LA FISCALIA NO HI GUIPA


La Fiscalia no veu incitació a l'odi a l'afusellament d'un ninot de Puigdemont. L'organisme al·lega que aquest any el personatge que representava "el mal" no era el president de la Generalitat, sinó "un ciutadà que es troba fugat de la Justícia espanyola"
La Fiscalia ha arxivat la denúncia de la Generalitat per la crema i tiroteig d'un ninot que representava l'expresident Carles Puigdemont en una festa a la localitat sevillana de Coripe, el passat 21 d'abril, al concloure que no va incitar a l'odi ni suposar una discriminació per motius ideològics.
En un escrit, a què ha tingut accés Efe, el fiscal de delictes d'Odi de Sevilla ressalta que la crema i tiroteig del ninot de Puigdemont en la festa de la Crema del Judes de Coripe no suposa "una discriminació o rebuig a una ideologia política ni empara, de cap manera, actes d'incitació a la violència¡ ", ja que" en cap moment es va fer referència ni a la ideologia ni al lloc de residència del personatge ".
A més, al·lega que és tradició en la festa de la Crema del Judes que es triï a un personatge que representi "el mal" en aquest any i que en aquesta ocasió es va optar no per un càrrec de la Generalitat sinó "per un ciutadà que es troba en l'actualitat fugat de la Justícia espanyola i al qual se li atribueixen gravíssims delictes".
La Generalitat va denunciar per un delicte d'incitació a l'odi a l'alcalde de Coripe davant la Fiscalia per la crema i tiroteig el passat 21 d'abril de l'ninot que representava a Puigdemont, amb una bandera independentista penjada al coll, en el marc de la festa de la crema del Judes.
Segons la Fiscalia, pretendre estendre la representació de la Crema de Judes en relació a un personatge concret "amb un atac a una ideologia política" resulta "un artifici" que no troba acomodament en la jurisprudència sobre el discurs de l'odi.
A més, adverteix que els fets denunciats no afecten a cap membre del govern català, de manera que, d'entrada, no es podria admetre la personació de la Generalitat en la denúncia davant el Ministeri Públic per aquests fets.
"Ciutadà fugat" - "No es tracta, malgrat que així s'afirma en l'acord del govern de la Generalitat, d'un atac al MH President Carles Puigdemont, sinó d'un ciutadà que es troba fugat de la Justícia contra el qual se segueix un procediment penal per delictes molt greus", sosté.
No obstant això, en tractar-se d'un delicte de caràcter públic, i havent tingut coneixement dels fets, la Fiscalia va procedir a analitzar el cas, i finalment va concloure que no concorre cap dels elements que integren el delicte d'incitació a l'odi.

El fiscal ressalta en aquest sentit que la festa de La Crema de Judes, que es porta a terme el Diumenge de Resurrecció, va ser declarada Festa d'Interès Turístic Nacional en 2001 i que ha quedat "prou acreditat" que hi ha caràcters d'antiguitat en la seva celebració, així com la "originalitat i diversitat" propis d'una tradició popular d'interès turístic. 
Si, Si, molt original i divers penjar un ninot que representa a una persona en aquest cas exiliada, que no fugida i tirotejar-lo davant la mainada. Molt bonic i exemplar en una festa d'Interés Turístic, de fet, els jocs florals del circ dels Romans amb la lluita de gladiadors fins la mort tambè té reconeguda la seva antiguitat i interés turístic; en canvi, posar-se amb un nas de pallasso al costat d'un criminal potencial armat si que és delicte d'odi. La Fiscalia no és cega, però segons convé e interessa no hi guipa, almenys té una visió de les coses molt estranya, sospitosament instal·lada en un àmbit represor només en un sentit.
Es pregunta la gent a vegades, qui jutja als jutges?, ningú. I als Fisclas? tampoc. Coses de la democracia i la sacrosanta Constitució del 78 que ens varem donar entre tots peró que la manipulen al seu aire només uns quants.

IRENE MONTERO, AMB UN PARELL


Sense saber en aquest moment si Irene Montero acabarà sent ministra, la veritat és que la renúncia de Pablo Iglesias a formar part d'un govern del PSOE amb Unides Podem, ha situat el focus de ple sobre Irene Montero. La preocupació pel bagatge i currículum de Montero és legítima, més quan sobre la taula està una possible vicepresidència del Govern. El sospitós d'aquesta preocupació és que aquesta mateixa preocupació no aparegui a l'hora de qüestionar la capacitat política d'altres líders. Vegeu Albert Rivera o Pablo Casado, els dos candidats a la presidència, els seus currículums han anat canviant amb el temps i no registren precisament una gran activitat laboral en el sector privat (cap en el cas de Casado) que des del parvulari és a l'executiva del Pp, entre Master i Master, això sí.

