La bola del deute públic comença a prendre dimensions desproporcionades. El Fons Monetari Internacional (FMI) adverteix aquests dies durant la seva reunió de tardor sobre la grandària a la que està arribant l'endeutament i el dèficit dels països més desenvolupats, amb forats en els comptes públics en alguns casos mai vists. Però en aquest tsunami destaca el comportament a la baixa a Espanya. Si per a 2026 l'FMI espera que el deute acabi suposant una mica més del 97% de la grandària de l'economia espanyola, per a 2031 s'haurà reduït fins al 89%, en un context en el qual la resta de veïns continuen eixamplant el seu passiu. Aquesta millora enllaça amb el bon pronòstic que fa el Fons del creixement espanyol, que ha revisat a l'alça, fins al 2,5% enguany, cosa que suposa situar a Espanya com l'economia desenvolupada que més creix en 2026.
La tendència és encara més cridanera en tenir en compte que Espanya partia d'un deute molt més elevat que els països del seu entorn. En 2017, quan el país ja estava creixent després de deixar enrere la crisi financera, el deute estava per sobre del 101% de l'economia espanyola, mentre que en països com França estava en un 98%. El pic del deute públic es va aconseguir a Espanya en 2020, fruit del cop econòmic que va causar la pandèmia i que va obligar el Tresor a buscar finançament massiu en els mercats. La ràtio va escalar fins al 119%. Des d'aquest moment, Espanya va començar a estrènyer-se el cinturó mentre que la resta anava afluixant els traus. Encara que el ritme és molt més lent del que els economistes, i Brussel·les, volguessin, en una dècada Madrid hauria reduït en trenta punts la grandària del seu deute. En el mateix període de temps, França haurà augmentat en gairebé deu punts el seu endeutament.
Aquest no és el problema més seriós que té el país veí. França ha viscut aquest dimarts, en un ambient d'alta tensió al carrer, una nova jornada de manifestacions i bloquejos d'instituts d'ensenyament, l'anomenat “Acte V” de la protesta estudiantil que va començar fa diverses setmanes. La presència en les mobilitzacions de sindicats, partits d'esquerra i col·lectius com els empleats de la sanitat apunta a una “convergència de lluites” -el concepte que s'usa a França en aquestes situacions-, que pot visualitzar-se en la nova protesta nacional de dissabte i posar en dificultats al Govern de Sebastien Lecornu davant el debat dels pressupostos i a sis mesos de les eleccions presidencials.
I a tot això cal afegir la notícia que es va destapar abans-d'ahir, que no per coneguda no era admesa pel govern francès: Gairebé un terç del pressupost d'alguns ministeris francesos es destina a pagar les pensions dels funcionaris jubilats, la qual cosa desplaça la despesa en altres prioritats com l'educació, segons revela un informe del Govern en un context de protestes per la falta de recursos a les escoles. El document, un annex de 250 pàgines al projecte de llei de pressupostos, desglossa per primera vegada els costos de jubilació de cada ministeri i veu la llum en un moment de creixent atenció política cap a la inflada factura de les pensions a França. L'informe detalla que el 32% del pressupost del Ministeri d'Educació, equivalent a 28.500 milions EUR (32.000 milions USD), pasarà al compte especial que finança les pensions dels funcionaris de l'Estat.
'El Ministeri d'Hisenda acaba de deixar anar una autèntica bomba', va afirmar a la xarxa social X l'economista Maxime Sbaihi, del centre d'estudis Institut Montaigne. 'En plena jornada de protestes, França s'ha assabentat que un terç del pressupost assignat a l'educació nacional no es destina en realitat a l'ensenyament', va afegir.
A tot això cal afegir que si bé és cert que fa cinc anys, els costos d'endeutament eren tan baixos que el deute públic semblava gairebé gratuïta. Avui, amb els inversors desfent-se dels seus bons, molts grans governs de països rics paguen més per endeutar-se que en qualsevol moment des dels anys noranta o els anys 2000. Com el deute públic de les grans economies avançades és aproximadament el doble, en proporció al PIB, del que era a principis de segle, el resultat és una enorme pressió sobre els pressupostos. Fins i tot abans de l'última onada de vendes de bons, es preveia que els seus governs gastarien enguany un 8% dels ingressos fiscals en el pagament d'interessos nets del deute, ja que l'envelliment de la població i l'amenaça de guerra estan pressionant per a augmentar la despesa. Ara han de pagar encara més per a refinançar els seus deutes passats, mentre molts continuen endeutant-se sense tot just restriccions. En algun moment, els inversors es rebel·laran.
