CASHLESS, OR 'TRINCO TRINCO'


Espanya ja és el quart país d'Europa en compra a internet. Ja son molts els que per mandra i comoditat van decidir sortir amb el telèfon intel·ligent sense bossa ni cartera. Gairebé sense adonar-nos, avancem cap a una societat pròxima al sense cash, la societat Cashless, que fa més fi en anglés. He escrit el títol en anglès perquè lliga amb el nom que es dona al pagament electrónic: CASHLESS, i en tenir un nivell d'anglés com el de la Sra Botella, em puc permetre el luxe de fer-ho. 
Dit aixó, anem al tema que ens ocupa. Fa un any i mig ens sorprenia la notícia que el pagament en efectiu ja no era el rei de les compres a Espanya, sinó l'ús de targetes o altres mitjans com apps. Els millennials són els abanderats d'aquest canvi, que s'expandeix a la resta de la població, en puc donar fe per la meva filla que treballa a Amazon, encara que no en tots els llocs és pot pagar amb targeta o el mòbil. 
Curiós el fet, ja que hi ha països com Dinamarca que des del 2016 permeten als comerços precisament el contrari: negar-se a cobraments en efectiu i obligar que es pagui amb targeta, per combatre, entre altres coses, el frau fiscal. 
De fet, el que sorprèn és que a dia d'avui anem encara amb diner físic a la butxaca, quan podríem pagar-ho tot ja amb la targeta, el mòbil o aviat amb un xip que ens implantaran. A Granollers hi havia (no sé si encara n'hi ha) la 'targeta moneder', era recarregable i servia per efectuar el pagament de les coses petites com el pa, el cafè, etc, no va tenir massa èxit perquè per començar la Banca cobrava una comissió de 6% per cada operació.
El fet que encara no es pagui tot en efectiu, que no s'accepti aquest pagament en efectiu ve el problema del diner negre, o 'black money' que queda més fi, i es que resulta que els treballadors que estan en situació irregular solen cobrar així, o la gent que demana almoina que farà, ¿comprar-se una maquineta per a les targetes de crèdit?, i els comissionistes del 3%?. I els apanyos de lampistes i paletes 'sense iva'?
Si algun dia en aquest país no es pot pagar res en efectiu, que tot el diner sigui electrònic, voldrà dir que hem avançat en eliminar l'exclusió social i tenim un país modern i més honrat. Jo potser per edat, o per experiència, estaria més pel sistema gitano de portar el feix de bitllets a la butxaca i pagar trinco trinco, perquè tot això del pagament electrònic només servirà perquè ens tinguin més controlats els del Govern, i a la que es descuidi el personal, a més d'un el trincaran, encara que sigui per un Rato.

LA CAGASTE MOIX LANCASTER


L'edició francesa de la revista Marie-Clarie ha publicat una polèmica entrevista a l'escriptor i presentador de televisió Yann Moix en la qual afirma que és «incapaç» d'estimar a una dona de més de cinquanta anys. I a l'escriptor bocamoll li ha caigut la del pop.
Moix indica així mateix que, en el seu lloc: «Prefereixo els cossos de dones més joves, això és tot. Punt i final. El cos d'una dona de 25 anys és extraordinari. El cos d'una de cinquanta no ho és en absolut».
L'autor remata les seves paraules afegint que es decanta en les seves cites per fèmines asiàtiques, en particular coreanes, xineses i japoneses. «És potser trist i per a les dones amb les que alguna cosa, però el tipus asiàtic és prou ric, gran i infinit com per no sentir-me avergonyit».
Els comentaris han causat un gran enrenou a les xarxes socials, i a França l'han crucificat. Algunes dones han optat per burlar-se de les seves paraules. Com Marina Fois, una coneguda còmica francesa que està a punt de fer 49, que ha afirmat al seu compte de Twitter que només li queda «un any i 14 dies per anar a dormir» amb el novel·lista, pero n'hi ha moltes que s'han enfilar per les parets i li han dit de tot i més.
Francament, no entenc l'enrenou, el Sr. Moix ha expresat en una entrevista la seva opinió sobre les dones, i hi té tot el dret, no se si us sona alló de la llibertat d'expressió que tant es reclama. Altra cosa es que es compertaixi la seva opinió, malgrat el que diu es bastant obvi: quan ell diu: «Prefereixo els cossos de dones més joves, això és tot. Punt i final. El cos d'una dona de 25 anys és extraordinari. El cos d'una de cinquanta no ho és en absolut», és una obvietat obvia que no es té perquè compartir pero és una realitat palesa, i Moix té tot el dret a dir-ho, altra cosa és que la seva opinió agradi a les senyores que s'han acarnissat amb ell, encara que no totes, Milena Busquets li va dedicar un escrit deliciós, de fina ironia, altres en canvi s'han encabronat.  Com diu la Júlia, no sobre aquest tema - compte - sino en general sobre coses com aquestes que passen: finalment acabarem tots guillats de massa peixats i avorrits que estem. El senyor Moix, en el pecat hi té la seva penitencia, segur que ja li faran pagar amb escreix les seves declaracions las 'femmes' de la Brigada feminista. La cagaste Moix Lancaster...
més...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

DIGITALS
B L O C S
COMENTARIS
-