MILLOR QUE RES 28.12.18

Avui és el dia dels Sants Innocents, tot i que sembla que no hi ha molt a celebrar, els sants innocents és ja cada dia de l'any. Ja se que no he escrit res original, però convé recordar-ho. Abans, o fa bastant de temps, o antes, es retallaven ninots de paper dels diaris i es penjaven a l'esquena de la gent, però fa anys que hem perdut aquest costum de la mateixa manera que hem perdut del tot la innocència. Els diaris ja no publiquen innocentades el dia d'avui, ja que ho fan els altres 364 dies de l'any i en el cas que ens ocupa és difícil diferenciar una notícia real d'una innocentada; potser els diaris d'esports són els únics que encara publiquen innocentades.
Posem que explico avui que un senyor que xiuxiueja a les vaques serà president d'una comunitat autònoma, qualsevol pensaria que es tracta d'una innocentada, doncs no, o potser si ho sigui, segons es miri. Millor que res, llegiu aquest conte de Mrozek

MILLOR QUE RES (KETCHUP)

Vaig llegir en un diari que no hi hauria Apocalipsi. Per celebrar la bona nova, vaig anar al McDonald's i vaig demanar una hamburguesa. «Quina sort», vaig pensar, mentre entusiasmat, amania la meva hamburguesa amb Ketchup «que no hi hagi trompetes angelicals ni estrelles que caiguin sobre la nostra Terra abrasántla.» Fins aleshores havia estat un consumidor poc entusiasta ja que vivia a l'espera de la catàstrofe. Què més donava el ketchup, si ens encaminàvem cap al desastre? Ara, però, el món tenia futur. Així que em vaig posar més ketchup perquè ara sí que valia la pena. L'endemà vaig tornar a prendre una hamburguesa amb doble ració de ketchup. Però al tercer dia vaig notar que, prenent doble ració de ketchup per tercera vegada, ja no estava a l'altura de la meva època. El primer dia anava per davant, el segon seguia el pas de la contemporaneïtat, però al tercer ja em quedava enrere.

¿Ketchup doble per tercera vegada? És un retrocés!

Per no quedar-me a la cua, hauria de ser com a poc triple. Em vaig posar, doncs, una ració triple. Vaig eructar una mica, però en principi no em sentia malament. Els problemes d'estómac no van arribar sinó després de la quàdruple. Vaig aconseguir pal·liar-los amb Alka Seltzer.

Després de la quíntuple, ja cap remei podia ajudar-me, i després de la sèxtuple, em venien nàusees només amb pensar en la sèxtuple. I ara què? L'implacable avanç del consum exigia una ració sèxtuple de ketchup, i després una óctuple, i una nónuple, i una décuple, i així sense fi, perquè ara que l'Apocalipsi havia estat suspès, el futur no tenia ja límit. Suposem que aguanto fins i tot la décuple. I després, què?
-

He cremat el McDonnald's, hi havia una vida en joc. L'incendi no ha estat gran, ni punt de comparació amb l'Apocalipsi, però era millor que res.

Slawomir-Mrozek

NADAL A L'ESPANYA ENCABRONADA 26.12.18

No hi ha res que encabroni més a l'Espanya encabronada que veure com no es compleixen les seves profecies. Havien anunciat un Armagedón el 21D, però ja no es pot confiar en els independentistes ni per això.

Es queden sense qualificatius a l'Espanya encabronada. Si l'odi cotitzés en borsa hi hauria diaris, ràdios i televisions que ja haurien multiplicat per mil seu valor. No hi ha res que encabroni més a l'Espanya encabronada que veure com no es compleixen les seves profecies. Havien anunciat un Armagedón a Catalunya el 21D, segurs com estaven que la Catalunya encabronada no els anava a fallar i hi hauria més violència que en una pel·lícula de Nicolas Cage. Però ja no es pot confiar en els independentistes ni per això. Va haver-hi reunió presidencial, consell de ministres i manifestacions i protestes com en qualsevol país normal, com si fossin possibles una Espanya i una Catalunya desencabronadas.
Imaginin a la pobra Inés Arrimadas no sabent què fer amb la seva querella preventiva contra les monstruositats que s'anaven a perpetrar el 21D, o Pablo Casado, màster en psiquiatria avançada per UESC (Universitat Espanyola de La seva Casa) havent de explicar-nos de nou com es pot dirndesequilibrat a algú sense insultar-lo mentre se'l veu parlant tranquil·lament. La gent normal reaccionaria callant o fins i tot rectificant. Però l'espanyol encabronat només constata noves evidències que li reafirmen en el seu cabreig. No hi va haver sang a Barcelona perquè ara manen els CDR a Catalunya, va proclamar Arrimadas; el desequilibri ara està a la Moncloa, el veritable centre de comandament de l'independentisme; va concloure Casado; la complexitat és de covards.
A falta de gestes bèl·liques amb què indignar-se, l'Espanya encabronada ha elevat als altars a un mosso que li va deixar anar a un manifestant que "la república no existeix, idiota". La qual cosa planteja la interessant qüestió de què feia allà el mosso si la república no existeix; almenys el xaval sabia per què hi era. En aquest relat encabronat d'Espanya parlar és humiliar-se, negociar és trair i acordar és rendir-se; i l'espanyol ni parla, ni negocia, ni acorda, perquè ser espanyol és el més gran que hi ha al món mundial, i amb això ja està tot dit. I qui no ho entengui, no és espanyol; per tant, es mereix tot el que li passi i més.

No sera un Nadal fàcil per a l'Espanya encabronada. A aquesta dramàtica estampa de famílies dividides que ja no poden parlar de política, com curiosament succeeix sempre que la dreta no està en el poder, caçadors abatuts per gossades d'animalistes enfurismats, toreros amb la cua tallada per salvatges antitaurins, cavallers espanyols violentats per exèrcits de feminazis i migrants matant moltons en els replans, ha de sumar-se la tristesa de veure com Pedro Sánchez menja el torró a la Moncloa i encara caldrà esperar per donar-li el seu merescut. Encara sort que el Reial Madrid s'ha tornat a fer amb el Mundialet davant el poderosíssim i llegendari Al Ain Football Club. Encara podem desencabronar-los. Bo nadal.

ANTÓN LOSADA

eldiario.es