i s'està desestimant.

En el resum dels fets, el que em venia a referir és que si una crítica al que sigui no té la part constructiva aportant solucions, no m'és vàlida. Ballestrejar per ballestrejar ho sabem fer tots, pero dels periodistes se n'espera quelcom més.