MADRID S'EN VA 28.8.19

Començarem un nou curs polític tant a Catalunya com a la resta d'Espanya amb l'habitual esperit aspre, malhumorat i antipàtic. Les nostres elits polítiques han fabricat la discòrdia, i han menyspreat les grans oportunitats de progrés econòmic que Espanya hauria aconseguit funcionant amb diversos motors, a l'estil alemany. Han envejat el motor únic de França.

"Madrid se'n va", deia Maragall fa vint anys. ¿Espanya capital París o Espanya capital Mèxic DF? Aquest estiu s'ha aprovat el pla Madrid Nou Nord. La ciutat avança cap a l'ideal que Ana Botella va descriure en una entrevista: "La megalòpolis del sud d'Europa, una capital de 20 milions d'habitants". Quant tardarà l'Espanya buida o buidada en adonar-se que el seu buit és conseqüència del creixement elefantiásic de la capital?

Segurament mai no podrà donar-se compte de la seva buidor, perquè l'atractiu del Gran Madrid és un imant per a tot espanyol de províncies amb talent i ambició. Les elits provincials defensen el model del Madrid colossalista perquè esperen fer negocis allà, triomfar allà, destacar allà, igual que desitjaven triomfar a París els més llestos i decidits francesos del segle XIX (aquells grans personatges de novel·la: el Julien Sorel de Stendhal, o el Lucien de Rubempré de Balzac).

La inèrcia del Gran Madrid és inmoderable. I la resistència de Barcelona a ser engolida i provincializada també. Aquest és un dels fonaments del conflicte, que persistirà. Mentrestant, el món accentua el seu neguit: a més de les pors econòmiques, de les grans corrents migratories i de la manca d'estabilitat mundial, en aquest estiu ha cristal·litzat el temor a un apocalipsi climàtic. Sembla estrany, oi ?, que enmig de tantes inquietuds mundials, a Espanya no es pugui acordar un mínim patriòtic. La lògica de la política ens exigeix ​​abandonar tota esperança. Volen que la malaltia sigui crònica. Estem a l'hospital, els metges es barallen i s'ha anat la llum. - A.Puigverd, lavanguardia. Madrid s'en va, però Espanya s'en va a la merda.

APANYATS ESTEM 27.8.19

Acaba de concloure la cimera del G-7, que reuneix els dirigents polítics d'alguns dels països més poderosos del planeta,  que al costat de representants d'altres institucions i alguns convidats, entre els quals figurava Pedro Sánchez, s'han trobat a Biarritz en aquests dies. L'eslògan de l'agenda econòmica és "Treballant per un capitalisme més just". Pot semblar un sarcasme, i ho és, però quan ja és habitual utilitzar la propaganda sense escrúpols, res sorprèn, tot val, fins i tot les mentides més obscenes.

Ells, que diuen voler buscar en aquestes trobades solucions a la injustícia social, pertanyen a una elit que s'ha enriquit sense cap escrúpol amb la mateixa; que no només ha fet caixa amb la crisi, sinó que abans del crac financer formava part d'un entramat oligàrquic que ha concentrat una part creixent de la renda, la riquesa i el poder.

Les polítiques que duen a terme aquests "campions del capitalisme just" en els seus respectius països, i que traslladen a les institucions internacionals on, apunten justament en la direcció d'una injustícia social creixent i sistèmica.

De fet, el resum del resultat d'aquesta cimera, podria ser la foto en què es veu somrients als dos 'cuñaos' Johnson i Trump. Amb aquests companys de viatge, apanyats estem.