Començarem un nou curs polític tant a Catalunya com a la resta d'Espanya amb l'habitual esperit aspre, malhumorat i antipàtic. Les nostres elits polítiques han fabricat la discòrdia, i han menyspreat les grans oportunitats de progrés econòmic que Espanya hauria aconseguit funcionant amb diversos motors, a l'estil alemany. Han envejat el motor únic de França.
"Madrid se'n va", deia Maragall fa vint anys. ¿Espanya capital París o Espanya capital Mèxic DF? Aquest estiu s'ha aprovat el pla Madrid Nou Nord. La ciutat avança cap a l'ideal que Ana Botella va descriure en una entrevista: "La megalòpolis del sud d'Europa, una capital de 20 milions d'habitants". Quant tardarà l'Espanya buida o buidada en adonar-se que el seu buit és conseqüència del creixement elefantiásic de la capital?
Segurament mai no podrà donar-se compte de la seva buidor, perquè l'atractiu del Gran Madrid és un imant per a tot espanyol de províncies amb talent i ambició. Les elits provincials defensen el model del Madrid colossalista perquè esperen fer negocis allà, triomfar allà, destacar allà, igual que desitjaven triomfar a París els més llestos i decidits francesos del segle XIX (aquells grans personatges de novel·la: el Julien Sorel de Stendhal, o el Lucien de Rubempré de Balzac).
La inèrcia del Gran Madrid és inmoderable. I la resistència de Barcelona a ser engolida i provincializada també. Aquest és un dels fonaments del conflicte, que persistirà. Mentrestant, el món accentua el seu neguit: a més de les pors econòmiques, de les grans corrents migratories i de la manca d'estabilitat mundial, en aquest estiu ha cristal·litzat el temor a un apocalipsi climàtic. Sembla estrany, oi ?, que enmig de tantes inquietuds mundials, a Espanya no es pugui acordar un mínim patriòtic. La lògica de la política ens exigeix abandonar tota esperança. Volen que la malaltia sigui crònica. Estem a l'hospital, els metges es barallen i s'ha anat la llum. - A.Puigverd, lavanguardia. Madrid s'en va, però Espanya s'en va a la merda.