En el cas de Montero, el seu currículum no és res de l'altre món, però igual o superior al d'altres parlamentaris: Té una llicenciatura en Psicologia i un Màster en Psicologia de l'Educació, i exerceix tasques de recerca a la Universitat Autònoma de Madrid. A més, ¿on està escrit que per Governar siguin necessaris molts estudis?. Governar, ostentar el poder, més que res és tenir la capacitat de gestionar, de liderar i això no s'aprèn en cap universitat; escoltant a Montero en les seves intervencions parlamentaries, diria que obté una nota alta en aquest sentit.
El que em molesta, són els comentaris com el de Cayetana Álvarez de Toledo (una il·lustre ignorant) en què tracta a Montero de 'dona florero', un mer apèndix de Pablo Iglesias, i altres acudits per l'estil que l'assenyalen per no tenir unes aixelles estrictament depilades, quan m'atreviria a dir que és al revés, que el gerro és més el seu company de partit i en la vida. El número dos o els que ocupen els llocs propers al líder solen ser els homes de confiança que s'han guanyat de forma natural el seu pes en el partit, però quan parlem d'una dona, ja entrem en la sospita i la desqualificació.
Pel que sembla, mentir sobre la teva formació, inflar el teu currículum amb Masters sospitosos, o muntar empreses per pagar menys impostos no t'invaliden per a l'activitat política ni et resten credibilitat per representar al teu país en un Govern, però no depilar-se les aixelles sí. Si ets dona, és clar, perquè no veig preocupació ni cap comentari sobre els pèls que treuen el cap per l'esquena o les fosses nasals dels nostres polítics mascles, recordin l'exministre Morán que estava sembrat de pèls al nas i orelles.
Penalitzar les dones que s'atreveixen a ocupar l'espai públic i a disputar el poder en qualsevol àmbit és una estratègia ja vella, però que segueix plenament vigent. Es tracta de subratllar sempre el que les dones són o aparenten per no centrar-se en el que diuen o fan.


Sovint penso com encara hi ha tantes dones disposades a entrar en espais de poder. Crear entorns hostils sobre elles sota l'aparença d'això és el normal, 'si no t'agrada, no vinguis' és una eficaç manera d'espantar-les. I malgrat tot, aquí estan, com Irene Montero, i no amb un parell (atribut masclista) sinó amb un parell de fills i una en camí, que encara no entenc com no l'han censurat també per això. De fet, no gosen dir-ho, però personatges com Rafael Hernando, el que estan pensant és que hauria de ser a casa seva (al casoplon) cuidant de la llar i dels seus fills i deixar la política pels homes, en aquest cas, el seu company. I no només Hernando, molts del PP i fins i tot del PSOE, bàsicament els que els titllen de manera pejorativa de 'podemitas'.

LES ARMILLES GROGUES DES DE DINS


Les Armilles grogues des de dins: del que els mitjans occidentals no informaran (3a part). Ollie Richardson.
Ens acostem a l'agost, quan la major part de França (i d'Europa) està de vacances, i crec que és el moment apropiat per resumir el que ha succeït en relació amb el moviment de les armilles grogues des de l'última vegada que vaig escriure sobre aquest tema, és a dir la 2a part de "Les armilles grogues des de dins"... llegir l'artícle sencer..., és llarg però val la pena fer-ho per saber més d'aquest moviment del que tan poca informació rebem...

