VINE AL MERCAT, REINA 23.9.21

💬

Ho comentaba fa uns dies en Miquel a Tot Barcelona. Al mercat de Sant Antoni hi ha cruising. Quina mania a posar noms anglesos a tot, encara com no li diuen St.Anthony's Market, ja posats. No sé com se'n deia abans d'això de lligar als lavabos d'homes. Al Parc Catalunya de Sabadell, hi ha un vellet impecable, net, polit i endreçat amb la seva gosseta Marylin que es passa els matins als lavabos a la recerca del temps perdut, però es tracta d'un cas aïllat, i la veritat és que l'home em fa fins i tot llàstima, quasi que l'acolliria i me l'enduria a casa, però no sé si a la Nuri li faria massa gràcia. Que malament ho devia passar durant el confinament en què els lavabos públics estaven tancats,

Quim Monzó que és del barri, parla avui del cruising en el seu artìcle i em sorpren que no empri un mot català per definir-lo. L'origen etimològic del terme cruising és una mica confús: hi ha qui defensa que prové del neerlandès 'kruisen' que significa 'creu' i fa referència a dos persones que es creuen en un lloc o creuen les seves mirades, donant-se el consentiment per practicar sexe casual. Per tant del cruising se'n podria dir, trobades lúbriques, o breus encontres lúbrics, o trobades casuals, ara que tot són sigles TB, BEL o TC, però de moment haurem de seguir amb el Cruising. L'article té un final infeliç pero reali com la vida mateixa. Un article que es podia haver titulat: Vine al mercat, reina.

CRUISING A SANT ANTONI - QUIM  MONZÓ

Des de fa dies, al barri corre la brama que als lavabos del mercat hi ha cruising. Algú va veure la notícia a la tele. De manera que em poso la camisa hawaiana, uns pantalonets curts, unes vambes molones i me n’hi vaig. Tradicionalment els lavabos han sigut puestos idonis per al cruising. Si a l’urinari del costat –amb tots els altres buits– s’hi posa un senyor que et mira la tita sense dissimular gaire, vol dir que has encertat. El senyor està valorant el gènere i, si n’està interessat, serà ell qui farà el primer pas. Durant bona part del segle passat, els lavabos soterranis de la plaça Urquinaona eren els més prestigiosos de Bar­celona. Després van ocupar el primer lloc del podi els d’El Corte Inglés de la plaça Ca­talunya. Però no sols els ­min­gitoris serveixen. Els parcs de Montjuïc han sigut sempre un lloc molt cotitzat. I les ­àrees d’aparcament de les autopistes (no s’han de confondre amb les de servei). A destacar les de l’AP-7. De Bar­celona a la Jonquera (que és el tram que conec més) són un festival.

Tradicionalment els lavabos han sigut llocs idonis per al cruising

Al mercat de Sant Antoni, el problema és trobar els lavabos. La majoria de pictogrames indiquen que són als soterranis, on hi ha els pàrquings. Agafo l’ascensor. Baixo al soterrani -2 i no me’n surto. Convençut que, com més sota terra més possibilitats de vici, baixo al -4. Hi passejo una estona entre aquelles parets de color carabassa, amb un silenci tenebrós, i finalment torno a la planta baixa. En una parada de verdures i sucs de fruites –“dona vida al teu cos”– em diuen que són a l’altra banda, a Urgell-Manso. He passat tanta estona fent voltes que, com la reportera Fátima Plata de la televisió ­canària, ja em noto la bufeta plena. I llavors, a la porta del mingitori, topo amb un vell conegut, amb qui havia treballat a Catalunya Ràdio.

–¿Què? ¿Vens per lo del cruising?

–No, per la pròstata.