Irònicament, part de les caigudes en el mercat de bons d'enguany són, en realitat, una bona notícia. L'economia estatunidenca està en auge. Les sol·licituds de subsidi per desocupació són baixes; el creixement econòmic podria estar superant el 3% anual; i l'augment de la productivitat sembla sòlid. Tot això està impulsant la inversió. Mentre les empreses d'intel·ligència artificial s'afanyen a construir centres de dades, competeixen amb els governs per atreure capital en els mercats globals. El resultat són uns tipus d'interès més alts.
Los antidisturbios avanzan contra los manifestantes más violentos que han prendido fuego a un vehículo en el centro de París
França està sotmesa a la pressió més gran. Es preveu que el seu dèficit pressupostari arribi al 5,4% del PIB enguany. Segons els càlculs de The Economist, amb el creixement econòmic actual, si França hagués de refinançar tot el seu deute al rendiment vigent dels bons a cinc anys, per a estabilitzar el seu endeutament seria necessari un ajust fiscal de més del 4% del PIB. No obstant això, el país està immers en protestes estudiantils i el seu parlament té dificultats per a aprovar un pressupost amb retallades que a penes suposen una desena part d'aquesta xifra.
Encara que tota aquesta informació negativa afecta - de moment - al país veí, caldria anar-se preparant perquè més tard que d'hora ens acabarà afectant a nosaltres i als pensionistes, sobretot si el color del Nou Govern que sortirà del 29N no és el desitjat per aquests, en general.
Amb informació de The Economist i la Vanguardia.
No tengo idea de economía, pero hay cosas de sentido común. Gastamos a manos llenas: las autopistas ahora son públicas ¿porqué?, porqué han de ir a cargo de todos los contribuyentes (del estado) lo que utilizan una parte del personal.
Las contributivas (conozco un montón de personas, pero un montón que no se han querido cotizar en su juventud como autónomos porque nadie les pedía la cotización y porque el seguro les cubría igual, y hoy cuadran con las contributivas, o sea, el estado que somos nsotros con nuestros impuestos).
La Inserso. Si uno quiere irse de vacaciones que se las pague, que ya vale pagarle las vacaciones a los demás. Lo único que hay que pagar son las COLONIAS a los niños que no pueden tenerlas, a todos, pero a los de mi edad...una leche¡.
Las pagas a todos los ex de todas las autonomías. Que cobren lo máximo de autónomos y que se paguen ellos los despachos, ls secretarias, los A8, los chóferes, los locales, y las vigilancias...ya está bien de tanto mangoneo.
Detrás de Francia va españa, y esto es insostenible.
Al tiempo
Les dades econòmiques i de creixement indiquen que no anem darrere de França, fixa't amb les dades de l'FMI.
"Però en aquest tsunami destaca el comportament a la baixa a Espanya. Si per a 2026 l'FMI espera que el deute acabi suposant una mica més del 97% de la grandària de l'economia espanyola, per a 2031 s'haurà reduït fins al 89%, en un context en el qual la resta de veïns continuen eixamplant el seu passiu."
Potser en comptes de menystenir l'obra de Govern de Sánchez s'haurien de contemplar aquestes dades, i això en les condicions difícils en què ha hagut de governar.
Salut
No entiendo de política, si algo del sentido común. Estamos en campaña, mi idea no va a cambiar, la tuya, tampoco.
Esto no funciona sino se produce, aquí y en la China. Que lo que viene será peor?, los jovenes tienen la palabra, a mi edad ya poco importa.
Lo que quiero es que no me den consejos, que no me den soflamas, que no me digan lo que tengo que hacer, y que si me equivoco que sea porque yo lo he querido y no por seguir directrices de los demás.
Cada uno haga lo que crea conveniente.
Los diarios dicen lo que el estado (mediante subvenciones), y los accionistas (mediante su dinero) desean. Ya no hay diarios libres ni independientes, y en cuanto uno se va de la linea, lo despiden (La Vanguardia de la que somos suscriptores da buena cuenta de ello), y la Susana Quadrado ha de ir con cuidado.
Por lo demás, insisto, le toca a la gente joven, es su futuro.
Salut
Que passa amb Quadrado? no em consta res, vols dir que li faran un Gregorio Morán.
Salut