No hi ha res que encabroni més a l'Espanya encabronada que veure com no es compleixen les seves profecies. Havien anunciat un Armagedón el 21D, però ja no es pot confiar en els independentistes ni per això.
Es queden sense qualificatius a l'Espanya encabronada. Si l'odi cotitzés en borsa hi hauria diaris, ràdios i televisions que ja haurien multiplicat per mil seu valor. No hi ha res que encabroni més a l'Espanya encabronada que veure com no es compleixen les seves profecies. Havien anunciat un Armagedón a Catalunya el 21D, segurs com estaven que la Catalunya encabronada no els anava a fallar i hi hauria més violència que en una pel·lícula de Nicolas Cage. Però ja no es pot confiar en els independentistes ni per això. Va haver-hi reunió presidencial, consell de ministres i manifestacions i protestes com en qualsevol país normal, com si fossin possibles una Espanya i una Catalunya desencabronadas.
Imaginin a la pobra Inés Arrimadas no sabent què fer amb la seva querella preventiva contra les monstruositats que s'anaven a perpetrar el 21D, o Pablo Casado, màster en psiquiatria avançada per UESC (Universitat Espanyola de La seva Casa) havent de explicar-nos de nou com es pot dirndesequilibrat a algú sense insultar-lo mentre se'l veu parlant tranquil·lament. La gent normal reaccionaria callant o fins i tot rectificant. Però l'espanyol encabronat només constata noves evidències que li reafirmen en el seu cabreig. No hi va haver sang a Barcelona perquè ara manen els CDR a Catalunya, va proclamar Arrimadas; el desequilibri ara està a la Moncloa, el veritable centre de comandament de l'independentisme; va concloure Casado; la complexitat és de covards.
A falta de gestes bèl·liques amb què indignar-se, l'Espanya encabronada ha elevat als altars a un mosso que li va deixar anar a un manifestant que "la república no existeix, idiota". La qual cosa planteja la interessant qüestió de què feia allà el mosso si la república no existeix; almenys el xaval sabia per què hi era. En aquest relat encabronat d'Espanya parlar és humiliar-se, negociar és trair i acordar és rendir-se; i l'espanyol ni parla, ni negocia, ni acorda, perquè ser espanyol és el més gran que hi ha al món mundial, i amb això ja està tot dit. I qui no ho entengui, no és espanyol; per tant, es mereix tot el que li passi i més.
No sera un Nadal fàcil per a l'Espanya encabronada. A aquesta dramàtica estampa de famílies dividides que ja no poden parlar de política, com curiosament succeeix sempre que la dreta no està en el poder, caçadors abatuts per gossades d'animalistes enfurismats, toreros amb la cua tallada per salvatges antitaurins, cavallers espanyols violentats per exèrcits de feminazis i migrants matant moltons en els replans, ha de sumar-se la tristesa de veure com Pedro Sánchez menja el torró a la Moncloa i encara caldrà esperar per donar-li el seu merescut. Encara sort que el Reial Madrid s'ha tornat a fer amb el Mundialet davant el poderosíssim i llegendari Al Ain Football Club. Encara podem desencabronar-los. Bo nadal.
ANTÓN LOSADA
Es queden sense qualificatius a l'Espanya encabronada. Si l'odi cotitzés en borsa hi hauria diaris, ràdios i televisions que ja haurien multiplicat per mil seu valor. No hi ha res que encabroni més a l'Espanya encabronada que veure com no es compleixen les seves profecies. Havien anunciat un Armagedón a Catalunya el 21D, segurs com estaven que la Catalunya encabronada no els anava a fallar i hi hauria més violència que en una pel·lícula de Nicolas Cage. Però ja no es pot confiar en els independentistes ni per això. Va haver-hi reunió presidencial, consell de ministres i manifestacions i protestes com en qualsevol país normal, com si fossin possibles una Espanya i una Catalunya desencabronadas.
Imaginin a la pobra Inés Arrimadas no sabent què fer amb la seva querella preventiva contra les monstruositats que s'anaven a perpetrar el 21D, o Pablo Casado, màster en psiquiatria avançada per UESC (Universitat Espanyola de La seva Casa) havent de explicar-nos de nou com es pot dirndesequilibrat a algú sense insultar-lo mentre se'l veu parlant tranquil·lament. La gent normal reaccionaria callant o fins i tot rectificant. Però l'espanyol encabronat només constata noves evidències que li reafirmen en el seu cabreig. No hi va haver sang a Barcelona perquè ara manen els CDR a Catalunya, va proclamar Arrimadas; el desequilibri ara està a la Moncloa, el veritable centre de comandament de l'independentisme; va concloure Casado; la complexitat és de covards.
A falta de gestes bèl·liques amb què indignar-se, l'Espanya encabronada ha elevat als altars a un mosso que li va deixar anar a un manifestant que "la república no existeix, idiota". La qual cosa planteja la interessant qüestió de què feia allà el mosso si la república no existeix; almenys el xaval sabia per què hi era. En aquest relat encabronat d'Espanya parlar és humiliar-se, negociar és trair i acordar és rendir-se; i l'espanyol ni parla, ni negocia, ni acorda, perquè ser espanyol és el més gran que hi ha al món mundial, i amb això ja està tot dit. I qui no ho entengui, no és espanyol; per tant, es mereix tot el que li passi i més.