TOT, MENYS PRODIGIOSA 22.9.21

💬

Si recapitulem els fets esdevinguts a Catalunya en els últims 10 anys, veurem que tot va començar al desembre de 2010, quan Artur Mas arribava a el poder i la recessió ja havia envaït les nostres vides. Desnonaments, suïcidis, participacions preferents ... No és una crisi, és una estafa, repetíem encara amb incredulitat. Va arribar l'oda a l'austeritat, Más s'autoproclamava el campió de l'austeritat, fins i tot se'n vantava, amb les retallades més salvatges, oi Boi Ruiz?. Oficialment, el 2014 varem sortir de la crisi, però el malson no va acabar aquí. No ho va fer per a tants que es van quedar entrampats, per a molts, la vida ja no va tornar a ser la d'abans. Per a alguns governs, tampoc. L'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials ha assenyalat a Madrid i Catalunya com les comunitats a la cua de la despesa social. Navarra, País Basc i Extremadura són les comunitats que més despesa s'han destinat per habitant en sanitat, educació i serveis socials en l'any 2020. Segons l'informe, en aquests 10 anys, "Catalunya ha mantingut una despesa molt per sobre de la mitjana en altres polítiques mentre retallava en serveis essencials", obviàment en altres politiques o politiqueries. 

Durant aquests deu anys, Catalunya s'ha mobilitzat massivament a favor d'una futura nació, mentre el present s'esquerdava sota els nostres peus per culpa del distòpic passat. Ara ja sabem per a què serveix divagar embolicats en una bandera. És el que hi ha. Podriem dir que l'última década ho ha estat tot, menys prodigiosa.

A PROPÒSIT DE L'EXPERIÈNCIA 22.9.21

💬

He recuperat aquest escrit de fa sis anys, on es parla de l'experiència. D'una experiència que hem vist primer amb la Covid i ara amb l'erupció a La Palma que ningú té, perquè no es pot tenir experiència del que no s'ha viscut, si no fos així, a sant de que la 'colada' que havia d'arribar el dilluns a les 8 a mar encara no ho ha fet; a hores d'ara 7 del mati de dimecres, diuen que encara és a 2 quilómetres de la mar, que va molt lenta. Ara, per la següent erupció ja ho sabran. Aixó és la experiència. Una altra cosa que no entenc és com no han aprofitat per probar algunes accions per desviar o aturar la 'colada', simplement, l'han deixat que vagi baixant a la seva, lentament, inexorablement. Penseu que són vulcanòlegs teòrics de la feina, a la Palma cap d'ells ja vist una erupció, i per bons i experts que siguin, aquí en el cas que ens ocupa, tenen practicament la mateixa experiència de qualsevols de nosaltres

L'EXPERIÈNCIA

Quan es produeix algun accident d'avió, helicopter, d'esportistes de risc com alpinistes, submarinistes, o un accident laboral, en aquest llenguatge amorf, vestit per l'ocasió de frases fetes, es diu que les víctimes eren professionals molt experimentats. Doncs no ho devien ser prou, perquè l'experiència no serveix per a res, com s'ha demostrat malauradament en produir-se l'accident fatal, atès l'experiència de fet no existeix, és una entelequia que ens hem inventat en el sentit que si es fa molt de temps algun tipus d'activitat representa que al cap de ics temps ja es té experiència. I no és així.

Deia Cioràn que l'experiència es una acumulada reiteraciò d'errors mai admesos, i ja va per aqui, tot i que és referia a l'expèriencia personal; però al que em vull referir és que per més experiència que tinguis, si no t'has trobat mai amb una situació imprevista, quan t'hi trobes no en tens cap d'experiència per aquella situació en concret.  Si t'en surts, n'hauràs acumulat una mica més per evitar l'accident en una altra ocasió i si malauradament com aquests professionals que perden la vida, l'experiència que tenien no els ha servit per a res. Perqué?, doncs perqué la situació que s'ha produit era nova i per a ella no tenien cap experiència, i desgraciadament ja mai més la tindràn. 

Qualsevol conductor 'experimentat' sap que si es troba gel en una carretera i el cotxe se l'hi envà ha de girar les rodes en la direcció en què aquest és desplaça i no tocar el fre; un dia em va passar per les rodalies de Sant Hilari i malgrat la meva experiència com a conductor, vaig tocar el pedal del fre i vaig girar les rodes en la direcció contraria cap on anava el cotxe, que afortunadament i donat que anava a poca velocitat el va aturar un petit tal·lus, i tot va quedar en un ensurt i un xic més d'experiència. De fet, l'experiència és inùtil davant l'atzar, la situació inesperada: si no se t'obre el paracaigudes, de res et serveix l'experiència.