Sense saber en aquest moment si Irene Montero acabarà sent ministra, la veritat és que la renúncia de Pablo Iglesias a formar part d'un govern del PSOE amb Unides Podem, ha situat el focus de ple sobre Irene Montero. La preocupació pel bagatge i currículum de Montero és legítima, més quan sobre la taula està una possible vicepresidència del Govern. El sospitós d'aquesta preocupació és que aquesta mateixa preocupació no aparegui a l'hora de qüestionar la capacitat política d'altres líders. Vegeu Albert Rivera o Pablo Casado, els dos candidats a la presidència, els seus currículums han anat canviant amb el temps i no registren precisament una gran activitat laboral en el sector privat (cap en el cas de Casado) que des del parvulari és a l'executiva del Pp, entre Master i Master, això sí.

 En el cas de Montero, el seu currículum no és res de l'altre món, però igual o superior al d'altres parlamentaris: Té una llicenciatura en Psicologia i un Màster en Psicologia de l'Educació, i exerceix tasques de recerca a la Universitat Autònoma de Madrid. A més, ¿on està escrit que per Governar siguin necessaris molts estudis?. Governar, ostentar el poder, més que res és tenir la capacitat de gestionar, de liderar i això no s'aprèn en cap universitat; escoltant a Montero en les seves intervencions parlamentaries, diria que obté una nota alta en aquest sentit.
El que em molesta, són els comentaris com el de Cayetana Álvarez de Toledo (una il·lustre ignorant) en què tracta a Montero de 'dona florero', un mer apèndix de Pablo Iglesias, i altres acudits per l'estil que l'assenyalen per no tenir unes aixelles estrictament depilades, quan m'atreviria a dir que és al revés, que el gerro és més el seu company de partit i en la vida. El número dos o els que ocupen els llocs propers al líder solen ser els homes de confiança que s'han guanyat de forma natural el seu pes en el partit, però quan parlem d'una dona, ja entrem en la sospita i la desqualificació.
Pel que sembla, mentir sobre la teva formació, inflar el teu currículum amb Masters sospitosos, o muntar empreses per pagar menys impostos no t'invaliden per a l'activitat política ni et resten credibilitat per representar al teu país en un Govern, però no depilar-se les aixelles sí. Si ets dona, és clar, perquè no veig preocupació ni cap comentari sobre els pèls que treuen el cap per l'esquena o les fosses nasals dels nostres polítics mascles, recordin l'exministre Morán que estava sembrat de pèls al nas i orelles.
Penalitzar les dones que s'atreveixen a ocupar l'espai públic i a disputar el poder en qualsevol àmbit és una estratègia ja vella, però que segueix plenament vigent. Es tracta de subratllar sempre el que les dones són o aparenten per no centrar-se en el que diuen o fan.
Sovint penso com encara hi ha tantes dones disposades a entrar en espais de poder. Crear entorns hostils sobre elles sota l'aparença d'això és el normal, 'si no t'agrada, no vinguis' és una eficaç manera d'espantar-les. I malgrat tot, aquí estan, com Irene Montero, i no amb un parell (atribut masclista) sinó amb un parell de fills i una en camí, que encara no entenc com no l'han censurat també per això. De fet, no gosen dir-ho, però personatges com Rafael Hernando, el que estan pensant és que hauria de ser a casa seva (al casoplon) cuidant de la llar i dels seus fills i deixar la política pels homes, en aquest cas, el seu company. I no només Hernando, molts del PP i fins i tot del PSOE, bàsicament els que els titllen de manera pejorativa de 'podemitas'.