💬
Si recapitulem els fets esdevinguts a Catalunya en els últims 10 anys, veurem que tot va començar al desembre de 2010, quan Artur Mas arribava a el poder i la recessió ja havia envaït les nostres vides. Desnonaments, suïcidis, participacions preferents ... No és una crisi, és una estafa, repetíem encara amb incredulitat. Va arribar l'oda a l'austeritat, Más s'autoproclamava el campió de l'austeritat, fins i tot se'n vantava, amb les retallades més salvatges, oi Boi Ruiz?. Oficialment, el 2014 varem sortir de la crisi, però el malson no va acabar aquí. No ho va fer per a tants que es van quedar entrampats, per a molts, la vida ja no va tornar a ser la d'abans. Per a alguns governs, tampoc. L'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials ha assenyalat a Madrid i Catalunya com les comunitats a la cua de la despesa social. Navarra, País Basc i Extremadura són les comunitats que més despesa s'han destinat per habitant en sanitat, educació i serveis socials en l'any 2020. Segons l'informe, en aquests 10 anys, "Catalunya ha mantingut una despesa molt per sobre de la mitjana en altres polítiques mentre retallava en serveis essencials", obviàment en altres politiques o politiqueries. 

Durant aquests deu anys, Catalunya s'ha mobilitzat massivament a favor d'una futura nació, mentre el present s'esquerdava sota els nostres peus per culpa del distòpic passat. Ara ja sabem per a què serveix divagar embolicats en una bandera. És el que hi ha. Podriem dir que l'última década ho ha estat tot, menys prodigiosa.