No hi ha res que encabroni més a l'Espanya encabronada que veure com no es compleixen les seves profecies. Havien anunciat un Armagedón el 21D, però ja no es pot confiar en els independentistes ni per això.

Es queden sense qualificatius a l'Espanya encabronada. Si l'odi cotitzés en borsa hi hauria diaris, ràdios i televisions que ja haurien multiplicat per mil seu valor. No hi ha res que encabroni més a l'Espanya encabronada que veure com no es compleixen les seves profecies. Havien anunciat un Armagedón a Catalunya el 21D, segurs com estaven que la Catalunya encabronada no els anava a fallar i hi hauria més violència que en una pel·lícula de Nicolas Cage. Però ja no es pot confiar en els independentistes ni per això. Va haver-hi reunió presidencial, consell de ministres i manifestacions i protestes com en qualsevol país normal, com si fossin possibles una Espanya i una Catalunya desencabronadas.
Imaginin a la pobra Inés Arrimadas no sabent què fer amb la seva querella preventiva contra les monstruositats que s'anaven a perpetrar el 21D, o Pablo Casado, màster en psiquiatria avançada per UESC (Universitat Espanyola de La seva Casa) havent de explicar-nos de nou com es pot dirndesequilibrat a algú sense insultar-lo mentre se'l veu parlant tranquil·lament. La gent normal reaccionaria callant o fins i tot rectificant. Però l'espanyol encabronat només constata noves evidències que li reafirmen en el seu cabreig. No hi va haver sang a Barcelona perquè ara manen els CDR a Catalunya, va proclamar Arrimadas; el desequilibri ara està a la Moncloa, el veritable centre de comandament de l'independentisme; va concloure Casado; la complexitat és de covards.
A falta de gestes bèl·liques amb què indignar-se, l'Espanya encabronada ha elevat als altars a un mosso que li va deixar anar a un manifestant que "la república no existeix, idiota". La qual cosa planteja la interessant qüestió de què feia allà el mosso si la república no existeix; almenys el xaval sabia per què hi era. En aquest relat encabronat d'Espanya parlar és humiliar-se, negociar és trair i acordar és rendir-se; i l'espanyol ni parla, ni negocia, ni acorda, perquè ser espanyol és el més gran que hi ha al món mundial, i amb això ja està tot dit. I qui no ho entengui, no és espanyol; per tant, es mereix tot el que li passi i més.

No sera un Nadal fàcil per a l'Espanya encabronada. A aquesta dramàtica estampa de famílies dividides que ja no poden parlar de política, com curiosament succeeix sempre que la dreta no està en el poder, caçadors abatuts per gossades d'animalistes enfurismats, toreros amb la cua tallada per salvatges antitaurins, cavallers espanyols violentats per exèrcits de feminazis i migrants matant moltons en els replans, ha de sumar-se la tristesa de veure com Pedro Sánchez menja el torró a la Moncloa i encara caldrà esperar per donar-li el seu merescut. Encara sort que el Reial Madrid s'ha tornat a fer amb el Mundialet davant el poderosíssim i llegendari Al Ain Football Club. Encara podem desencabronar-los. Bo nadal.

ANTÓN LOSADA
eldiario.es