Si recapitulem els fets esdevinguts a Catalunya en els últims 10 anys, veurem que tot va començar al desembre de 2010, quan Artur Mas arribava a el poder i la recessió ja havia envaït les nostres vides. Desnonaments, suïcidis, participacions preferents ... No és una crisi, és una estafa, repetíem encara amb incredulitat. Va arribar l'oda a l'austeritat, Más s'autoproclamava el campió de l'austeritat, fins i tot se'n vantava, amb les retallades més salvatges, oi Boi Ruiz?. Oficialment, el 2014 varem sortir de la crisi, però el malson no va acabar aquí. No ho va fer per a tants que es van quedar entrampats, per a molts, la vida ja no va tornar a ser la d'abans. Per a alguns governs, tampoc. L'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials ha assenyalat a Madrid i Catalunya com les comunitats a la cua de la despesa social. Navarra, País Basc i Extremadura són les comunitats que més despesa s'han destinat per habitant en sanitat, educació i serveis socials en l'any 2020. Segons l'informe, en aquests 10 anys, "Catalunya ha mantingut una despesa molt per sobre de la mitjana en altres polítiques mentre retallava en serveis essencials", obviàment en altres politiques o politiqueries.
Durant aquests deu anys, Catalunya s'ha mobilitzat massivament a favor d'una futura nació, mentre el present s'esquerdava sota els nostres peus per culpa del distòpic passat. Ara ja sabem per a què serveix divagar embolicats en una bandera. És el que hi ha. Podriem dir que l'última década ho ha estat tot, menys prodigiosa.
Mi hijo, Educador Social, lleva el área de Hospitalet, allí tiene cuatro poblaciones realmente problemáticas.
ResponEliminaTendían que ser diez, si diez, en la plantilla para esa área de distritos IV, V y VI, donde el componente es mayoritariamente foráneo, y son tres. No es justo cuando veo en que nos gastamos los dineros.
Yo se de la ideología de mi hijo. Le gusta Podem. Nada a decir, pero cuando hablamos de los dineros y el apoyo a ciertas políticas, ya no me contesta.
Se, porque lo se por su señora, que a veces él mismo ha adelantado dinero de su bolsillo para que pudieran tener cobijo por una noche (dinero que siempre le han devuelto, eso si, desde el Consistorio).
Pero se que las partidas son ajustadísimas y los desahucios muchos. Mientras se dilapidan dineros en homenajes, medallas y convenciones, que seguramente serán muy necesarias, pero que en el índice de prioridades ahora no lo son.
No se si se llega tarde, lo que si se es que todavía no han llegado.
Un abrazo
I la gent s'ha oblidat de Boi Ruiz, pero tu i jo crec que no. Nefast personatge.
ResponEliminaSalut
Coincido con Miquel, como residente en el distrito VI de Hospitalet, puedo dar fe del arduo trabajo de su hijo.
ResponEliminaY mientras todo se va lentamente va la mierda, sigue habiendo dinero para subvencionar Omniums, Asambleas, prensa digital adicta al process, para darle un buén sueldo a la señora Marcela Topol, y para tantos desvaríos que nada aportan, y contribuyen mas a la confusión.
Si se suprimiese toda esa mierda, con los fondos ahorrados habría para dar de comer a centenares de miles de críos cuya única comida decente la reciben en el colegio. Para reforzar la asistencia sanitaria, etcetera.
No voy a decir esa gilipollez de "la historia los juzgará", somos nosotros aquí y ahora quienes tenemos que juzgar.
Ai Rodericus, el procés costa molts diners, i sense l'ajut dels russos, d'un lloc o altre han de sortir els dinerons.
ResponElimina