No sera un Nadal fàcil per a l'Espanya encabronada. A aquesta dramàtica estampa de famílies dividides que ja no poden parlar de política, com curiosament succeeix sempre que la dreta no està en el poder, caçadors abatuts per gossades d'animalistes enfurismats, toreros amb la cua tallada per salvatges antitaurins, cavallers espanyols violentats per exèrcits de feminazis i migrants matant moltons en els replans, ha de sumar-se la tristesa de veure com Pedro Sánchez menja el torró a la Moncloa i encara caldrà esperar per donar-li el seu merescut. Encara sort que el Reial Madrid s'ha tornat a fer amb el Mundialet davant el poderosíssim i llegendari Al Ain Football Club. Encara podem desencabronar-los. Bo nadal.
ANTÓN LOSADA
eldiario.es
La Republica no existe, idiota, ha sido un éxito, por eso van a perseguir al guardia que lo dijo y no al guarda forestal que iba con su uniforme a una manifestación, cosa que aparte de ser de mal gusto, es de idiotas y allí no iba desencaminado el guardia...
ResponEliminaYa te dije que no iba a pasar nada, personalmente yo hacia un consejo de ministros una vez al mes allí..Otra vez en Vitoria, otra vez en Sevilla y cada mes en un sitio...
Estamos viendo el ascenso de un mal concepto de centralismo que no entiende nada y, ademas, no quiere entender, contra un nacionalismo caciquil, pijo y pueril trasnochado con las vendas del siglo XIX que también es ciego... y eso no es nuevo, solo se ha modernizado con las redes.. No hay nada nuevo bajo el sol...
Paissss que diría el gran Forges
Un saludo
¿que tal un Consejo de Ministros en Indonesia?, o en Gaza.
ResponEliminaSiiii...y Mr Proper Armani en helicóptero todo el día..No des ideas , FRANCESC ¡¡¡¡
ResponEliminaMr Propper Armani, ¿és el Sánchez?, A Sabadell teniem un Sánchez que venia regalesia tendra i caramels a l'entrada de la nova Creu-Alta, tocat amb barretina i un bastó de Sant Josep.
ResponEliminaOtro,que encabrona lo que puede,que también quiere meter mano a la Bernarda(Cataluña),para vender,es un problema lo de los diarios digitales,que van aumentando como hongos.
ResponEliminaSeñor mio,en lugar de ver los toros desde la barrera,baje al ruedo,levántese muy temprano,con el frío y asista a la manifestación en la Lonja.¿Qué hubiese visto?.Dignidad,pero también,mucho cansancio en los rostros de las personas que ya pasan de los 50 años,que ves como se apoyan en los coches aparcados,porque les fallan las piernas.Estamos hartos y cansados de todo esto,no meta mano ni cuchara,ya está bien.
No pillo lo de los diarios digitales ni quien es el que encabrona, si te refieres a ANTÓN LOSADA, opina y también en los diarios de papel, además el diario.es, es de los pocos digitales decentes que hay.
EliminaEsta muy lejos, yo sacaría muchos ministerios de Madrid y los pusiera en otros sitios y quizás así la gente cogiese una idea diferente de España y su estado, quizás fuese bueno poner un par de Ministerios en Barcelona, que eso si es descentralizacion...
ResponEliminaPero eso no pasará, Madrid seguirá siendo el centro y aglomeración, con sus 17 pseudoestados siempre incontentos, con sus 17 cortes mirándose el ombligo y autoalabandose con el masoquismo del victimismo "histérico" que no histórico de siempre y con campeonatos de haber quien ha sufrido más, cuando aquí no han sufrido los territorios sino las personas y esas han pasado hambre y atropellos durante siglos en todo el país .
Más tarde, cuando esto reviente, que reventará, no tengo la menor duda, seguramente en la siguiente crisis económica fuerte (que es donde se fraguan estos tinglados) se perseguirá la diferencia, con la cerrazón del ignorante que teme lo diferente, en vez de saber sacarle provecho a la misma, que también ha pasado.
Y en estas estamos desde hace siglos, con exceso de cortesanos criados en "corte" (ahora son partidos políticos) que en vez de generar ilusión y trabajo, se dedican al discursito fácil y muchas veces estúpidamente quijotesco que a nadie beneficia, todo esto mientras nos esquilman a impuestos para pagarse sus inútiles caprichos y no sigo que me caliento...
Hay que recordar que hace pocos años el IVA estaba al 12% y había menos déficit que ahora con el 21%... y aquí no pasa nada...nadie es responsable de nada...y todavía hay idiotas que encima quieren subirlos más y no enmendar el despilfarro...
Aquí lo dejo, que si me pongo a repasar el atropello se me sube la sangre al campanario..
Un saludo
P.D. Un texto de Proudhon que creo que es bueno
"«El Estado: de fundador se convierte en obrero; no es ya el genio de la colectividad que la fecunda; la dirige y la enriquece sin atarla; es una vasta compañía anónima de seiscientos mil soldados, organizada para hacerlo todo, la cual, en lugar de servir de ayuda a la nación, a los municipios y a los particulares, los desposee y los estruja. La corrupción, la malversación, la relajación, invaden pronto el sistema; el Poder, ocupado en sostenerse, en aumentar sus prerrogativas, en multiplicar sus servicios, en engrosar su presupuesto, pierde de vista su verdadero papel y cae en la autocracia y el inmovilismo; el cuerpo social sufre; la nación, contra su ley histórica, entra en un periodo de decadencia"
Ya he escrito en más de una ocasión que el problema de la democracia actual son los partidos políticos, seria mejor buenos gestores para administrar un estado que pertenece a la CEE, con políticos en Bruselas seria suficiente.
ResponElimina