Ollie Richardson para The Saker Blog
Traducción del inglés: Arrezafe

SOMMAROY, ZONA LLIURE DE TEMPS


Els habitants de Sommarøy, en ple cercle polar àrtic noruec, aboleixen el temps i tindran llibertat per marcar els seus horaris. Quan els 350 habitants d'una petita i aïllada illa noruega van decidir en assemblea declarar com a zona "lliure de temps" pretenien que els rellotges deixessin de marcar les seves rutines. Perquè si alguna cosa marca la vida d'aquesta localitat és la dictadura de les hores. Viure amb la dualitat dels dies sense nit a l'estiu i les nits eternes d'hivern obliga a estar pendents d'un rellotge.
Per saber si toca obrir o tancar la botiga. O si ja toca aixecar-se per anar a l'escola. O per baixar la música i no pertorbar el descans del veí. Perquè per molt que refulji l'astre rei, potser ja sigui mitjanit tancada i hora de dormir. Per simbolitzar aquest canvi, alguns van deixar enganxats els seus rellotges als barrots del pont que condueix a la seva illa.
Aquests dilemes marquen la complicada relació amb el temps dels habitants de Sommmarøy. Viuen des de novembre sumits en la foscor. Quan el sol surti el 18 de maig, es mantindrà en la seva posició àlgida durant mesos. Caldrà esperar més de dos mesos per gaudir d'un nou capvespre: el següent serà el 26 de juliol.
Condicionats per la seva localització dins del cercle polar àrtic, a l'oest de la ciutat de Tromsø, els seus residents han viscut un tant aïllats. La decisió de la comunitat de cop i volta els ha situat al mapa. I s'espera que la notorietat del gest contra el temps atregui al turisme. És el principal motiu que s'intueix darrere d'aquesta inaudita decisió.
Els illencs, les principals fonts d'ingressos són el turisme i la pesca fa temps que reclamen que es suprimeixi la formalitat dels horaris d'obertura i tancament per guanyar llibertat. No obstant això, tots coincideixen que hi haurà certes activitats que seguiran subjectes a rutines, com per exemple, els horaris escolars dels nens.
"El nostre objectiu és brindar una flexibilitat total les 24 hores dels 7 dies de la setmana. Si vols tallar la gespa a les 4 del matí, pots fer-ho "explica Kjell Ove Hveding, líder de la campanya, al canal públic noruec NRK.
Banyar-se i jugar a la platja a les tres de la matinada no serà una transgressió. Serà una possibilitat més. Es podrà beure cafè, ritual social molt estès en la societat noruega, en plena nit, sense sentir mala consciència.
Hveding confessa que hi ha altres raons a part de l'econòmica: "A tot el món, les persones pateixen d'estrès i depressió. Això pot estar relacionat amb la sensació d'estar atrapat pel rellotge. Ser una zona lliure de temps ens farà viure la vida al màxim ".
A la salut dels éssers humans l'afecta profundament la quantitat diària d'hores de sol ja que moltes de les nostres activitats tenen un ritme circadià. La desincronització del rellotge biològic i l'ambiental genera malalties orgàniques i psíquiques. I genera estrès, font de desgast, que condiciona molt el nostre rendiment laboral i afectiu.
No obstant això, els residents tindran difícil adaptar-se a l'absència de temps. "No diré que sigui impossible treure a tota una illa del rellotge global", va dir Hveding, "però serà molt difícil".
"Puc preveure desafiaments: què fer amb les hores de registrar-se i sortir dels nostres hostes, o amb l'horari d'obertura del bar i el restaurant?", Es preguntava Malin Nordheim, recepcionista de l'hotel Sommarøy Arctic. Rematava "Sóc una mica escèptic."
En qualsevol cas, hauran d'esperar encara un temps fins que el parlament d'Oslo autoritzi aquesta experiència pilot. Després de l'assemblea de maig, els illencs van lliurar una carta al diputat local, Kent Gudmundsen, sol·licitant-li que el tema fos debatut al parlament.
Al marge del seu rerefons econòmic i avantatges per a la salut, la maniobra ha impulsat el debat filosòfic sobre el significat organitzador del temps en les nostres societats. El rellotge va començar a gestar la seva dictadura coincidint amb la revolució industrial en la qual es necessitava organitzar la força del treball per aconseguir uns rèdits constants al marge dels canvis meteorològics. L'horari de la jornada laboral va acabar organitzant la resta del temps dels obrers. I avui dia, la major revolució temporal a la qual aspiren les societats occidentals és la jornada de 35 hores setmanals. Però la revolució a la qual aspira aquesta illa s'assembla molt a l'estil de vida de les societats tradicionals.
En societats amb major pes de les activitats agrícoles, però, encara avui milions de persones treballen mentre dura la llum de sol i fins que aconsegueixen el seu aliment, que mengen quan tenen gana. Gent que es tomba per a una migdiada al migdia si la canícula obliga, sense fixar la alarma. O que queden amb els seus afins sense marcar una cita a una agenda. Gent que se'n va a dormir quan Morfeo deixa caure el seu influx, i que no es deixa governar per l'exactitud de Cronos.
De totes maneres, aquesta mesura que més que res es una manera de cridar l'atenció, un reclam pel turisme, es pot aplicar en llocs com Sommarøy amb 350 habitants. Imaginem que la mesura s'intentès aplicar a una urbs com Barcelona, seria el caos, el acabose, el desideratum, encara que en certa manera 70 anys enrere la nostra societat ja funcionava una mica així, sense el ferri control del temps del rellotge.
La revolució d'una illa contra la dictadura del rellotge. - lavanguardia.com 

más...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

B L O C S
COMENTARIS
-